Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de febrer del 2018

EKA Palace: art, creativitat, participació...



Inaugurat al desembre de l'any 2014 EKA Palace és un espai multudisciplinar on passar una bona estona i on poder gaudir d'un "terraço" molt agradable... i la seva història i filosofia és ben interessant:

EKA [unity], (la Idea), és un projecte que promou un ventall de disciplines i activitats culturals. Va ser creat per Dilen Magan, músic i productor musical, i Eurica Magan, artista visual i ballarina, que es va unir posteriorment al costat de diverses persones que avui constitueixen l'equip EKA. Ells necessitaven un lloc on emplaçar la seva ja gestat projecte i van saber detectar una oportunitat en una antiga vila abandonada a Xabregas, Lisboa.

El van cridar EKA [palace], (l'espai), i ocupa el segon pis de la vila que va ser recuperada i rehabilitada per brindar als artistes una finestra on mostrar-se amb llibertat. Aquest espai abraça les dinàmiques que es donen al voltant de les múltiples disciplines artístiques. Aquí l'art és exhibida i experimentada generant identitat i promovent cultura. EKA significa unitat, i és la principal intenció d'aquest projecte, unir.

Per al transeünt distret la vila és una incògnita, té un avís discret que convida a entrar però no deixa molt clar que passa a l'interior. Després d'aquest llindar, hi ha un hall molt auster amb només una escala. Una benvinguda que no deixa espai per imaginar totes les activitats que estem per descobrir en el segon pis al qual de forma contrastant li sobra ànima.

Disposa d'una recepció, una sala multiusos que fa les vegades d'escenari i galeria d'art, un parell d'habitacions que van ser transformades en sales d'exposició i una altra sala que va ser convertida en un bar-cafè.



Compta també amb dos espais oberts, un d'ells és un pati i un altre la terrassa del bar. Els mobles són donats i recuperats, i les parets dels espais d'esplai estan plenes d'art i color, algunes obres són dels seus propis fundadors, altres de col·laboradors. La vila té ara caràcter i personalitat.

Les activitats que promouen són variades: Classes de ioga, dansa, esdeveniments, exposicions, també serveis de tatuatges i comercialitzen la seva pròpia línia de roba. Compten amb un cronograma setmanal obert a tot públic. També reben suport de la comunitat, per això tenen la possibilitat d'usar "A Capela do Grilo" on funciona 'EKA [chapel], on ofereixen serveis de vídeo, so, fotografia i més esdeveniments. La majoria dels serveis que ofereixen són gratuïts, altres pocs són de costos reduïts, però, el projecte es autosustenta. La seva missió també és demostrar que l'art és un mitjà de vida, que és possible emprendre a través d'ell i al seu torn fomentar el quefer artístic i la investigació, generant un canvi i transformant l'escena cultural de la ciutat.



Més informació al següent enllaç: http://www.ekaunity.org/ i la seva adreça és VILA MARIA LUÍSA, Calçada de Dom Gastão, nº 12 - porta a Lisboa.  

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Doclisboa'13: 11è. Festival Internacional de Cinema

Potser molts de vosaltres no heu sentit parlar mai del Doclisboa, el festival internacional de cinema de Lisboa que arriba aquest any a la seva onzena edició entre els dies 24 d'octubre i 3 de novembre. Un espai on es proposa repensar el documental en les seves implicacions i potencialitats fent que la pel·lícula es presenti aquí com una pràctica que permet trobar noves formes de pensar i actuar en el món, assumint així una llibertat que implica una relació íntima entre l'art i la política.

Doclisboa ens ofereix les pel·lícules que amb el temps ens ajudaran a entendre el món en què vivim, a reflexionar sobre les possibles alternatives i a descobrir les possibles forces de transformació i canvi.

A més de consultar el programa d'aquest any 2013, molt interessant, podeu veure els programes d'edicions anteriors on destaquen moltes de les propostes presentades...





dilluns, 30 de setembre del 2013

Planeta Finito a Lisboa

Planeta Finito va ser un programa televisiu de viatges de La Sexta en què un personatge famós recorria una destinació turística del món per mostrar la seva història i peculiaritats. El seu format es basava en el conegut programa de viatges "Lonely Planet", on els presentadors anaven a diferents parts del planeta.Aquest programa es va emetre durant els anys 2006 i 2007 i es va tornar a remetre l'any 2012... El programa de la visita  a Lisboa es va realitzar de la mà de Pedro Reyes i a continuació el podeu veure:


També el podeu veure en aquest enllaç

dimecres, 30 de gener del 2013

Lisboa Cultural al Facebook i al twitter

Si voleu conèixer totes les activitats culturals que hi ha la ciutat de Lisboa res millor que seguir el facebook de Lisboa Cultural, l'organisme dels departament de Cultura de la Câmara Municipal de Lisboa dedicat a promocionar i difondre els esdeveniments i activitats que tenen lloc a la ciutat...


I també podeu visitar el seu twitter o directament l'agenda cultural de la ciutat... Lisboa ofereix mil i una activitats que de ben segur us faran encara més interessant la seva visita !!!


dimecres, 12 de desembre del 2012

El "British Bar" de Cais do Sodré


Aquest relloge existeix a la realitat, el primer cop que el vaig veure fou a la pel·lícula "A la ciutat blanca" d'Alain Tanner i el segon cop ja va estar en directe al visitar un d'aquells locals amb petites històries que ens guarda Lisboa, el British Bar de Cais do Sodré, un local que el segle XIX ja era conegut com la taverna anglesa i visitat bàsicament per mariners britànics (o d'altres nacionalitats) que arribaven al port.

Amb els anys, va canviar de propietaris, i el 17 de febrer de 1919 António Prazeres i família va inaugurar-lo amb el nom que encara avui manté British Bar (Rua Bernardino Costa, nº 52 - Cais do Sodré) i per tant aviat farà un segle.

La gran sort d'aquest local és que mai ha estat de moda, el que li permet ser "autèntic", així que no és ni especialment bonic, ni destaca massa per res, però manté el seu ambient popular. Avui en dia la gran majoria dels seus clients són persones anònimes que treballen a la zona o que en el seu camí a casa s'aturen  a prendre una cervesa i xerrar una estona. Esporàdicament, es deixa caure algun estranger o turista, donen un cop d'ull i a vegades fins i tot es seuen a passar una estona (us ho recomano).


L'espai és petit, poques taules, una barra de fusta i prestatges alineats amb les ampolles. La gent entra, descansa un quart d'hora i beu cervesa triant entre les dotzenes de varietats que posseeix la casa. Famosa és la cervesa de gingebre (Ginger Beer), una especialitat de la casa. També hi ha aquells que prefereixen un whisky.

Anys enrere, va ser un lloc de referència dels escriptors i artistes. José Cardoso Pires va ser un dels clients habituals que va escriure les seves memòries "Lisboa. Livro de bordo" sobre la barra del British i va dir del bar: "Té ​​gust de moll sense aigua a la vista".

Altres que van passar hores foren el polifacètic pintor i artista Bernardo Marques o el caricaturista i pintor Carlos Botelho. També forma part de la ciutat literaria d'Afirma Pereira d'Antonio Tabucchi  i encara avui en dia es diu que si un té prou paciència pot veure arribar al jove i subversiu Monteiro Rossi camí de prendre una cervesa.

Alain Tanner el va trobar i el va fer servir a "A la ciutat blanca", el nom que li va donar a Lisboa per la seva intensa llum i així va ésser com l'actriu Teresa Madruga va interpretar algunes escenes darrera del seu taulell...


dijous, 15 de novembre del 2012

Els sons de Lisboa: Histories de Lisboa (1994)

Histories de Lisboa és una de les pel·lícules més peculiars del director Wim Wenders on ens ofereix la seva personal visió de Portugal a través de la història d'un enginyer de so Philip Winter (Rüdiger Vogler) que es trasllada a Lisboa per treballar en una pel·lícula dirigida per un amic seu, Friedrich Monroe (Patrick Bauchau). Winter aconsegueix arribar a Lisboa unes setmanes després, no obstant això, quan arriba a la casa d'aquest la troba buida i descobreix que Monroe ha desaparegut deixant només el film que ha realitzat però no ha conclòs. Winter decideix quedar-se a la ciutat ja que queda fascinat per la mateixa i una bella cantant de nom Teresa.

Mentre ell s'encarrega de l'enregistrament del so, Monroe, passeja per la ciutat amb la seva càmera per filmar encara més escenes. En algun moment els dos personatges es troben i Monroe convenç Winter de concloure la pel·lícula.

El director Wim Wenders aprofita l'estada solitària del protagonista per ensenyar de manera molt seductora i bella els diferents sons de la ciutat de Lisboa. Al mateix temps, acarona la narració amb interessants reflexions sobre la vida, la mort, Déu i el cinema, amb múltiples referències a l'obra de Fernando Pessoa, la figura literària portuguesa.

Destaquen, a més, la bellíssima col·laboració musical del grup Madredeus i l'aparició del cineasta Manoel de Oliveira.

Us la recomano, un inolvidable tast de la deliciosa Lisboa...

dimecres, 26 de setembre del 2012

L'ambient de Lisboa: A la ciutat blanca (1983)

L'any 1983 el suïs Alain Tanner va dirigir la seva vuitena pel·lícula "A la ciutat blanca", l'exploració d'un món sense brúixoles i amb un intangible diapasó.

Paul (Bruno Ganz) abandona el vaixell on treballa de maquinista, desembarca a Lisboa i es deixa bressolar per les ones d'una deriva, la de deixar-se portar per les sensacions, el fluir incert, a la recerca d'un instant que l'ompli d'una sensació "autèntica". Durant la seva estada a la ciutat blanca continuament grava amb una càmera de super 8mm tot allò que esdevé, serenament, apassionadament, amb harmonia... Envia les cintes a la seva esposa que viu a Ginebra (Suïssa) mentre s'enamora de Rosa (Teresa Madruga), treballadora de la pensió on s'allotja, amb la qual manté un idil·li sense compromisos.

La pel·lícula descriu la fascinació que Paul sent pel port, la desembocadura del Tajo, els ponts que la creuen, els carrers de la vella ciutat, la seva gent modesta i amable. Aquí hi ha el marc adequat per recuperar-se anímica i físicament, després d'una vida d'agitació, solituds clamoroses, escenaris tediosos i un espai vital propi (la seva cabina) reduït i claustrofòbic. A Lisboa troba companyia, amistat, bellesa natural, calor humà, amor i algunes dificultats, a les justes proporcions que necessita per impregnar-se de bellesa, amarar-se d'humanitat i renéixer a la vida. No vol compromisos ni amb el temps ni amb les persones. No vol recordar el passat, font d'obligacions, constrenyiments i exigències. Vol romandre sense calendari, respirant els aires de Lisboa, la ciutat blanca i pura...



Fa anys, quan la vaig veure per primer cop, va despertar la meva fascinació per conèixer aquesta ciutat, per respirar aquells ambients, per sentir-me sense compromisos... Anys desprès em va tornar a encantar, especialment per la seva fotografia que descriu amb esplendor el paisatge urbà de la vella ciutat, el tràfec assossegat dels veïns, l'absència de trànsit rodat, l'amable antiguitat de les cases, la tortuosa continuïtat dels carrers, les precioses i atrotinades escales. Una Lisboa única, seductora, vella i especial... Us recomano veure aquest  breu vídeo de la pel·lícula publicat a HumanUrban.org

Per cert, segur que us agradarà la música de saxo de Jean-Luc Barbier i recordar que l'any 1983 va rebre el "Cèsar" al millor film francòfon. 


dimarts, 18 de setembre del 2012

Festa Avante 2012



El primer cop que vaig viatjar a Lisboa i Portugal, l'any '82 o '83, tot just tenia 17 anys (crec recordar) vaig tenir la gran sort de que la meva estada coincidís amb la celebració de la Festa que organitzava Avante !, el diari oficial del Partit Comunista Portuguès (PCP) a l'Alto do Ajuda en Monsanto (parc forestal de Lisboa). 

Aquest festival, que l'any 2012 ha arribat a la 36ena edició i ha tingut lloc els dies 7, 8 i 9 de setembre era, i és, una gran festa popular, de masses, multicultural, oberta, solidària, esportiva i  lúdica que popularitza el missatge comunista a Portugal. Ara aquesta festa té lloc a la Quinta da Atalaia (Amora - Seixal) i si en el passat era una mostra de la capacitat i militància d'aquesta organització, avui en dia ha prés una dimensió i una força que de ben segur ja voldrien alguns partits de casa nostra...

La Festa Avante ! 2012 ha comptat amb sis escenaris, dos espais dedicats exclusivament al teatre, més de 1.000 actors i actrius, músics i orquestres durant tres dies, exposicions - una d'elles dedicada al 75è aniversari del "Guernica" de Picasso-, stands i cafeteries, conferències i debats, carpes amb partits, associacions i representants d'altres països i nacions, cercaviles, cinema, etc. i tot organitzat per més de 12.000 voluntaris...

Aquelles dues nits que vaig passar a la Festa Avante ! encara avui en dia són fantàstics records tant pels nous amics que vaig fer com pels descobriments musicals, tant pels debats i les reflexions polítiques com  pels aprenentatges sobre altres cultures i pobles... Així, si el setembre del 2013 passeu per Lisboa no puc deixar de recomanar-vos visitar (i participar) en aquesta festa... no us penedireu...

+ Festa Avante ! 2012

dijous, 23 d’agost del 2012

Mistérios de Lisboa


Mistérios de Lisboa
és una gran (i llarga) pel·lícula portuguesa de l'any 2010 dirigida per Raúl Ruiz que  ens summergeix en un autèntic remolí d'aventures i escapades, coincidències i revelacions, sentiments i passions violentes, venjança, aventures amoroses, tot plegat dins d'un viatge rapsòdic que ens porta de Portugal a França, Itàlia i el Brasil. En aquesta Lisboa d'intriga i identitats ocultes ens trobem amb una sèrie de personatges, tot ells connectats d'alguna manera amb el destí de Pedro da Silva ... Molt recomanable per gaudir d'una època, el Portugal del segle XIX, que va rebre un just guardó al Festival de Cinema de Sant Sebastià, la Concha de Plata al millor director.

Us deixo amb les paraules d'Imma Merino del col·lectiu de crítics de cinema de Girona que ens comenta de meravella la pel·licula:

"Paulo Branco, productor de mil-i-una aventures, va proposar-li a Raúl Ruiz l’adaptació de «Mistérios de Lisboa», una trilogia novel·lística de l’escriptor romàntic portuguès Camilo Castelo Branco que havia aparegut originalment com un fulletó per entregues en un diari d’Oporto a mitjans del segle XIX.

Ruiz, cineasta aventurer amant de la fabulació, no va menysprear l’oportunitat que li concedia el text de Castelo Branco de construir una mena d’orgia narrativa amb la qual desplegar i relacionar una diversitat d’històries contingudes unes dins de les altres a la manera de les caixes xineses.

Tot comença amb un nen, Pedro da Silva, del qual es diu que tenia onze anys i no sabia quin era el seu nom. A partir d’aquí, creuant-se diferents personatges i amb la presència recurrent d’un capellà camaleònic, se succeixen entre el passat i el present històries d’amors impossibles i contrariats, de traïcions i despits, d’arribisme social i caigudes en desgràcia. Històries de passions i de llàgrimes.

Un material fulletonesc que Raúl Ruiz observa amb una certa ironia, però també amb respecte: No l’afronta per ridiculitzar-lo, sinó per abordar la fragilitat i la fatalitat humanes, la incapacitat per controlar el destí i dominar les passions, el pes del temps i de la memòria, cosa que no és aliena a un cineasta que va adaptar «El temps retrobat», darrer volum de «A la recerca del temps perdut», de Marcel Proust.

El resultat és una obra apassionant, un miracle del cinema contemporani (tot i que també de la televisió perquè, a més de la pel·lícula de més de quatre hores de durada, hi ha la sèrie que arriba a les sis hores) que fa badar la boca de l’espectador, que assisteix fascinat a aquesta festa narrativa tan vigorosa com impregnada de malenconia. No només hi ha en joc la capacitat narrativa, sinó també la força de la representació a través d’una suggeridora posada en escena que, mentre les imatges es reflecteixen i deformen, aporten replecs, ambigüitats i rerefons a les històries convidant la imaginació de l’espectador. Són històries amb enigmes, com també és enigmàtica la mateixa pel·lícula. Ho és perquè la bellesa és misteriosa..."



dilluns, 4 de juny del 2012

Un juny de festes a Lisboa



El mes de juny ja marca el començament de les festes de la capital de Portugal que, al llarg de tot un mes, animaran la ciutat amb un cartell ple d'activitats.

La programació de les Festas de Lisboa '12 va començar fa pocs dies amb un espectacle de carrer nocturn, a la zona de Rossio i de Restauradors.  Ara és l'oportunitat de gaudir fins el dia 30 de juny, d'un munt d'activitats aquest any centrades en arts tant diveres com el fado, cinema, teatre, música i com no podria ésser d'una altra manera festes populars amb activitats als carrers i els barris.

En la Festa del Fado serà possible assistir a pel·lícules i documentals, així com la una sèrie de concerts de nous i vells valors d'aquest estil musical, en locals com el Ancho Chafariz de Dentro, el Pati de la Galé, el Museu do Fado i el Castell de Sao Jorge. També, Lisboa serà escenari de diverses mostres i festivals, com el "Coral d'Estiu" (cors del món concentrats a Betlém), el "Festival del Silenci", "Lisboa ciutat del cinema" (mostra de diverses pel·lícules sobre Lisboa al Cinema Nimas), el "Surf Film Festival" (al cinema Sao Jorge), el "Ludopolis" (festival de jocs al Jardí Tropical de Betlém), etc...


Les Festes de la ciutat conclouen amb un concert a l'Alameda Afonso Henriques, que uneix en escenari el brasiler Milton Nacimiento i als portuguesos Ana Moura, Carminho i António Zambujo, acompanyats de l'Orquestra Metropolitana de Lisboa.

Lisboa us espera amb els braços oberts !!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...