dimarts, 18 de setembre de 2018

Avante !, la festa dels últims comunistes europeus


La tornada de l'estiu té a Portugal una cita anual ineludible, la del PCP, el partit patriòtic, internacionalista i marxista leninista i ens ho explica Rosa Cullell a El País.

Els comunistes portuguesos han celebrat el passat cap de setmana la seva gran festa. La festa anual d'Avante !, el diari del partit que segueix venent-se en els quioscs del país. La primera festa va ser en 1976. Estava encara molt a prop la Revolució dels Clavells, la qual el 25 d'abril de 1974 va acabar amb la dictadura a Portugal.

El dia de la inauguració d'aquella primera festa, Álvaro Cunhal, secretari del Partit Comunista durant 31 anys, va pujar a l'escenari i va dir: "Aquesta festa del nostre gloriós Avante, del nostre gloriós Partit, és la més gran, més extraordinària, més entusiasta, més fraternal i humana que es realitza al nostre país ". Cunhal, un home de gran atractiu i fèrria ideologia marxista leninista (mai va acceptar la perestroika, ni abdicar de l'estalinisme), tenia tota la raó. Aquesta festa va ser i continua sent, 41 anys després, extraordinària, única, no només a Portugal, sinó a tot Europa.

Durant tres dies de setembre -generalment el primer cap de setmana-, més de 250.000 persones omplen les "campas" de Seixal -que el PC va acabar per comprar gràcies a subscripcions populars-. Cap altre partit comunista europeu aconsegueix atraure centenars de milers de persones durant tres dies, a famílies senceres que escoltaran debats sobre l'eterna crisi del capitalisme, assisteixen a obres teatrals, juguen, beuen ballen i escolten als millors músics. Aquest any van passar per allà l'Orquestra Sinfonietta de Lisboa, els millors cantants de fado, com Camané o Antonio Zambujo, i grups de bossa nova, rock i ritmes africans.

En 2018 es compleix el segon centenari del naixement de Karl Marx, per la qual cosa no podia faltar un debat sobre el pare del comunisme modern i la vigència de la seva filosofia (més vigent que mai, per si hi havia dubte). Però el programa de la festa era tan vast que, mentre uns debatien sobre el socialisme científic altres jugaven al futbolí.


A la festassa d'Avante! van portuguesos i estrangers, comunistes i democratacristians-cristians. Cada un porta a la motxilla el seu tiquet d'entrada i el pensament que vol. Són molts els que menjaran, divertir-se i fer una mirada als productes artesanals que representen a cada regió del país. Dels pobles de l'Alentejo es noliegen autobusos per passar el dia aquí. El selfi més buscat és el de Jerónimo de Sousa, l'actual secretari general (obrer metal·lúrgic de professió), també un home molt esperat per les senyores a la pista de ball, per la seva bon ritme.

Fa anys que alguns auguren la fi de la festa, la caiguda de vots del PCP, però aquí segueixen, omplint escenaris. Perquè els vells comunistes, a Portugal, mai moren. I cada família comunista lusitana -encara més si prové del Alentejo- s'ocupa de enfortir-lo amb saba nova. O sigui, que hi ha festa i comunisme portuguès per anys.

El PC portuguès, més que un partit (al voltant del 8% dels vots) és una de les singularitats del país i la seva festa, una tradició. Cunhal té una bona avinguda a Lisboa i tindrà un homenatge en el fort de Peniche. La seva presó durant molts anys (15 en total, 8 a aïllament), es reconvertirà en Museu de la Resistència. El primer pla del Govern era fer un restaurant de bufet o cosa similar, però el PC encara té força per frenar algun desvari i ser necessari per governar.

dimarts, 20 de març de 2018

Hotels a Lisboa (5): Santa Bica


Com ja sabeu a Lisboa hi ha centenars d'hotels i allotjaments i m'agrada recomanar alguns que tenen unes caracteristiques especials... com és el cas de Santa Bica, una antiga fleca de barri reconvertida en allotjament i restaurant situada al Bairro da Bica,a la Rua da Elevador da Bica, icona de la ciutat de Lisboa i al cor mateix de la Lisboa  que combina unes condicions úniques per a una estada a Lisboa amb una visita tardana per fer una copa de vi.

Els seus propietaris han volgut recuperar un lloc abandonat i tornar-lo a la ciutat, a la seva gent, unint les formes tradicionals de menjar amb els hàbits de viure al voltant d'una taula. I aquest fet queda palès amb el sobrenom de Santa Bica: "Menjar, beure i dormir", la coexistència perfecta entre la gent, el barri i la ciutat.


I com s'aconsegueix aquest ambient ? estant situats en un espai de pendent pronunciada on no hi ha  ascensor ni escales i és un xic fàcil caure's...

Així doncs, des de la terrassa podrem veure les teulades de totes les cases del barri i gaudir del riu Tejo al fons, mentre respirem un menjar típic portuguès i respirem harmonia i calma... El Miradouro de Santa Catarina és a 2 minuts a peu i ofereix una vista impressionant sobre la ciutat i el riu Tejo. El Chiado és a 500 m, mentre que Rossio és a 14 minuts a peu i el castell de São Jorge és a 2,9 km.


El seu encant fa que els preus malgrat una mica elevats es compensin amb els detalls de l'espai. Podeu veure la seva web http://www.santabica.com/ i descobrir els seus secrets o anar directament a fer una ullada a Travessa do Cabral, nº37-39 1200-072 Lisboa.

dimarts, 13 de febrer de 2018

EKA Palace: art, creativitat, participació...



Inaugurat al desembre de l'any 2014 EKA Palace és un espai multudisciplinar on passar una bona estona i on poder gaudir d'un "terraço" molt agradable... i la seva història i filosofia és ben interessant:

EKA [unity], (la Idea), és un projecte que promou un ventall de disciplines i activitats culturals. Va ser creat per Dilen Magan, músic i productor musical, i Eurica Magan, artista visual i ballarina, que es va unir posteriorment al costat de diverses persones que avui constitueixen l'equip EKA. Ells necessitaven un lloc on emplaçar la seva ja gestat projecte i van saber detectar una oportunitat en una antiga vila abandonada a Xabregas, Lisboa.

El van cridar EKA [palace], (l'espai), i ocupa el segon pis de la vila que va ser recuperada i rehabilitada per brindar als artistes una finestra on mostrar-se amb llibertat. Aquest espai abraça les dinàmiques que es donen al voltant de les múltiples disciplines artístiques. Aquí l'art és exhibida i experimentada generant identitat i promovent cultura. EKA significa unitat, i és la principal intenció d'aquest projecte, unir.

Per al transeünt distret la vila és una incògnita, té un avís discret que convida a entrar però no deixa molt clar que passa a l'interior. Després d'aquest llindar, hi ha un hall molt auster amb només una escala. Una benvinguda que no deixa espai per imaginar totes les activitats que estem per descobrir en el segon pis al qual de forma contrastant li sobra ànima.

Disposa d'una recepció, una sala multiusos que fa les vegades d'escenari i galeria d'art, un parell d'habitacions que van ser transformades en sales d'exposició i una altra sala que va ser convertida en un bar-cafè.



Compta també amb dos espais oberts, un d'ells és un pati i un altre la terrassa del bar. Els mobles són donats i recuperats, i les parets dels espais d'esplai estan plenes d'art i color, algunes obres són dels seus propis fundadors, altres de col·laboradors. La vila té ara caràcter i personalitat.

Les activitats que promouen són variades: Classes de ioga, dansa, esdeveniments, exposicions, també serveis de tatuatges i comercialitzen la seva pròpia línia de roba. Compten amb un cronograma setmanal obert a tot públic. També reben suport de la comunitat, per això tenen la possibilitat d'usar "A Capela do Grilo" on funciona 'EKA [chapel], on ofereixen serveis de vídeo, so, fotografia i més esdeveniments. La majoria dels serveis que ofereixen són gratuïts, altres pocs són de costos reduïts, però, el projecte es autosustenta. La seva missió també és demostrar que l'art és un mitjà de vida, que és possible emprendre a través d'ell i al seu torn fomentar el quefer artístic i la investigació, generant un canvi i transformant l'escena cultural de la ciutat.



Més informació al següent enllaç: http://www.ekaunity.org/ i la seva adreça és VILA MARIA LUÍSA, Calçada de Dom Gastão, nº 12 - porta a Lisboa.  

dimecres, 10 de gener de 2018

"Rèquiem: una al·lucinació" d'Antonio Tabucchi


Un diumenge d'estiu, un home llegeix el "Llibre del desassossec" sota una morera en una masia d'Azqitao i, de sobte, per un sortilegi, per una al·lucinació, es troba a Lisboa. És un dia calorós, la ciutat està quasi deserta. L'home començarà a recórrer la ciutat a la recerca de persones i coses que han desaparegut de la seva vida.

De cop i volta el protagonista estarà circulant per la ciutat en un taxi i li demanarà que el porti a un mercat. Del mercat accedirà al cementiri, i d'aquí a la casa del seu amic Tadeus, amb qui tindrà especial interès a parlar de certes coses del passat. Coses que no havien quedat clares en el seu moment. Després de la cita amb Tadeus el protagonista acaba en una pensió on tindrà lloc el diàleg amb el seu pare, que desitjarà saber com anirà a morir.

La cita del protagonista amb cada un dels personatges que formen la història, transcorre entre el son i la vigília, el real i l'imaginari, i passat i present s'encreuen, però sempre de forma natural.

Segur que ja teniu ganes de començar la seva lectura... no hi perdeu temps, com totes les obres de l'escriptor italo-portugués és molt recomanable...

dimarts, 21 de novembre de 2017

Miradouro Nossa Senhora do Monte


Hi ha un lloc de molta altura que ens permet contemplar pràcticament tota la ciutat de Lisboa als nostres peus, el mar da Palha o el Castelo de São Jorge, el Convento do Carmo o l'elevador de Santa Justa, una part de la Baixa, l'estuari del rio Tajo, el Parc forestal de Monsanto o l'avinguda de l'Almirante Reis, i aquets és el Miradouro de Nossa Senhora do Monte en el barri de Graça.

Afortunadament la seva altura, cal pujar força, fa que sigui un lloc poc visitat pels turistes en general i tant els lisboetes com els més animosos visitants poden gaudir d'aquest espai i les seves espectaculars vistes amb tranquil·litat.

Al costat del mirador es troba la capella de Nossa Senhora do Monte, a la qual tradicionalment han acudit les embarassades per demanar protecció durant el part. Aquesta ermita va ser reconstruïda després del terratrèmol de 1755, per l'arquitecte José Teixeira Honorato, i encara que la seva ubicació no és exactament la mateixa que la del santuari original, conserva alguns dels seus elements, com la cadira de pedra de São Gens en la qual tradicionalment es seuen a la recerca de bona sort en el procés del part les futures mares.


També va ser en aquesta antiga muntanya de São Gens que D. Afonso Henriques, el primer rei de Portugal des de 1139 fins a la seva mort al 1185, va instal·lar el seu campament per conquistar la ciutat de Lisboa en aquell moment una població sota el domini àrab...

En resum, una altra racó de Lisboa que val la pena visitar...

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Els 10 poemes més bonics sobre Lisboa


Vortex Magazine és un portal de llengua portuguesa dedicat a la difusió de temes relacionats amb la societat, la cultura, els viatges, la tecnologia i els vídeos. Aquest any 2017 va publicar un article amb una selecció dels 10 poemes més bonics dedicats a Lisboa d'autors i autores com Eugénio de Andrade, Sophia de Mello Brayner Andresen, Alexandre O'Neill, Manuel Alegre, Ana Hatherly, Adilia Lopes, Fernando Pessoa o António Nobre.


À Lisboa das naus cheia de glória 
António Nobre

Lisboa à beira-mar, cheia de vistas,
Ó Lisboa das meigas Procissões!
Ó Lisboa de Irmãs e de fadistas!
Ó Lisboa dos líricos pregões...
Lisboa com o Tejo das Conquistas,
Mais os ossos prováveis de Camões!
Ó Lisboa de mármore, Lisboa!
Quem nunca te viu, não viu coisa boa...

Ai canta, canta ao luar, minha guitarra,
A Lisboa dos Poetas Cavaleiros!
Galeras doidas  por soltar a amarra,
Cidades de morenos marinheiros,
Com navios entrando e saindo a barra
De proa para países estrangeiros!
Uns pra França, acenando Adeus! Adeus!
Outros pras Índias, outros... sabe-o Deus!

Ó Lisboa das ruas misteriosas!
Da Triste Feia, de João de Deus,
Beco da Índia, Rua das Fermosas,
Beco do Fala-Só (os versos meus...)
E outra rua que eu sei de duas Rosas,
Beco do Imaginário, dos Judeus,
Travessa (julgo eu) das Isabéis,
E outras mais que eu ignoro e vós sabeis.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...