A Outra Face da Lua, vintage a Lisboa

El vintage viu un moment dolç com demostra l'èxit de botigues lisboetes com A outra face da lua (http://www.aoutrafacedalua.com/) que tot just a finals d'octubre del 2015 va fer el seu desè aniversari...
 
En les seves prestatgeries i aparadors podem trobar de tot una mica: vestits, camises, jaquetes, faldilles, pantalons, gorres, barrets o vestits de bany. Però per si no hi ha prou disposa d'una cafeteria en el seu interior, on descansar després de la recerca incessant de roba. I encara volem més a la cantonada es situa la seva outlet...

A Outra face da lua es troba a la Rua da Assunção, 22 i està oberta de dilluns a dissabte de 10h a 20h i els diumenges de 12h a 19h.

Galeria Zé dos Bois (ZDB), experimentant amb la creació

Caminant pel Bairro Alto, en concret a l'alçada del número 59 de la Rua da Barroca ens trobem amb la galeria Zé dos Bois, (conegut arreu com ZDB), un centre d'art situat a l'antic Palau de la Baronessa d'Almeida que data del segle XVIII, abandonat durant anys i on en el seu dia va viure l'escriptor Almeida Garrett. Des de 1997 alberga aquest espai de 2.700 metres quadrats un projecte de la societat civil lisboeta dedicat a la creació i promoció de l'art contemporani i l'escena alternativa, amb una especial atenció a l'experimentació i l'exploració de nous llenguatges artístics.

Inicialment, l'any 1994, quinze artistes joves es van unir i durant els primers anys de la vida de ZDB les seves accions van estar encaminades a ajudar els artistes emergents per tal de mostrar els seus últims treballs i per visualitzar i donar suport a les noves tendències artístiques i els projectes i experiències més alternatius de la cultura portuguesa.

Actualment i anualment, prop de dos centes-cinquanta accions es produeixen i/o tenen lloc en els seus espais: sales de concerts i exposicions, llibreria i biblioteca, allotjament per a visitants, bar i centre de documentació. Una programació que inclou totes les arts existents -dansa, teatre, música, performances, pintura, etc.- i que gràcies a aquest eclectisme s'ha convertit en un dels llocs més interessants a conèixer de Lisboa pels amants de les arts...Tant és així, que amb els anys han ampliat el seu espai amb un nou local (Negócio, a la propera Rua de O Século, 9) on us recomano acostar-se per gaudir d'alguna de les performances. Per informació actualitzada de les seves activitats res millor que la seva pròpia web: http://www.zedosbois.org/

Per més informació al respecte podeu llegir també l'article "Para crear y mirar" de Miguel Mora al diari el País, on podeu conéixer l'intensa relació del català Natxo Checa amb ZDB. I les dades bàsiques d'horaris i tranports són aquestes:

Horaris

Galeria Zé dos Bois: Rua da Barroca, núm. 59 (1200-047 Lisboa Portugal)

Informació de les 11 a 20h. tots els dies i exposicions de les 18 a les 23h.
NEGÓCIO: Rua de O Século, núm. 9 porta 5 (1200-433 Lisboa Portugal)

Segons les activitats i concerts

Per confirmar horaris es pot trucar a 00351 21 343 02 05

Transports

Metro: Baixa / Chiado (500 m)  linhas Azul, Verde
Eléctrico:  Calhariz , N 28

View Untitled in a larger map

Hotels a Lisboa (2): Pensão Londres

Continuant amb les entrades dedicades a allotjament iniciades amb l'hotel As Janelas Verdes (4*) i  pensant ja en les vacances d'estiu, avui us parlo d'un allotjament més modest però absolutament recomenable, la Pensão Londres (1*). 

Aprofito per recordar-vos que a Lisboa podeu trobar 364 hotels amb el cercador de Booking i que també podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com, Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.

La Pensão Londres (Rua Dom Pedro V, 53) està situada a la part superior del Bairro Alto i ofereix una vista panoràmica sobre Lisboa, i per aquest motiu cal tenir present en el moment de la reserva que caldrà fer alguna pujada prou pronunciada per arribar des de l'estació del Rossio o anar amb l'elevador da Glória. A prop, a uns deu o quinze minuts caminant, també hi ha les estacions de metro de Baixa/ Chiado (Linha Azul o Linha Verde), Rato (Linha Amarela) o Restauradores (Linha Azul), tanmateix, aquestes molesties es compensen amb les fantàstiques vistes que hi ha des de la seva quarta planta (si podeu reserveu aquestes), així com la seva situació que et permet gaudir de l'encant del barri i de la proximitat de llocs plens de vida: restaurants, botigues de barri, mercats, vida nocturna, el Pavilhao Chines (del que parlaré en una futura entrada) o el Miradouro de São Pedro de Alcântara.

L'edifici és la típica casa lisboeta amb un vell i bell ascensor que ens portarà a unes antigues però prou ben conservades 36 habitacions, algunes d'elles amb bany compartit, internet Wi-Fi gratuït i amb TV per satèl·lit i balcó. Com deia abans, les habitacions de la planta superior de la Pensão Londres tenen una vista panoràmica sobre la ciutat i a la planta baixa de l'hostal hi ha una cafeteria i un forn on podeu comprar pa i dolços portuguesos acabats de fer. I l'atenció del personal de la pensió és molt bona facilitant sempre qualsevol informació turística de la ciutat o solucionant amb bona voluntat qualsevol consulta o problema referent a l'allotjament.

En resum, un allotjament correcte, ben situat, net i amb una bona oferta qualitat-preu... tanmateix, parlem d'una pensió i encara que personalment no vaig tenir cap problema, ans al contrari, m'han comentat que a vegades les parets d'alguna habitació son massa fines o alguna habitació és un xic petita... Us recomano llegir els comentaris de Tripadvisor o de Booking per saber les opinions dels viatgers que han anat abans que nosaltres...

Més informacions:
- Web de la Pensão Londres
- Informació sobre els horaris i preus de l'ascensor da Glória (i d'altres de l'empresa Carris - Transports de Lisboa)



Mostra un mapa més gran

Hotels a Lisboa (1): As Janelas Verdes

A Lisboa existeix una àmplia gama de possibilitats d'allotjament, des d'hotels de luxe a d'altres més modestos però amb encant, des de les tradicionals "pensaos" a les més emblemàtiques "pousadas", des de bones "albergarias" per a joves a interessants apartaments situats a l'Alfama, Baixa o Chiado... i normalment amb un preu força atractiu per totes les butxaques i condicions...

D'entrada us recomano un cercador... A Lisboa podeu trobar 364 hotels amb el cercador de Booking que us ofereix més de dos mil cinc-cents a tot Portugal. És el meu cercador preferit d'hotels per diverses raons: té una bona secció de comentaris dels clients (que jo utilitzo sempre en el moment de decidir-me entre dos o més hotels), interessants ofertes, està en català i a més, he viatjat amb ells desenes de vegades i la veritat és que mai m'han fallat !

També podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com,Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.

A partir d'avui i en les properes setmanes, pensant ja en les vacances d'estiu, us aniré recomanant alguns allotjaments que per les seves característiques els trobo especials...

Començo per un establiment força encantador As Janelas Verdes, un hotel  de quatre estrelles situat al costat del Museu Nacional de Arte Antiga, que duu el nom de la bellíssima Rua das Janelas Verdes. El trobareu en el número 47.

Aquest edifici és un petit palauet de finals de 1700 decorat amb objectes d'art, llibres i fotografies i acull una biblioteca al terrat amb una terrassa que ens ofereix vistes sobre el riu Tajo i on es respira la tranquil·litat d'una Lisboa antiga, en concret, la del barri de Lapa, una zona d'ambaixades i edificis oficials. També disposa d'un petit jardí que afavoreix l'ambient romàntic de tot l'hotel.

Diuen que el el famós novel·lista  Eça de Queirós va viure i es va inspirar en aquest palauet per a l'obra d'una altra casa màgica, "O Ramalhete" de "Os Maias": "A casa que os Maias vieram habitar em Lisboa, no outono de 1875, era conhecida na vizinhança da Rua de S. Francisco de Paula, e em todo o bairro das Janelas Verdes, pela Casa do Ramalhete, ou simplesmente o Ramalhete. Apesar deste fresco nome de vivenda campestre, o Ramalhete, sombrio casarão de paredes severas, com um renque de estreitas varandas de ferro no primeiro andar, e por cima uma tímida fila de janelinhas abrigadas à beira do telhado, tinha o aspeto tristonho de residência eclesiástica que competia a uma edificação do reinado da senhora D. Maria I: com uma sineta e com uma cruz no topo, assemelhar se ia a um colégio de Jesuítas..."

Tots aquests motius fan que es consideri l'Hotel As Janelas Verdes com un dels hotels històrics més encantadors de la ciutat blanca...

Per tal de fer la reserva, cal tenir present que l'hotel només disposa de 29 habitacions i per tant en dates de vacances o caps de setmana acostuma a estar força ple i també cal tenir present que els seus preus corresponen a la seva categoria i història, però que encara es poden considerar prou assequibles segons els paràmetres de qualitat-preu.Per qualsevol informació sobre l'hotel podeu clicar aquest enllaç: As Janelas Verdes o visitar la seva web.

Mostra un mapa més gran

Inaugurat el Lisboa Story Centre – Memórias da Cidade

El passat mes de setembre va tenir lloc l'inauguració del Lisboa Story Centre – Memórias da Cidade en el Terreiro do Paço, una nova atracció turística i cultural de la capital portuguesa que ofereix informació sobre l'evolució de la ciutat des de la seva fundació fins als nostres dies.

Una gran part de la Plaça del Comerç ha estat reservada per a aquest espai que compta la història de Lisboa, i que organitzada cronològicament presenta, d'una manera lúdica i interactiva, els principals esdeveniments i personalitats que han donat forma a la ciutat a través del temps, destacant cinc dels episodis més dramàtics, dividit en sis espais.

El primer espai està dedicat a descobrir els mites i els fets dels primers habitants de la capital portuguesa; el segon,  posa en relleu la "ciutat global" com a resultat dels descobriments; una tercera àrea està dedicada al terratrèmol de 1755, seguit per una quarta àrea dedicada a la " Lisboa Pombalina", la ciutat vanguardista reinventada pel Marquès de Pombal. Ja que l'eix bàsic de la reconstrucció de la ciutat es va fer a la Praça do Comércio, on es troba aquest museu, un cinquè espai parla de la història i de la vida a la plaça amb el pas del temps. Finalment, una altra àrea mostra altres aspectes generals de la ciutat. En resum, 60 minuts d'un viatge en el temps i en l'espai, amb la presentació de relats i escenaris dramàtics fidels a l'època.

+ info:
- Turismo de Lisboa: Lisboa Story Centre 
- Article i video sobre l'inauguració de Lisboa Story Centre 

Hospital das Bonecas

Una visita curiosa i imprescindible de Lisboa és l'Hospital das Bonecas. En el número 7 de la Praça da Figueira podem visitar un "hospital de nines" fundat l'any 1830.

Moltes botigues de joguines estan en el negoci de la venda de nines, però en el cor de la ciutat hi ha una empresa diferent que es preocupa per la relació entre la joguina i el seu infant. L'Hospital das Bonecas restaura i repara amb amor nines estimades, animals de peluix i altres joguines. Amb una avaluació minuciosa i acurada precisió - els braços es tornen a cosir, les peces fetes malbé són substituïdes, els ulls canviats - cada joguina és "sanada" i així pot tornar a alegrar els jocs dels infants o dels col·leccionistes...

Es creu que l'origen remot d'aquest negoci prové d'una senyora gran, Dona Carlota, que, quan encara no circulaven automòbils pels carrers de Lisboa, solia seure a fer les nines a l'entrada d'un herbolari prop d'un mercat. En aquells dies, era comú veure com els nens més menuts acompanyen les seves mares o àvies a fer la compra a la plaça.

Van passar anys i el mercat va deixar d'existir, mentre els infants van crèixer, però les mares i les àvies van parlar als fills i néts que feia anys hi havia una senyora que feia i reparava les nines, i un dia va aparèixer en el mateix lloc aquesta botiga que fins i tot avui en dia, tracta de mantenir aquesta petita màgia i aquesta tradició única.

Al setembre tornen els Itinerários Temáticos de Lisboa

La Câmara Municipal de Lisboa, l'Ajuntament, torna a organitzar aquest setembre els "Itinerários Temáticos" per la ciutat, dedicats a conèixer els racons més emblemàtics i encantadors de Lisboa així com els seus llocs amb història...

Així per exemple, podeu conèixer la Lisboa de Cesário Verde (1855-1886), el principal representant del realisme a l'escena literària poètica portuguesa malgrat la seva curta vida. Cesário Verde que va néixer en una família de classe mitjana-alta fou un dels primers autors consagrats a descriure les condicions de vida dels seus contemporanis pertanyents a les classes més populars. Per això, aquest recorregut que visita els principals espais vinculats a la vida i obra d'aquest poeta també ens permet fer una mirada a la segona meitat del segle XIX, al barri de la Baixa i als principals esdeveniments en la història de Portugal que van tenir lloc en aquesta època.

També podeu conèixer els itineraris "Colina de Santa Ana", "Do Castelo ao Chafariz", "Machado de Castro e a estátua equestre de D. José I" o el nou recorregut "As Cidades e as Guerras". Per tal de saber més d'aquests itineraris o inscriure's als mateixos només cal trucar al número de contacte: 21 817 07 42 o escriure a: itinerarios.tematicos@cm-lisboa.pt 

 

Lisboa: quan la nostàlgia es converteix en encanteri

Acabem el mes d'agost amb l'article de Magda Bigas que duu el títol de "Lisboa: cuando la nostalgia se convierte en hechizo" publicat a la Vanguardia en la secció d'Escapades i on ens destaca allò que ella visitaria de la ciutat de Lisboa:

"Si tuviéramos que expresar en una sola palabra las sensaciones que sentimos al recorrer las calles lisboetas, ésta sería nostalgia. Nostalgia por lo que fue; nostalgia por los que partieron surcando el mar y nunca regresaron... como el fado, la capital portuguesa nos transmite sentimientos encontrados, pero, sin duda, nos atrapa desde el primer momento.

A pesar de los efectos del terremoto que arrasó Lisboa en 1755 y que destruyó casi por completo el centro, la ciudad de las siete colinas conserva la belleza de un pasado colonial en el que colores y olores se entremezclan. Su reconstrucción, dirigida por el Marqués de Pombal, se llevó a cabo siguiendo las normas urbanísticas modernas, creando los barrios de la Baixa (ciudad baja) y el barrio Alto. Éstos, junto con el de Alfama, uno de los más antiguos y el único que logró sobrevivir al seísmo, configuran la Lisboa actual..."

Podeu llegit tot l'article a aquest enllaç.

Estação Ferroviária do Rossio

Us volia  presentar un lloc singular: l'Estació de Trens del Rossio que destaca per la bella façana neo-manuelina amb les portes en forma de ferradura. La construcció de l'estació va correspondre a la Companyia Ferroviària Real Portuguesa a la fi del segle XIX, en una època d'expansió de les comunicacions. Va ser edificada entre 1886 i 1887, encara que ha estat renovada en diverses ocasions, però mantenint la seva singularitat.

Inaugurada la seu de la Fundació Saramago

Al cor de Lisboa, al Campo das Cebolas, a la Baixa, al peu de l'Alfama, mirant a l'estuari del Tajo, s'alça la Casa dos Bicos (1523), un vell i bell edifici lisboeta que en la seva història de més de 400 anys ha albergat gairebé de tot en aquesta ciutat: des d'un palauet de príncep a un magatzem de bacallà o un conjunt de dependències municipals. A partir del 12 de juny, cedit per l'Ajuntament de Lisboa, és la seu de la Fundació Saramago, el lloc des del qual es pretén que irradiï l'esperit de l'únic escriptor de llengua portuguesa amb un Nobel de literatura.

Ell, que no va arribar mai a veure l'obra arquitectònica acabada (en restauració ja que va restar derruïda parcialment en el terratrèmol de 1755), va voler quedar-se per sempre a prop de la Casa dos Bicos, del senyorial edifici que de jove mirava amb sorpresa en els seus primers passejos per Lisboa.

+ Info:
- Fundació Saramago
- A Casa dos Bicos 
- Mapa i direcció 

+ Aquesta informació forma part d'un article d'Antonio Jiménez pel diari El País.

Les galeries romanes de la Rua da Prata

Cada any, s'obren al públic les galeries romanes de Lisboa a la zona de Baixa. L'Ajuntament ho fa anualment i només per tres dies, ja que està subjecte a les condicions del clima i altres condicions del moment, ja que les galeries estan submergides i per poder visitar-les cal que els bombers estiguin constantment succionant l'aigua que les cobreix. Es tracta ni més ni menys que de l'obertura d'una porta al passat: descobrir una ciutat sencera sota del sòl de la Baixa Pombalina de Lisboa. Per això, qui vulgui anar ha d'estar pendent que l'Ajuntament anunciï l'obertura. En els darrers anys les dates d'obertura han estat al setembre.

Aquestes ruïnes corresponen al pis inferior d'un edifici públic romà erigit prop de l'àrea portuària, en la primera meitat del Segle I dc. Encara que al principi es va creure que havien estat termes amb finalitats terapèutiques, a causa d'una inscripció en un pedestal dedicada a Escolapi, déu de la medicina, en els anys 80 es va confirmar que es tractava de galeries romanes que els primers cristians van convertir en catacumbes, lloc subterrani de culte i cementiri.

Fa tres segles van arribar fins i tot a ser usades com prosaics frigorífics on els frares i les famílies emmagatzemaven els queviures. Amb el pas del temps es van omplir d'aigua, i fins al segle passat van servir de cisterna als lisboetes, que la consumien i, a més, li atribuïen efectes medicinals, especialment per a les malalties dels ulls.

Els barris de Lisboa

Per tal de gaudir veritablement d'una visita a Lisboa cal conèixer els seus principals barris, així que aquí hi ha un resum bàsic dels més atractius del nucli històric:

La Baixa és el cor de la ciutat. Es troba sobre les ruïnes de l'antiga ciutat que va destruir el Terratrèmol de Lisboa de 1755. La seva planificació urbana, de carrers en quadrícula i d'edificis similars es deu al Marquès de Pombal. La Baixa és també el major districte comercial de Lisboa. S'hi troben la majoria de monuments, com el Teatre Nacional Senyora Maria II, la Praça do Comércio i el Rossio.

L'Alfama és un barri d'estrets carrers, bressol del fado. Va sobreviure al Terratrèmol de Lisboa. En l'Alfama es troba la majoria de locals de fado, on es pot gaudir d'un sopar o una copa mentre s'escolten les cançons en directe. A diferència del Bairro Alto, l'Alfama és una zona molt més tranquil·la. En ella també es troba la Catedral així com el Castell de San Jorge.

El Bairro Alto és una àrea del centre de Lisboa. És un districte comercial, d'entreteniment i cultural. Actualment, el Barri Alt és el lloc de reunió dels joves de la ciutat i un de les principals zones de lleure nocturn. En aquest barri se solen concentrar els grups de tribus urbanes, que posseeixen establiments i llocs de reunió propis. El fado encara sobreviu en les nits lisboetes. La gent que freqüenta el barri alt de nit és una barreja de locals i turistes.

 A la ribera del Tajo, es troba el barri històric de Belém. La seva principal atracció turística és el Mosteiro dos Jerònims, la construcció del qual va començar al 1501 i es va tardar 70 anys a acabar-lo. Durant la seva construcció, el monestir va costar l'equivalent a 70 kg d'or per any. La major part dels costos van ser sufragats mitjançant el comerç d'espècies. És el millor exemple del que s'ha denominat estil "manuelí", la inspiració del qual prové dels territoris visitats durant la era dels Descobriments, estant també influït pel gòtica i el estil renaixentista. Les restes de Luís de Camões, autor de l'obra Os Lusíadas, poden ser visitats en el monestir, on reposen junt amb els de Vasco da Gama. Molt a prop del monestir es troba la Torre de Belém.

Podeu llegir aquest article de Viajar on trobar més informació sobre els barris de la ciutat. Aquesta informació ha estat trobada a Xarxa joves.net