La Garrafeira Alfaia

 

Lisboa disposa de mil i un racons plens d´encant... un d`ells és la petita Garrafeira Alfaia. En mig del Bairro Alto, en la Rua do Diário de Notícias, 125 trobem un petit celler, amb quatre taules però molt acollidor.

Un lloc perfecte per a una bona conversa al voltant d'un vi de gran qualitat i, si us ve de gust, prendre un excel·lent formatge o un assortiment d'embotits de qualitat.També disposa la Garrafeira Alfaia d´una petita botiga de delicatessen, amb el mateix assortiment a disposició dels clients.

Malgrat no tenir gaires anys, ja que la Garrafeira Alfaia va obrir les seves portes el 2003, ho va fer davant del restaurant del mateix nom, com una manera d'oferir un aperitiu o un racó tranquil en el qual poguessin esperar els comensals que esperaven taula sense haver de quedar de peu o al carrer. Res millor que visitar la seva web i gaudir d`aquest video en portuguès que en acosta al seu esperit...

Lisboa, en un cap de setmana

ECOS Travel Books és una jove editorial formada per un grup de periodistes, fotògrafs i dissenyadors amb molts quilòmetres a les maleta i una àmplia experiència en el món dels llibres i revistes de viatges, que decideixen unir esforços per oferir al públic un nou concepte en guies de viatges. Actualment, ja tenen prou de quaranta guies de viatges en catal÷a en format ebook, especialment de ciutats, i avui us vull presentar la seva guia "Lisboa, en un cap de setmana":

"La GUIA10 de Lisboa recull el millor de la capital portuguesa per treure el màxim profit a una escapada de diversos dies. Es detallen els 10 punts d'imprescindible visita a la ciutat, es recomanen 10 restaurants especialment seleccionats per a aquesta guia, així com 10 botigues d'interès per al visitant i els 10 principals esdeveniments que tenen lloc a la ciutat al llarg de l'any. Tot acompanyat de mapes, fotografies i informació pràctica..."

Us deixo aquest enllaç´on podeu fer una primera ullada

A Mariazinha: Cafés - Chás - Farinhas

A Mariazinha (Av. do Rio de Janeiro, Nº 25B) és una botiga tradicional, és tot un món, és un plaer pels sentits, és un secret dels lisboetes, és un paradís que es manté en l'eternitat... és d'aquells espais de la ciutat blanca que mai haurien de canviar... on els somnis dels infants, les converses de les àvies i els crits dels botiguers veïns s'han aturat des de fa dècades... allà, a Mariazinha, se'ns reserven breus instants plens de nostàlgia...

Poques coses es poden dir que no sigui recomanar-vos que dediqueu una estona a passejar pel barri de l'Alvalade a Lisboa, cerqueu aquesta botiga nascuda l'any 1957 i tasteu els paraigües de xocolata, els caramels de colors o altres mil i una delícies per omplir de plaers la nostra boca com les Noz do Chile, la Castanha do Maranhão, la Abóbora Cristalizada, la Amêndoa Torrada ou Palitada o les Passas do Algarve...

Tanmateix, a més de les imatges d'aquesta entrada, un primer tast pot ésser aquest video que teniu a continuació o aquest altre que us deixo l'enllaç: 

I per arribar res millor que aquest mapa:

Mostra A Arqueolojista en un mapa més gran

Galeria Zé dos Bois (ZDB), experimentant amb la creació

Caminant pel Bairro Alto, en concret a l'alçada del número 59 de la Rua da Barroca ens trobem amb la galeria Zé dos Bois, (conegut arreu com ZDB), un centre d'art situat a l'antic Palau de la Baronessa d'Almeida que data del segle XVIII, abandonat durant anys i on en el seu dia va viure l'escriptor Almeida Garrett. Des de 1997 alberga aquest espai de 2.700 metres quadrats un projecte de la societat civil lisboeta dedicat a la creació i promoció de l'art contemporani i l'escena alternativa, amb una especial atenció a l'experimentació i l'exploració de nous llenguatges artístics.

Inicialment, l'any 1994, quinze artistes joves es van unir i durant els primers anys de la vida de ZDB les seves accions van estar encaminades a ajudar els artistes emergents per tal de mostrar els seus últims treballs i per visualitzar i donar suport a les noves tendències artístiques i els projectes i experiències més alternatius de la cultura portuguesa.

Actualment i anualment, prop de dos centes-cinquanta accions es produeixen i/o tenen lloc en els seus espais: sales de concerts i exposicions, llibreria i biblioteca, allotjament per a visitants, bar i centre de documentació. Una programació que inclou totes les arts existents -dansa, teatre, música, performances, pintura, etc.- i que gràcies a aquest eclectisme s'ha convertit en un dels llocs més interessants a conèixer de Lisboa pels amants de les arts...Tant és així, que amb els anys han ampliat el seu espai amb un nou local (Negócio, a la propera Rua de O Século, 9) on us recomano acostar-se per gaudir d'alguna de les performances. Per informació actualitzada de les seves activitats res millor que la seva pròpia web: http://www.zedosbois.org/

Per més informació al respecte podeu llegir també l'article "Para crear y mirar" de Miguel Mora al diari el País, on podeu conéixer l'intensa relació del català Natxo Checa amb ZDB. I les dades bàsiques d'horaris i tranports són aquestes:

Horaris

Galeria Zé dos Bois: Rua da Barroca, núm. 59 (1200-047 Lisboa Portugal)

Informació de les 11 a 20h. tots els dies i exposicions de les 18 a les 23h.
NEGÓCIO: Rua de O Século, núm. 9 porta 5 (1200-433 Lisboa Portugal)

Segons les activitats i concerts

Per confirmar horaris es pot trucar a 00351 21 343 02 05

Transports

Metro: Baixa / Chiado (500 m)  linhas Azul, Verde
Eléctrico:  Calhariz , N 28

View Untitled in a larger map

Hotels a Lisboa (4): Hotel Sana Malhoa

Una nova recomanació per gaudir de Lisboa, avui un allotjament de quatre estrelles, l'Hotel Sana Malhoa que es troba a l'Avinguda José Malhoa, 8 (a cinc minuts caminant del metro de Praça de Espanha o a uns deu-quinze minuts de la parada de tren de Sete Rios i en cotxe a quinze minuts de l'aeroport), una zona de negocis de Lisboa i per tant allunyat del centre, per la qual cosa si es busca tranquilitat és un molt bon lloc.

Hotel modern de 185 àmplies habitacions, ben decorades i agradables, ben cuidat i net, i amb un personal molt amable i atent. Disposa d'un petit spa equipat amb un bany turc, una sauna i amb servei de massatges. L'esmorzar és abundant i variat. Com gran part dels hotels d'aquesta categoria és difícil trobar gaires inconvenients, ja que tots els seus serveis estan força bé, tant en l'apartat de restauració com el de confort o les instal·lacions (amb un menjador amb grans finestrals i un altre a l'aire lliure), així que, i amb la voluntat de trobar algun defecte en la qualitat-preu, i essent una opció d'allotjament que recomano, únicament trobo que es troba un pèl allunyat del centre cultural i social de la ciutat i al seu voltant només es poden trobar alguns altres hotels amb els respectius restaurants o cafeteries i al vespre es pot trobar a faltar l'encís de la vida nocturna lisboeta...

Podeu fer la reserva en aquest enllaç i per últim us volia convidar a conèixer la resta de recomacions d'allotjament ja publicades en aquesta guia:  l'hotel As Janelas Verdes (4*), l'alberg Passport Lisbon Hostel o la Pensão Londres (1*)


Mostra un mapa més gran

I recordar-vos que a Lisboa podeu trobar 381 hotels amb el cercador de Booking que us ofereix més de dos mil cinc-cents a tot Portugal.

També podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com,Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.

A Ginjinha do Rossio

Les dolces veus de la tradició lisboeta ens narren que ja fa més d'un segle, l'any 1840, un gallec anomenat Francisco Espinheira, aconsellat per un frare de l'Igreja de Santo António, va decidir fermentar unes "ginjas" (una varietat de la cirera) en aiguardent, barrejant-les després amb sucre, aigua i canyella. Les cròniques de l'època diuen que l'èxit va ser immediat, ja sigui perquè tenia un gust ben dolç, ja sigui perquè era una beguda barata...També es cert, que altres tradicions diuen que en aquest mateix segle XVII ja era una beguda coneguda per la noblesa i la burgesia, sense saber-ne l'autor,  i que ràpidament es va estendre per totes les tavernes de la capital portuguesa...

Avui en dia és una de les begudes més tradicionals a Portugal , sobretot a Lisboa i Óbidos, i s'exporta a altres mercats nacionals. Tot viatge a Lisboa ha d'anar acompanyat com a mínim del tast d'una copa de ginjinha ja que el seu gust, que ens acompanyarà durant una bona estona, té segons la meva opinió dues virtuts remarcables. La primera és la dolcesa que et genera a la boca gràcies al gust de les cireres, la segona l'afabilitat que et genera a l'esperit, gràcies als seus 23 graus d'alcohol...
 

A la zona de Rossio i Portas de Santo Antao es troben diversos establiments, millor anomenar-les bodegues, on poder aturar-se uns minuts i en què se serveix la ginjinha, però el pioner és el que es troba al Largo São Domingos 8 al barri de Rossio. Aquest local de dimensions diminutes en què a penes hi cap un taulell, es on per primer cop Francisco Espinheira va comercialitzar el licor de fruites.  Hi ha el taulell, el cambrer, unes delicades estanteries i tres o quatre clientes, mentre la resta s'espera a la porta o pren la copa al mig del carrer.

Quan arribem davant el taulell hem d'estar preparats per respondre una pregunta: "com elas" o "set elas" ? que es la demanda del cambrer sobre si volem que el got porti o no porti ginjas... i un cop superada aquest senzilla prova i pagar el seu preu, força modest, ja podem sortir a la plaça i tastar la seva dolçor. Els experts  diuen que s'ha de prendre d'un glop i després petar la llengua per intensificar el seu sabor... això ja ho deixo en el vostre paladar...