Amália

Amália da Piedade Rebordão Rodrigues (Lisboa 1920 — Lisboa 1999) va ser una fadista, cantant i actriu portuguesa, considerada l'exemple màxim del fado. Està sepultada al Panteó Nacional, entre els portuguesos il·lustres. És coneguda com a la Reina del Fado i, en conseqüència, pel simbolisme que aquest gènere musical té a la cultura portuguesa, va ser considerada per molts com a una de les millors ambaixadores del país. Apareixia a programes de televisió d'arreu, on no solament cantava fados i altres cançons de tradició popular portuguesa, sinó també música d'altres orígens...

Tots hem sentit parlar d'Amália i segurament hem escoltat algunes de les seves cançons més populars. A internet tenim l'oportunitat de conèixer mil i un detalls de la seva vida, les millors imatges, les seves cançons més conegudes i altres aspectes de la seva figura en la web Amália que avui us recomano...



+ informació:
- El fado és una cosa molt misteriosa
- Diuen de Lisboa... (1) 
- El Portal do fado
- Museu do Fado

Diuen de Lisboa... (1)

La literatura i l'art de tots els temps està plena d'emocions i sentiments envers la ciutat blanca. Poetes i poetesses, músics, escriptors, artistes, personalitats o visitants han lloat els seus carrers, els seus colors, la seva màgia... aquí hi ha alguna de les frases que més m'agraden:

"Lisboa, vella ciutat, plena d'encant i bellesa ..." Amália Rodrigues



"Sota set turons, que són altres tants punts d'observació des d'on es poden gaudir magnífiques vistes panoràmiques, s'estén la vasta, irregular i multicolor aglomeració de cases que constitueixen Lisboa". Fernando Pessoa

"Lisboa, una ciutat de llum daurada que perdura sobre els turons amb una esplendor com de pluja recent".  Antonio Muñoz Molina

"Lisboa es diverteix, Coimbra canta, Braga prega i Porto treballa"

"Com qualificar la llum de Lisboa, que no obstant això sentim tan peculiar, si la despullem de les cases i dels murs de les places i dels patis dels carrers i dels passejos de pedres dibuixades, o del llarg esplendor del Tajo?". António Ramos Rosa

"De la capital portuguesa emana l'olor vell en façanes i carrers, en tramvies i places. Ciutat blanca, ciutat dels sentits banyada pel Tajo. Lisboa embriaga"

"Urbs rasa sobre turons, com si només estigués construïda de cases d'una sola planta, potser, allà, un baldaquí alt, un entaulament més esforçat, una silueta que sembla ruïna de castell, llevat si tot és il·lusió, quimera, miratge" José Saramago

"A Lisboa hom la pot definir com un símbol. Com la Praga de Kafka, com el Dublín de Joyce o el Buenos Aires de Borges. Sí, és possible. Però més que les ciutats, és sempre un barri o un lloc els que caracteritzen aquesta definició i la fidelitat sovint inconscient que els guardem. El Chiado, en aquest cas. La seva geografia cultural, la seva resplendor diürna, la pau provinciana dels seus carrers a la nit, tantes coses, tantes coses..." José Cardoso Pires

"... La humanitat humil i nostàlgica de les petites botigues on els caixers doblen i desdoblen cintes i teles... " Sophia de Mello Breyner Andresen 

Les fantàstiques imatges que acompanyen aquesta entrada són obra del fotògraf madrileny Rafa Pajares.

El fado és una cosa molt misteriosa

Deia la gran fadista del segle XX,  Amália Rodrigues, que va posar veu i expressió als grans poetes portuguesos, que "el fado és una cosa molt misteriosa" i crec que té tota la rao. La música dolça del fado ens porta els records de ports llunyans, amagats més enllà de les boires de mars distants. L'angoixa de la partida per a llargs viatges, la tristesa dels navegants i la incertesa de la seva tornada. Ens recorda els infortunis de la vida, el dolor per l'amor perdut, la nostàlgia d'un passat millor...

Les millors cases de fado es troben a l'Alfama, Bairro Alto o Mouraria. Per compartir una nit de fados lisboetes podem visitar El portal do fado o consultar les informacions actualitzades de l'Oficina de Turisme. I per conèixer al detall la història del fado res millor que visitar el Museu do Fado.