Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Saramago. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José Saramago. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de novembre del 2012

Diuen de Lisboa... (1)


La literatura i l'art de tots els temps està plena d'emocions i sentiments envers la ciutat blanca. Poetes i poetesses, músics, escriptors, artistes, personalitats o visitants han lloat els seus carrers, els seus colors, la seva màgia... aquí hi ha alguna de les frases que més m'agraden:

"Lisboa, vella ciutat, plena d'encant i bellesa ..." Amália Rodrigues



"Sota set turons, que són altres tants punts d'observació des d'on es poden gaudir magnífiques vistes panoràmiques, s'estén la vasta, irregular i multicolor aglomeració de cases que constitueixen Lisboa". Fernando Pessoa

"Lisboa, una ciutat de llum daurada que perdura sobre els turons amb una esplendor com de pluja recent".  Antonio Muñoz Molina

"Lisboa es diverteix, Coimbra canta, Braga prega i Porto treballa"

"Com qualificar la llum de Lisboa, que no obstant això sentim tan peculiar, si la despullem de les cases i dels murs de les places i dels patis dels carrers i dels passejos de pedres dibuixades, o del llarg esplendor del Tajo?". António Ramos Rosa


"De la capital portuguesa emana l'olor vell en façanes i carrers, en tramvies i places. Ciutat blanca, ciutat dels sentits banyada pel Tajo. Lisboa embriaga"

"Urbs rasa sobre turons, com si només estigués construïda de cases d'una sola planta, potser, allà, un baldaquí alt, un entaulament més esforçat, una silueta que sembla ruïna de castell, llevat si tot és il·lusió, quimera, miratge" José Saramago

"A Lisboa hom la pot definir com un símbol. Com la Praga de Kafka, com el Dublín de Joyce o el Buenos Aires de Borges. Sí, és possible. Però més que les ciutats, és sempre un barri o un lloc els que caracteritzen aquesta definició i la fidelitat sovint inconscient que els guardem. El Chiado, en aquest cas. La seva geografia cultural, la seva resplendor diürna, la pau provinciana dels seus carrers a la nit, tantes coses, tantes coses..." José Cardoso Pires

"... La humanitat humil i nostàlgica de les petites botigues on els caixers doblen i desdoblen cintes i teles... " Sophia de Mello Breyner Andresen 


Les fantàstiques imatges que acompanyen aquesta entrada són obra del fotògraf madrileny Rafa Pajares.


dijous, 16 d’agost del 2012

La Lisboa de Saramago

El periodista Xavi Ayén va realitzar per La Vanguardia un seguit d'articles dedicsts a conèixer en la intimitat de les seves ciutats i vides a un seguit de premis Nobel, avui us convido a llegir el reportatge dedicat a José Saramago i la seva Lisboa:

"Seguir a Saramago en una excursió és una activitat esgotadora. Alt, prim, àgil i quixotesc, es mou d'un costat a un altre, amunt i avall, pujant o baixant els 200 esglaons de l'escala de Sant Crispí, explicant la història de cada racó d'una Lisboa que llueix nous espais verds, i que , després de l'Expo de 1998, intenta treure l'estigma de ciutat dissortada a causa de les catàstrofes que ha patit al llarg de la història. "No només han estat terratrèmols i incendis, sinó també el primer tsunami de la història d'Occident, el 1755", recorda el Nobel. Cada nit, però, tots aquests esforços modernitzadors i optimistes són desmentits pels atrotinats cantants de fado que poblen els restaurants populars de la part vella.

Passem, en autocar, per la plaça on la Inquisició va cremar a heretges, jueus i homosexuals, evocant alguna brutal escena de "Memorial d'un convent", i per el Pou dels Negres, "on es llançaven els cadàvers dels africans en els segles XVII i XVIII ". El recorregut inclou una parada davant de l'antic hotel Bragança, on s'allotjava el protagonista de "L'any de la mort de Ricardo Reis", a l'habitació 201. Reis tenia, a més, el seu consultori de metge a la plaça Luis Camoes, on l'estat actual de l'estàtua del símbol de la "identitat" - "poseu entre cometes" - portuguesa "mostra la falta de respecte dels coloms per la gent important ". Llegir l'article sencer

dimarts, 26 de juny del 2012

Inaugurada la seu de la Fundació Saramago

Al cor de Lisboa, al Campo das Cebolas, a la Baixa, al peu de l'Alfama, mirant a l'estuari del Tajo, s'alça la Casa dos Bicos (1523), un vell i bell edifici lisboeta que en la seva història de més de 400 anys ha albergat gairebé de tot en aquesta ciutat: des d'un palauet de príncep a un magatzem de bacallà o un conjunt de dependències municipals. A partir del 12 de juny, cedit per l'Ajuntament de Lisboa, és la seu de la Fundació Saramago, el lloc des del qual es pretén que irradiï l'esperit de l'únic escriptor de llengua portuguesa amb un Nobel de literatura.

Ell, que no va arribar mai a veure l'obra arquitectònica acabada (en restauració ja que va restar derruïda parcialment en el terratrèmol de 1755), va voler quedar-se per sempre a prop de la Casa dos Bicos, del senyorial edifici que de jove mirava amb sorpresa en els seus primers passejos per Lisboa.

+ Info:
- Fundació Saramago
- A Casa dos Bicos 
- Mapa i direcció 

+ Aquesta informació forma part d'un article d'Antonio Jiménez pel diari El País.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...