El fado anarquista de João Black

Com tota la música urbana, el fado explica la història del seu entorn. Fou quan el regim dictatorial de l'Estado Novo (1933-1974) va arribar al poder amb el seu "Deus, Pátria e Família" i especialment en els anys de la postguerra, quan la dictadura va decidir adoptar el fado i utilitzar-lo per als seus propis fins, per elogiar aquests valors patris i familiars. Però d'antuvi el fado mostra les situacions quotidianes de la vida, els mals moments personals i sentimentals o la queixa davant les injustícies humanes de la nostra existència, a través de la nostàlgia o el dolor del cant...

Així, en un dia com avui cal recordar que ben abans d'aquesta manipulació de l'estat feixista, la història del fado compta amb populars cançons anarquistes i esquerranes que es van poder escoltar a principis del segle XX en els als barris populars de Lisboa i d'altres ciutats portugueses on la classe obrera expressava les seves il·lusions i frustracions. En el seu moment aquestes cançons de protesta sembla que foren força conegudes però el fet d'haver estat prohibides durant més de 40 anys han fet que siguin actualment desconegudes per la majoria dels portuguesos.

En els anys posteriors a la revolució dels clavells i la derrota de la dictadura, el fado molt vinculat a aquesta fosca etapa, va patir un cert rebuig social que afortunadament només al voltant d'una dècada després fou arraconat i una nova generació de fadistes han pogut afrontar aquesta música sense la taca de l'antic règim, emergint gradualment el fado als carrers i tavernes de la Lisboa més popular.

A continuació podem escoltar el conegut com "Fado anarquista" amb lletra de João Black (John Monteiro Salustiano, 1872-1955), un dels cantants més ideològicament compromesos amb els valors de l'anarquisme, el socialisme i el republicanisme que va representar el model d'artista popular i actiu en la lluita per un món millor. Fou també l'autor de "A Batalha" un dels himnes revolucionaris més populars a Portugal i en els països de parla portuguesa.

Fado anarquista

"Um símbolo de altruísmo

Tem como fim condenar

Deus, pátria e militarismo

O mundo há-de assitir

Aos pobres livres do jugo

Espezinhar é o futuro

Da burguesia a surgir

E depois quando existir,

O ideal ...
Esplendor e bem-estar
Incitar o patriotismo
A miséria,
O anarquismo tem por base condenar

Mas o povo subjugado
Esfacela-se sob a tortura
Quando o seu mal tinha cura
O ideal desejado

Viver na prisão
Nas garras dos inimigos
Ai ela bem cai no abismo
A fanática humanidade
Pois fia-se nesta trindade

Deus, pátria e militarismo"