L'ambient de Lisboa: A la ciutat blanca (1983)

L'any 1983 el suïs Alain Tanner va dirigir la seva vuitena pel·lícula "A la ciutat blanca", l'exploració d'un món sense brúixoles i amb un intangible diapasó.

Paul (Bruno Ganz) abandona el vaixell on treballa de maquinista, desembarca a Lisboa i es deixa bressolar per les ones d'una deriva, la de deixar-se portar per les sensacions, el fluir incert, a la recerca d'un instant que l'ompli d'una sensació "autèntica". Durant la seva estada a la ciutat blanca continuament grava amb una càmera de super 8mm tot allò que esdevé, serenament, apassionadament, amb harmonia... Envia les cintes a la seva esposa que viu a Ginebra (Suïssa) mentre s'enamora de Rosa (Teresa Madruga), treballadora de la pensió on s'allotja, amb la qual manté un idil·li sense compromisos.

La pel·lícula descriu la fascinació que Paul sent pel port, la desembocadura del Tajo, els ponts que la creuen, els carrers de la vella ciutat, la seva gent modesta i amable. Aquí hi ha el marc adequat per recuperar-se anímica i físicament, després d'una vida d'agitació, solituds clamoroses, escenaris tediosos i un espai vital propi (la seva cabina) reduït i claustrofòbic. A Lisboa troba companyia, amistat, bellesa natural, calor humà, amor i algunes dificultats, a les justes proporcions que necessita per impregnar-se de bellesa, amarar-se d'humanitat i renéixer a la vida. No vol compromisos ni amb el temps ni amb les persones. No vol recordar el passat, font d'obligacions, constrenyiments i exigències. Vol romandre sense calendari, respirant els aires de Lisboa, la ciutat blanca i pura...

Fa anys, quan la vaig veure per primer cop, va despertar la meva fascinació per conèixer aquesta ciutat, per respirar aquells ambients, per sentir-me sense compromisos... Anys desprès em va tornar a encantar, especialment per la seva fotografia que descriu amb esplendor el paisatge urbà de la vella ciutat, el tràfec assossegat dels veïns, l'absència de trànsit rodat, l'amable antiguitat de les cases, la tortuosa continuïtat dels carrers, les precioses i atrotinades escales. Una Lisboa única, seductora, vella i especial... Us recomano veure aquest  breu vídeo de la pel·lícula publicat a HumanUrban.org

Per cert, segur que us agradarà la música de saxo de Jean-Luc Barbier i recordar que l'any 1983 va rebre el "Cèsar" al millor film francòfon. 

Festa Avante 2012

El primer cop que vaig viatjar a Lisboa i Portugal, l'any '82 o '83, tot just tenia 17 anys (crec recordar) vaig tenir la gran sort de que la meva estada coincidís amb la celebració de la Festa que organitzava Avante !, el diari oficial del Partit Comunista Portuguès (PCP) a l'Alto do Ajuda en Monsanto (parc forestal de Lisboa). 

Aquest festival, que l'any 2012 ha arribat a la 36ena edició i ha tingut lloc els dies 7, 8 i 9 de setembre era, i és, una gran festa popular, de masses, multicultural, oberta, solidària, esportiva i  lúdica que popularitza el missatge comunista a Portugal. Ara aquesta festa té lloc a la Quinta da Atalaia (Amora - Seixal) i si en el passat era una mostra de la capacitat i militància d'aquesta organització, avui en dia ha prés una dimensió i una força que de ben segur ja voldrien alguns partits de casa nostra...

La Festa Avante ! 2012 ha comptat amb sis escenaris, dos espais dedicats exclusivament al teatre, més de 1.000 actors i actrius, músics i orquestres durant tres dies, exposicions - una d'elles dedicada al 75è aniversari del "Guernica" de Picasso-, stands i cafeteries, conferències i debats, carpes amb partits, associacions i representants d'altres països i nacions, cercaviles, cinema, etc. i tot organitzat per més de 12.000 voluntaris...

Aquelles dues nits que vaig passar a la Festa Avante ! encara avui en dia són fantàstics records tant pels nous amics que vaig fer com pels descobriments musicals, tant pels debats i les reflexions polítiques com  pels aprenentatges sobre altres cultures i pobles... Així, si el setembre del 2013 passeu per Lisboa no puc deixar de recomanar-vos visitar (i participar) en aquesta festa... no us penedireu...

+ Festa Avante ! 2012

Emmanuel Nunes

Aquesta setmana passada va morir als 71 anys, a París, on vivia des de mitjans dels seixanta, un lisboeta universal, Emmanuel Nunes, el compositor portuguès més important del segle XX, segons molts experts. Exigent, difícil, exponent de l'última música clàssica contemporània, Nunes deixa una seixantena de composicions avantguardistes i un buit en la cultura portuguesa i europea.

Havia nascut a Lisboa (1941), en una família sense tradició musical. Però la música li va atreure des de sempre. En un recent article del diari portuguès Público es evocava una vella entrevista amb ell en què es recordava de petit colpejant perols a la cuina de casa. Després, gràcies a un amic que treballava d'electricista, va acudir durant la seva adolescència als concerts del teatre de São Carlos. Als 18 anys va decidir dedicar-se a la composició: "Amb una determinació tan gran com la meva ignorància", va recordar molts anys després. Es va inscriure a l'Acadèmia de Amadores de Música de Lisboa, on va estudiar harmonia i contrapunt amb la musicòloga Francine Benoît.

Entre 1962 i 1964 va freqüentar els cursos d'estiu de Darmsdt, on va seguir els ensenyaments de Pierre Boulez. "Vaig tenir la sensació que tot el que volia aconseguir amb la música ja estava fet. Que jo acabava d'inventar la bicicleta i en aquest moment veia passar un avió ". També va seguir els cursos de Karlheinz Stockhausen, que, juntament amb Boulez, serien els seus grans influències.

El 1964 es va exiliar a París, en part per escapar del règim de Salazar i en part per fugir de la incúria musical portuguesa del moment. En part també per habitar més a prop de l'avantguarda. A París viuria la resta de la seva vida, marcada per una malaltia que li dificultava la mobilitat ia la qual es va sobreposar sempre. Després de donar classes en molts centres de renom (i sent un visitant assidu de la Fundació Gulbenkian, a Lisboa), va acabar jubilant com a professor al Conservatori de París.

La seva obra és tensa, difícil, enganxada a la més exigent modernitat. Una de les seves composicions més emblemàtiques, Quodlibet, va ser ideada per un sextet de percussionistes, conjunt instrumental i orquestra. Aquesta exigència i aquest afecció al postserialismo avantguardista del segle XX el va allunyar de l'espectador mitjà. Públic recordava dilluns que en l'estrena al teatre de São Carlos de la seva obra Das Märchen / O va comptar, inspirada en un relat de Goethe, el gener del 2008, l'aforament va desaparèixer en una gran part a la meitat de l'obra, declarant incapaç de romandre més temps escoltant. (Obituari publicat en El País)

Més informació al diari portuguès Público: Morreu o compositor Emmanuel Nunes i en altres articles com O que é que esta música tem de especial? (2008) o No universo labiríntico de Emmanuel Nunes (2008)

Al setembre tornen els Itinerários Temáticos de Lisboa

La Câmara Municipal de Lisboa, l'Ajuntament, torna a organitzar aquest setembre els "Itinerários Temáticos" per la ciutat, dedicats a conèixer els racons més emblemàtics i encantadors de Lisboa així com els seus llocs amb història...

Així per exemple, podeu conèixer la Lisboa de Cesário Verde (1855-1886), el principal representant del realisme a l'escena literària poètica portuguesa malgrat la seva curta vida. Cesário Verde que va néixer en una família de classe mitjana-alta fou un dels primers autors consagrats a descriure les condicions de vida dels seus contemporanis pertanyents a les classes més populars. Per això, aquest recorregut que visita els principals espais vinculats a la vida i obra d'aquest poeta també ens permet fer una mirada a la segona meitat del segle XIX, al barri de la Baixa i als principals esdeveniments en la història de Portugal que van tenir lloc en aquesta època.

També podeu conèixer els itineraris "Colina de Santa Ana", "Do Castelo ao Chafariz", "Machado de Castro e a estátua equestre de D. José I" o el nou recorregut "As Cidades e as Guerras". Per tal de saber més d'aquests itineraris o inscriure's als mateixos només cal trucar al número de contacte: 21 817 07 42 o escriure a: itinerarios.tematicos@cm-lisboa.pt