El primer disseny d'un sistema de ferrocarrils subterranis a Lisboa del 1888, és obra de l'enginyer militar Henrique Cunha i Lima. Publicat a la revista "Obres Públiques i Mineria", ja tenia previst un sistema complet de línies, formant una xarxa. Més tard, en els anys 20 del segle XX, es coneixen dues propostes arribades a l'Ajuntament de Lisboa, respectivament, de Lanoel d’Aussenac i Abel Coelho (1923) i de José Manteca Roger i Juan Luque Argenti (1924), que no van tenir gaire suport.
(Per cert, no puc deixar de fer un petit parentesi i esmentar aquestes dues darreres personalitats, vinculades activament a la política espanyola, especialment el segon, Juan Luque Argenti, fill de l'alta burgesia de Sevilla nascut a l'any 1890, destacat enginyer, anarquista, dirigent de la CNT de les Illes Canàries i a nivell estatal, opositor a la dictadura de Primo de Rivera i membre actiu a la "Sanjuanada", parella de l'extraordinària Clemencia Hardisson, empresonat per la dictadura de Franco, lluitador per les llibertats a la clandestinitat i mort a Madrid al 1957, a més, es va convertir en el personatge "Zaldívar" del llibre de Joaquín Maurin "En las prisiones de Franco" (1974). Mentre, José Manteca Roger, fou un destacat polític valencià, fill d'una llarga i tradicional família de cacics, dedicat al negoci familiar de tala, el transport d'arbres i els asserradors de fusta, senador a les Corts, republicà liberal i participant també a la "Sanjuanada" de 1926).
Bé, torno a l'història del metro de Lisboa, no fou fins després de la segona guerra mundial amb la recuperació econòmica i les polítiques d'electrificació i la utilització dels fons del Pla Marshall, que es va prendre seriosament la decisió de construir un tren subterrani a Lisboa. El 26 de gener de 1948 es va constituïr la Societat encarregada de fer els estudis tècnics i econòmics d'un sistema de transport públic que amb els anys seria l'actual xarxa de metro.
Els treballs de construcció van començar el 7 d'agost de 1955 i, quatre anys més tard, el 29 de desembre de 1959, el nou sistema de transport va ser inaugurat. La xarxa pública consistia en una línia, la I que consta de dues seccions diferents: Sete Rios (ara, Jardim Zoológico) - Rotunda (actualment, Marquês de Pombal) i Entre Campos – Rotunda (Marquês de Pombal), que convergeixen en un tram comú amb Rotunda (Marquès de Pombal) - Restauradores.
La primera etapa de construcció de la xarxa es va dur a terme en fases successives. Així, el 1963, entra en funcionament un nou tram des de Restauradores a Rossio, el 1966, el tram de Rossio a Anjos, i finalment es va completar el 1972 amb l'enllaç Anjos a Alvalade. Per raons econòmiques des de l'any 1972 els projectes d'expansió de la xarxa de metro van tenir una important aturada que no es va solucionar fins molts anys desprès, el 1988.
A partir dels anys '90 té lloc un important desenvolupament de la xarxa, gràcies en part a la transformació urbanística que va acompanyar Lisboa amb l'Expo '98 i en resum actualment Lisboa compta amb quatre línies independents amb prop de 43,3 quilòmetres de longitud i 55 estacions, havent estat remodelades darrerament totes aquelles que restaven massa velles.
Per més informació podeu visitar l'article "Um pouco de história"o l'informació del Metropolitano de Lisboa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada