Aquesta és la GUIA DE LISBOA de El Bloc dels Viatges on trobaràs informació per organitzar el teu viatge a aquesta ciutat: blocs, allotjament,vols, mapes, transports, visites, actualitat, ofertes, consells, etc...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lisboa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lisboa. Mostrar tots els missatges
dimarts, 20 de març del 2018
Hotels a Lisboa (5): Santa Bica
Com ja sabeu a Lisboa hi ha centenars d'hotels i allotjaments i m'agrada recomanar alguns que tenen unes caracteristiques especials... com és el cas de Santa Bica, una antiga fleca de barri reconvertida en allotjament i restaurant situada al Bairro da Bica,a la Rua da Elevador da Bica, icona de la ciutat de Lisboa i al cor mateix de la Lisboa que combina unes condicions úniques per a una estada a Lisboa amb una visita tardana per fer una copa de vi.
Els seus propietaris han volgut recuperar un lloc abandonat i tornar-lo a la ciutat, a la seva gent, unint les formes tradicionals de menjar amb els hàbits de viure al voltant d'una taula. I aquest fet queda palès amb el sobrenom de Santa Bica: "Menjar, beure i dormir", la coexistència perfecta entre la gent, el barri i la ciutat.
I com s'aconsegueix aquest ambient ? estant situats en un espai de pendent pronunciada on no hi ha ascensor ni escales i és un xic fàcil caure's...
Així doncs, des de la terrassa podrem veure les teulades de totes les cases del barri i gaudir del riu Tejo al fons, mentre respirem un menjar típic portuguès i respirem harmonia i calma... El Miradouro de Santa Catarina és a 2 minuts a peu i ofereix una vista impressionant sobre la ciutat i el riu Tejo. El Chiado és a 500 m, mentre que Rossio és a 14 minuts a peu i el castell de São Jorge és a 2,9 km.
El seu encant fa que els preus malgrat una mica elevats es compensin amb els detalls de l'espai. Podeu veure la seva web http://www.santabica.com/ i descobrir els seus secrets o anar directament a fer una ullada a Travessa do Cabral, nº37-39 1200-072 Lisboa.
Etiquetes de comentaris:
alberg Passport Lisbon Hostel,
allotjament,
As Janelas Verdes,
booking,
Hotel Sana Malhoa,
Hotel Santa Bica,
hotels,
Lisboa,
Pensão Londres
dimarts, 13 de febrer del 2018
EKA Palace: art, creativitat, participació...
EKA [unity], (la Idea), és un projecte que promou un ventall de disciplines i activitats culturals. Va ser creat per Dilen Magan, músic i productor musical, i Eurica Magan, artista visual i ballarina, que es va unir posteriorment al costat de diverses persones que avui constitueixen l'equip EKA. Ells necessitaven un lloc on emplaçar la seva ja gestat projecte i van saber detectar una oportunitat en una antiga vila abandonada a Xabregas, Lisboa.
El van cridar EKA [palace], (l'espai), i ocupa el segon pis de la vila que va ser recuperada i rehabilitada per brindar als artistes una finestra on mostrar-se amb llibertat. Aquest espai abraça les dinàmiques que es donen al voltant de les múltiples disciplines artístiques. Aquí l'art és exhibida i experimentada generant identitat i promovent cultura. EKA significa unitat, i és la principal intenció d'aquest projecte, unir.
Per al transeünt distret la vila és una incògnita, té un avís discret que convida a entrar però no deixa molt clar que passa a l'interior. Després d'aquest llindar, hi ha un hall molt auster amb només una escala. Una benvinguda que no deixa espai per imaginar totes les activitats que estem per descobrir en el segon pis al qual de forma contrastant li sobra ànima.
Disposa d'una recepció, una sala multiusos que fa les vegades d'escenari i galeria d'art, un parell d'habitacions que van ser transformades en sales d'exposició i una altra sala que va ser convertida en un bar-cafè.
Compta també amb dos espais oberts, un d'ells és un pati i un altre la terrassa del bar. Els mobles són donats i recuperats, i les parets dels espais d'esplai estan plenes d'art i color, algunes obres són dels seus propis fundadors, altres de col·laboradors. La vila té ara caràcter i personalitat.
Les activitats que promouen són variades: Classes de ioga, dansa, esdeveniments, exposicions, també serveis de tatuatges i comercialitzen la seva pròpia línia de roba. Compten amb un cronograma setmanal obert a tot públic. També reben suport de la comunitat, per això tenen la possibilitat d'usar "A Capela do Grilo" on funciona 'EKA [chapel], on ofereixen serveis de vídeo, so, fotografia i més esdeveniments. La majoria dels serveis que ofereixen són gratuïts, altres pocs són de costos reduïts, però, el projecte es autosustenta. La seva missió també és demostrar que l'art és un mitjà de vida, que és possible emprendre a través d'ell i al seu torn fomentar el quefer artístic i la investigació, generant un canvi i transformant l'escena cultural de la ciutat.
Més informació al següent enllaç: http://www.ekaunity.org/ i la seva adreça és VILA MARIA LUÍSA, Calçada de Dom Gastão, nº 12 - porta a Lisboa.
Etiquetes de comentaris:
Bairro Alto,
cinema,
Dansa,
Eka Palace,
Fotografía,
Lisboa,
Lisboa Cultural,
Performances,
Pintura,
poesia,
teatre,
Xabregas
dimecres, 10 de gener del 2018
"Rèquiem: una al·lucinació" d'Antonio Tabucchi
Un diumenge d'estiu, un home llegeix el "Llibre del desassossec" sota una morera en una masia d'Azqitao i, de sobte, per un sortilegi, per una al·lucinació, es troba a Lisboa. És un dia calorós, la ciutat està quasi deserta. L'home començarà a recórrer la ciutat a la recerca de persones i coses que han desaparegut de la seva vida.
De cop i volta el protagonista estarà circulant per la ciutat en un taxi i li demanarà que el porti a un mercat. Del mercat accedirà al cementiri, i d'aquí a la casa del seu amic Tadeus, amb qui tindrà especial interès a parlar de certes coses del passat. Coses que no havien quedat clares en el seu moment. Després de la cita amb Tadeus el protagonista acaba en una pensió on tindrà lloc el diàleg amb el seu pare, que desitjarà saber com anirà a morir.
La cita del protagonista amb cada un dels personatges que formen la història, transcorre entre el son i la vigília, el real i l'imaginari, i passat i present s'encreuen, però sempre de forma natural.
Segur que ja teniu ganes de començar la seva lectura... no hi perdeu temps, com totes les obres de l'escriptor italo-portugués és molt recomanable...
Etiquetes de comentaris:
Antonio Tabucchi,
Lisboa,
Literatura,
Rèquiem: una al·lucinació,
teatre
dilluns, 2 d’octubre del 2017
Els 10 poemes més bonics sobre Lisboa
Vortex Magazine és un portal de llengua portuguesa dedicat a la difusió de temes relacionats amb la societat, la cultura, els viatges, la tecnologia i els vídeos. Aquest any 2017 va publicar un article amb una selecció dels 10 poemes més bonics dedicats a Lisboa d'autors i autores com Eugénio de Andrade, Sophia de Mello Brayner Andresen, Alexandre O'Neill, Manuel Alegre, Ana Hatherly, Adilia Lopes, Fernando Pessoa o António Nobre.
À Lisboa das naus cheia de glória
António Nobre
Lisboa à beira-mar, cheia de vistas,
Ó Lisboa das meigas Procissões!
Ó Lisboa de Irmãs e de fadistas!
Ó Lisboa dos líricos pregões...
Lisboa com o Tejo das Conquistas,
Mais os ossos prováveis de Camões!
Ó Lisboa de mármore, Lisboa!
Quem nunca te viu, não viu coisa boa...
Ai canta, canta ao luar, minha guitarra,
A Lisboa dos Poetas Cavaleiros!
Galeras doidas por soltar a amarra,
Cidades de morenos marinheiros,
Com navios entrando e saindo a barra
De proa para países estrangeiros!
Uns pra França, acenando Adeus! Adeus!
Outros pras Índias, outros... sabe-o Deus!
Ó Lisboa das ruas misteriosas!
Da Triste Feia, de João de Deus,
Beco da Índia, Rua das Fermosas,
Beco do Fala-Só (os versos meus...)
E outra rua que eu sei de duas Rosas,
Beco do Imaginário, dos Judeus,
Travessa (julgo eu) das Isabéis,
E outras mais que eu ignoro e vós sabeis.
Ó Lisboa das meigas Procissões!
Ó Lisboa de Irmãs e de fadistas!
Ó Lisboa dos líricos pregões...
Lisboa com o Tejo das Conquistas,
Mais os ossos prováveis de Camões!
Ó Lisboa de mármore, Lisboa!
Quem nunca te viu, não viu coisa boa...
Ai canta, canta ao luar, minha guitarra,
A Lisboa dos Poetas Cavaleiros!
Galeras doidas por soltar a amarra,
Cidades de morenos marinheiros,
Com navios entrando e saindo a barra
De proa para países estrangeiros!
Uns pra França, acenando Adeus! Adeus!
Outros pras Índias, outros... sabe-o Deus!
Ó Lisboa das ruas misteriosas!
Da Triste Feia, de João de Deus,
Beco da Índia, Rua das Fermosas,
Beco do Fala-Só (os versos meus...)
E outra rua que eu sei de duas Rosas,
Beco do Imaginário, dos Judeus,
Travessa (julgo eu) das Isabéis,
E outras mais que eu ignoro e vós sabeis.
Etiquetes de comentaris:
Adilia Lopes,
Alexandre O'Neill,
Ana Hatherly,
António Nobre,
Eugénio de Andrade,
Fernando Pessoa,
Lisboa,
Literatura,
Manuel Alegre,
poesia,
Sophia de Mello Breyner Andresen,
Vortex Magazine
divendres, 13 de novembre del 2015
A Outra Face da Lua, vintage a Lisboa
El vintage viu un moment dolç com demostra l'èxit de botigues lisboetes com A outra face da lua (http://www.aoutrafacedalua.com/) que tot just a finals d'octubre del 2015 va fer el seu desè aniversari...
En les seves prestatgeries i aparadors podem trobar de tot una mica: vestits, camises, jaquetes, faldilles, pantalons, gorres, barrets o vestits de bany. Però per si no hi ha prou disposa d'una cafeteria en el seu interior, on descansar després de la recerca incessant de roba. I encara volem més a la cantonada es situa la seva outlet...
A Outra face da lua es troba a la Rua da Assunção, 22 i està oberta de dilluns a dissabte de 10h a 20h i els diumenges de 12h a 19h.
En les seves prestatgeries i aparadors podem trobar de tot una mica: vestits, camises, jaquetes, faldilles, pantalons, gorres, barrets o vestits de bany. Però per si no hi ha prou disposa d'una cafeteria en el seu interior, on descansar després de la recerca incessant de roba. I encara volem més a la cantonada es situa la seva outlet...
A Outra face da lua es troba a la Rua da Assunção, 22 i està oberta de dilluns a dissabte de 10h a 20h i els diumenges de 12h a 19h.

Etiquetes de comentaris:
A Outra face da lua ; moda,
Baixa,
Lisboa,
Vintage
divendres, 10 d’octubre del 2014
Lisboa, en un cap de setmana
ECOS Travel Books és una jove editorial formada per un grup de periodistes, fotògrafs i dissenyadors amb molts quilòmetres a les maleta i una àmplia experiència en el món dels llibres i revistes de viatges, que decideixen unir esforços per oferir al públic un nou concepte en guies de viatges. Actualment, ja tenen prou de quaranta guies de viatges en catal÷a en format ebook, especialment de ciutats, i avui us vull presentar la seva guia "Lisboa, en un cap de setmana":
"La GUIA10 de Lisboa recull el millor de la capital portuguesa per treure el màxim profit a una escapada de diversos dies. Es detallen els 10 punts d'imprescindible visita a la ciutat, es recomanen 10 restaurants especialment seleccionats per a aquesta guia, així com 10 botigues d'interès per al visitant i els 10 principals esdeveniments que tenen lloc a la ciutat al llarg de l'any. Tot acompanyat de mapes, fotografies i informació pràctica..."
Us deixo aquest enllaç´on podeu fer una primera ullada
"La GUIA10 de Lisboa recull el millor de la capital portuguesa per treure el màxim profit a una escapada de diversos dies. Es detallen els 10 punts d'imprescindible visita a la ciutat, es recomanen 10 restaurants especialment seleccionats per a aquesta guia, així com 10 botigues d'interès per al visitant i els 10 principals esdeveniments que tenen lloc a la ciutat al llarg de l'any. Tot acompanyat de mapes, fotografies i informació pràctica..."
Us deixo aquest enllaç´on podeu fer una primera ullada
Etiquetes de comentaris:
Ecos travel Books,
Guies,
Història,
Lisboa,
Literatura
dimecres, 13 d’agost del 2014
A Mariazinha: Cafés - Chás - Farinhas
A Mariazinha (Av. do Rio de Janeiro, Nº 25B) és una botiga tradicional, és tot un món, és un plaer pels sentits, és un secret dels lisboetes, és un paradís que es manté en l'eternitat... és d'aquells espais de la ciutat blanca que mai haurien de canviar... on els somnis dels infants, les converses de les àvies i els crits dels botiguers veïns s'han aturat des de fa dècades... allà, a Mariazinha, se'ns reserven breus instants plens de nostàlgia...
Poques coses es poden dir que no sigui recomanar-vos que dediqueu una estona a passejar pel barri de l'Alvalade a Lisboa, cerqueu aquesta botiga nascuda l'any 1957 i tasteu els paraigües de xocolata, els caramels de colors o altres mil i una delícies per omplir de plaers la nostra boca com les Noz do Chile, la Castanha do Maranhão, la Abóbora Cristalizada, la Amêndoa Torrada ou Palitada o les Passas do Algarve...
Tanmateix, a més de les imatges d'aquesta entrada, un primer tast pot ésser aquest video que teniu a continuació o aquest altre que us deixo l'enllaç:
Etiquetes de comentaris:
A Mariazinha,
Altres visites imprescindibles,
Alvalade,
Café,
Chás,
Farinhas,
Lisboa
dimecres, 21 de maig del 2014
Galeria Zé dos Bois (ZDB), experimentant amb la creació
Caminant pel Bairro Alto, en concret a l'alçada del número 59 de la Rua da Barroca ens trobem amb la galeria Zé dos Bois, (conegut arreu com ZDB), un centre d'art situat a l'antic Palau de la Baronessa d'Almeida que data del segle XVIII, abandonat durant anys i on en el seu dia va viure l'escriptor Almeida Garrett. Des de 1997 alberga aquest espai de 2.700 metres quadrats un projecte de la societat civil lisboeta dedicat a la creació i promoció de l'art contemporani i l'escena alternativa, amb una especial atenció a l'experimentació i l'exploració de nous llenguatges artístics.
Inicialment, l'any 1994, quinze artistes joves es van unir i durant els primers anys de la vida de ZDB les seves accions van estar encaminades a ajudar els artistes emergents per tal de mostrar els seus últims treballs i per visualitzar i donar suport a les noves tendències artístiques i els projectes i experiències més alternatius de la cultura portuguesa.
Actualment i anualment, prop de dos centes-cinquanta accions es produeixen i/o tenen lloc en els seus espais: sales de concerts i exposicions, llibreria i biblioteca, allotjament per a visitants, bar i centre de documentació. Una programació que inclou totes les arts existents -dansa, teatre, música, performances, pintura, etc.- i que gràcies a aquest eclectisme s'ha convertit en un dels llocs més interessants a conèixer de Lisboa pels amants de les arts...Tant és així, que amb els anys han ampliat el seu espai amb un nou local (Negócio, a la propera Rua de O Século, 9) on us recomano acostar-se per gaudir d'alguna de les performances. Per informació actualitzada de les seves activitats res millor que la seva pròpia web: http://www.zedosbois.org/
Per més informació al respecte podeu llegir també l'article "Para crear y mirar" de Miguel Mora al diari el País, on podeu conéixer l'intensa relació del català Natxo Checa amb ZDB. I les dades bàsiques d'horaris i tranports són aquestes:
Horaris
Galeria Zé dos Bois: Rua da Barroca, núm. 59 (1200-047 Lisboa Portugal)
Informació de les 11 a 20h. tots els dies i exposicions de les 18 a les 23h.
NEGÓCIO: Rua de O Século, núm. 9 porta 5 (1200-433 Lisboa Portugal)
NEGÓCIO: Rua de O Século, núm. 9 porta 5 (1200-433 Lisboa Portugal)
Segons les activitats i concerts
Per confirmar horaris es pot trucar a 00351 21 343 02 05
Transports
Metro: Baixa / Chiado (500 m) linhas Azul, Verde
Eléctrico: Calhariz , N 28
Eléctrico: Calhariz , N 28
View Untitled in a larger map
Etiquetes de comentaris:
Altres visites imprescindibles,
Bairro Alto,
Baixa,
Chiado,
Dansa,
Lisboa,
Literatura,
Metropolitano de Lisboa,
Natxo Checa,
Performances,
Pintura,
Zé dos Bois (ZDB)
dimecres, 30 d’abril del 2014
Hotels a Lisboa (4): Hotel Sana Malhoa
Una nova recomanació per gaudir de Lisboa, avui un allotjament de quatre estrelles, l'Hotel Sana Malhoa que es troba a l'Avinguda José Malhoa, 8 (a cinc minuts caminant del metro de Praça de Espanha o a uns deu-quinze minuts de la parada de tren de Sete Rios i en cotxe a quinze minuts de l'aeroport), una zona de negocis de Lisboa i per tant allunyat del centre, per la qual cosa si es busca tranquilitat és un molt bon lloc.
Hotel modern de 185 àmplies habitacions, ben decorades i agradables, ben cuidat i net, i amb un personal molt amable i atent. Disposa d'un petit spa equipat amb un bany turc, una sauna i amb servei de massatges. L'esmorzar és abundant i variat. Com gran part dels hotels d'aquesta categoria és difícil trobar gaires inconvenients, ja que tots els seus serveis estan força bé, tant en l'apartat de restauració com el de confort o les instal·lacions (amb un menjador amb grans finestrals i un altre a l'aire lliure), així que, i amb la voluntat de trobar algun defecte en la qualitat-preu, i essent una opció d'allotjament que recomano, únicament trobo que es troba un pèl allunyat del centre cultural i social de la ciutat i al seu voltant només es poden trobar alguns altres hotels amb els respectius restaurants o cafeteries i al vespre es pot trobar a faltar l'encís de la vida nocturna lisboeta...
Podeu fer la reserva en aquest enllaç i per últim us volia convidar a conèixer la resta de recomacions d'allotjament ja publicades en aquesta guia: l'hotel As Janelas Verdes (4*), l'alberg Passport Lisbon Hostel o la Pensão Londres (1*)
Mostra un mapa més gran
I recordar-vos que a Lisboa podeu trobar 381 hotels amb el cercador de Booking que us ofereix més de dos mil cinc-cents a tot Portugal.
També podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com,Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.
Etiquetes de comentaris:
allotjament,
As Janelas Verdes,
booking,
Carris,
Hotel Sana Malhoa,
hotels,
Lisboa,
Passport Lisbon Hostel,
Pensão Londres,
Transport,
Tripadvisor
diumenge, 16 de març del 2014
A Ginjinha do Rossio
Les dolces veus de la tradició lisboeta ens narren que ja fa més d'un segle, l'any 1840, un gallec anomenat Francisco Espinheira, aconsellat per un frare de l'Igreja de Santo António, va decidir fermentar unes "ginjas" (una varietat de la cirera) en aiguardent, barrejant-les després amb sucre, aigua i canyella. Les cròniques de l'època diuen que l'èxit va ser immediat, ja sigui perquè tenia un gust ben dolç, ja sigui perquè era una beguda barata...També es cert, que altres tradicions diuen que en aquest mateix segle XVII ja era una beguda coneguda per la noblesa i la burgesia, sense saber-ne l'autor, i que ràpidament es va estendre per totes les tavernes de la capital portuguesa...
Avui en dia és una de les begudes més tradicionals a Portugal , sobretot a Lisboa i Óbidos, i s'exporta a altres mercats nacionals. Tot viatge a Lisboa ha d'anar acompanyat com a mínim del tast d'una copa de ginjinha ja que el seu gust, que ens acompanyarà durant una bona estona, té segons la meva opinió dues virtuts remarcables. La primera és la dolcesa que et genera a la boca gràcies al gust de les cireres, la segona l'afabilitat que et genera a l'esperit, gràcies als seus 23 graus d'alcohol...
A la zona de Rossio i Portas de Santo Antao es troben diversos establiments, millor anomenar-les bodegues, on poder aturar-se uns minuts i en què se serveix la ginjinha, però el pioner és el que es troba al Largo São Domingos 8 al barri de Rossio. Aquest local de dimensions diminutes en què a penes hi cap un taulell, es on per primer cop Francisco Espinheira va comercialitzar el licor de fruites. Hi ha el taulell, el cambrer, unes delicades estanteries i tres o quatre clientes, mentre la resta s'espera a la porta o pren la copa al mig del carrer.
Quan arribem davant el taulell hem d'estar preparats per respondre una pregunta: "com elas" o "set elas" ? que es la demanda del cambrer sobre si volem que el got porti o no porti ginjas... i un cop superada aquest senzilla prova i pagar el seu preu, força modest, ja podem sortir a la plaça i tastar la seva dolçor. Els experts diuen que s'ha de prendre d'un glop i després petar la llengua per intensificar el seu sabor... això ja ho deixo en el vostre paladar...
Etiquetes de comentaris:
A Ginjinha do Rossio,
Altres visites imprescindibles,
Francisco Espinheira,
Gastronomia,
Ginjinha,
Lisboa,
Rossio
dimarts, 15 d’octubre del 2013
Doclisboa'13: 11è. Festival Internacional de Cinema
Potser molts de vosaltres no heu sentit parlar mai del Doclisboa, el festival internacional de cinema de Lisboa que arriba aquest any a la seva onzena edició entre els dies 24 d'octubre i 3 de novembre. Un espai on es proposa repensar el documental en les seves implicacions i potencialitats fent que la pel·lícula es presenti aquí com una pràctica que permet trobar noves formes de pensar i actuar en el món, assumint així una llibertat que implica una relació íntima entre l'art i la política.
Doclisboa ens ofereix les pel·lícules que amb el temps ens ajudaran a entendre el món en què vivim, a reflexionar sobre les possibles alternatives i a descobrir les possibles forces de transformació i canvi.
A més de consultar el programa d'aquest any 2013, molt interessant, podeu veure els programes d'edicions anteriors on destaquen moltes de les propostes presentades...
Doclisboa ens ofereix les pel·lícules que amb el temps ens ajudaran a entendre el món en què vivim, a reflexionar sobre les possibles alternatives i a descobrir les possibles forces de transformació i canvi.
A més de consultar el programa d'aquest any 2013, molt interessant, podeu veure els programes d'edicions anteriors on destaquen moltes de les propostes presentades...
Etiquetes de comentaris:
cinema,
Doclisboa 13,
documental,
Lisboa
dilluns, 30 de setembre del 2013
Planeta Finito a Lisboa
Planeta Finito va ser un programa televisiu de viatges de La Sexta en què un personatge famós recorria una destinació turística del món per mostrar la seva història i peculiaritats. El seu format es basava en el conegut programa de viatges "Lonely Planet", on els presentadors anaven a diferents parts del planeta.Aquest programa es va emetre durant els anys 2006 i 2007 i es va tornar a remetre l'any 2012... El programa de la visita a Lisboa es va realitzar de la mà de Pedro Reyes i a continuació el podeu veure:
També el podeu veure en aquest enllaç
També el podeu veure en aquest enllaç
Etiquetes de comentaris:
cinema,
La Sexta,
Lisboa,
Pedro Reyes,
Planeta Finito
dimecres, 19 de juny del 2013
Lisboa, la ciudad que navega
Molts de vosaltres segur que coneixeu Jaume Bartrolí... fa uns anys quan vaig començar a fer llargs viatges els seus mots van inspirar la meva ruta de la seda... En Jaume és periodista, escriptor de viatges i gran aficionat als atles i a les illes diminutes.
L'any 2001 va publicar el llibre en català "De Sibèria al tropic" i aquests dies es pot trobar de manera digital el seu segon llibre en castellà "Lisboa, la ciudad que navega" on l'autor evoca una ciutat que traspua nostàlgia d'un passat esplendorós en què es va assolir la glòria. Bolcada irremeiablement al mar, Lisboa ha estat port de partida d'alguns dels grans marins i descobridors. Per les seves pàgines el lector s'assabenta de la seva història, personatges populars, escriptors, llegendes, cafeteries, esglésies, miradors i rutes imprescindibles. Un llibre que us vull recomanar...
Ara l'editorial Ecos Travel Books publica de manera digital "Lisboa, la ciudad que navega" (en aquest enllaç podeu veure una mostra) dins de la col·lecció Rihla de literatura de viatges. En ella descriu el fort sentiment de l'autor cap a la capital de Portugal. El leitmotiv de l'obra és el seu esperit marí, ciutat nascuda per al mar. Relata la història de la ciutat i la seva vocació marinera que va obrir l'Atlàntic per als europeus. Aquest és el seu major llegat. Lisboa és una ciutat que s'ha de mirar des de les altures dels seus turons.
Jaume Bartrolí escriu: "Lisboa reclama tenir set turons i això, des dels temps de Roma, Jerusalem i Constantinoble, és marca de noblesa. Les seves ondulacions sembren una mica de desordre a la ciutat. En realitat són volcans antiquíssims, Lisboa està construïda sobre ells. Però tranquils, estan apagats. Això sí, la capital continua creixent prop d'una falla teutònica perillosa .. La mateixa que va causar el gran terratrèmol de 1755. El resultat és una ciutat de pujades i baixades, corbes, tramvies, escaladors, moltes escales, reflexos a l'aigua i amplis panorames. Set turons permeten moltes, moltíssimes vistes. A Lisboa cal contemplar-la, doncs, des dels seus miradors ".
Espero que en feu una bona lectura i ja em direu que us ha semblat...
L'any 2001 va publicar el llibre en català "De Sibèria al tropic" i aquests dies es pot trobar de manera digital el seu segon llibre en castellà "Lisboa, la ciudad que navega" on l'autor evoca una ciutat que traspua nostàlgia d'un passat esplendorós en què es va assolir la glòria. Bolcada irremeiablement al mar, Lisboa ha estat port de partida d'alguns dels grans marins i descobridors. Per les seves pàgines el lector s'assabenta de la seva història, personatges populars, escriptors, llegendes, cafeteries, esglésies, miradors i rutes imprescindibles. Un llibre que us vull recomanar...
Ara l'editorial Ecos Travel Books publica de manera digital "Lisboa, la ciudad que navega" (en aquest enllaç podeu veure una mostra) dins de la col·lecció Rihla de literatura de viatges. En ella descriu el fort sentiment de l'autor cap a la capital de Portugal. El leitmotiv de l'obra és el seu esperit marí, ciutat nascuda per al mar. Relata la història de la ciutat i la seva vocació marinera que va obrir l'Atlàntic per als europeus. Aquest és el seu major llegat. Lisboa és una ciutat que s'ha de mirar des de les altures dels seus turons.
Jaume Bartrolí escriu: "Lisboa reclama tenir set turons i això, des dels temps de Roma, Jerusalem i Constantinoble, és marca de noblesa. Les seves ondulacions sembren una mica de desordre a la ciutat. En realitat són volcans antiquíssims, Lisboa està construïda sobre ells. Però tranquils, estan apagats. Això sí, la capital continua creixent prop d'una falla teutònica perillosa .. La mateixa que va causar el gran terratrèmol de 1755. El resultat és una ciutat de pujades i baixades, corbes, tramvies, escaladors, moltes escales, reflexos a l'aigua i amplis panorames. Set turons permeten moltes, moltíssimes vistes. A Lisboa cal contemplar-la, doncs, des dels seus miradors ".
Espero que en feu una bona lectura i ja em direu que us ha semblat...
Etiquetes de comentaris:
Ecos travel Books,
Història,
Jaume Bartrolí,
Lisboa,
Literatura
dimecres, 22 de maig del 2013
Lux, el club de John Malkovich
Lux o Lux Frágil és un d'aquells llocs de la nit lisboeta que ja fa força anys que està en boca dels locals i especialment dels turistes... Anècdotes sobre els controls a la porta, l'impossibilitat de comprendre els codis d'accés, les llargues cues, la sala buida o els costos d'entrada les podeu trobar en molts fòrums i de ben segur que no serà fins que ho intenteu que podreu fer-vos la vostra pròpia idea...
El que ningú podrà negar és que pels amants del clubbing una de les millors experiències a Lisboa es poder trobar-se en el seu interior i gaudir una nit i matinada amb la seva música i ambient... Lux és en part propietat de l'actor John Malkovich i des de la seva obertura és un dels locals més de moda (sobretot pel que fa a la decoració d'interiors) de tot Europa. Amb un interior espaiós decorat amb mobles funky i retro, els millors DJs punxen música a la planta baixa en una pista de ball frenètica, mentre que l'últim pis té un ambient més relaxat, amb una banda sonora alternativa.
Un balcó dóna la volta a l'edifici i amb vista sobre el riu, mentre que una terrassa al terrat és un gran lloc per veure sortir el sol a la matinada. Com cal suposar, molt concorregut els caps de setmana, de manera que la selecció dels porters és molt selectiva i toca fer llargues cues en aquests dies.
De ben segur que no sóc el primer que l'anomenaré com el club de Lisboa per excel·lència.
+ Informació:
- Pàgina web de Lux amb horaris, actuacions i altres informacions i l'adreça: Avenida Infante D. Enrique, Armazém A (Cais da Pedra a Sta. Apolónia)
- Altres clubs de nit a Lisboa
El que ningú podrà negar és que pels amants del clubbing una de les millors experiències a Lisboa es poder trobar-se en el seu interior i gaudir una nit i matinada amb la seva música i ambient... Lux és en part propietat de l'actor John Malkovich i des de la seva obertura és un dels locals més de moda (sobretot pel que fa a la decoració d'interiors) de tot Europa. Amb un interior espaiós decorat amb mobles funky i retro, els millors DJs punxen música a la planta baixa en una pista de ball frenètica, mentre que l'últim pis té un ambient més relaxat, amb una banda sonora alternativa.
Un balcó dóna la volta a l'edifici i amb vista sobre el riu, mentre que una terrassa al terrat és un gran lloc per veure sortir el sol a la matinada. Com cal suposar, molt concorregut els caps de setmana, de manera que la selecció dels porters és molt selectiva i toca fer llargues cues en aquests dies.
De ben segur que no sóc el primer que l'anomenaré com el club de Lisboa per excel·lència.
+ Informació:
- Pàgina web de Lux amb horaris, actuacions i altres informacions i l'adreça: Avenida Infante D. Enrique, Armazém A (Cais da Pedra a Sta. Apolónia)
- Altres clubs de nit a Lisboa
dijous, 25 d’abril del 2013
El fado anarquista de João Black
Com tota la música urbana, el fado explica la història del seu entorn. Fou quan el regim dictatorial de l'Estado Novo (1933-1974) va arribar al poder amb el seu "Deus, Pátria e Família" i especialment en els anys de la postguerra, quan la dictadura va decidir adoptar el fado i utilitzar-lo per als seus propis fins, per elogiar aquests valors patris i familiars. Però d'antuvi el fado mostra les situacions quotidianes de la vida, els mals moments personals i sentimentals o la queixa davant les injustícies humanes de la nostra existència, a través de la nostàlgia o el dolor del cant...Així, en un dia com avui cal recordar que ben abans d'aquesta manipulació de l'estat feixista, la història del fado compta amb populars cançons anarquistes i esquerranes que es van poder escoltar a principis del segle XX en els als barris populars de Lisboa i d'altres ciutats portugueses on la classe obrera expressava les seves il·lusions i frustracions. En el seu moment aquestes cançons de protesta sembla que foren força conegudes però el fet d'haver estat prohibides durant més de 40 anys han fet que siguin actualment desconegudes per la majoria dels portuguesos.
En els anys posteriors a la revolució dels clavells i la derrota de la dictadura, el fado molt vinculat a aquesta fosca etapa, va patir un cert rebuig social que afortunadament només al voltant d'una dècada després fou arraconat i una nova generació de fadistes han pogut afrontar aquesta música sense la taca de l'antic règim, emergint gradualment el fado als carrers i tavernes de la Lisboa més popular.
A continuació podem escoltar el conegut com "Fado anarquista" amb lletra de João Black (John Monteiro Salustiano, 1872-1955), un dels cantants més ideològicament compromesos amb els valors de l'anarquisme, el socialisme i el republicanisme que va representar el model d'artista popular i actiu en la lluita per un món millor. Fou també l'autor de "A Batalha" un dels himnes revolucionaris més populars a Portugal i en els països de parla portuguesa.
Fado anarquista
"Um símbolo de altruísmo
Tem como fim condenar
Deus, pátria e militarismo
O mundo há-de assitir
Aos pobres livres do jugo
Espezinhar é o futuro
Da burguesia a surgir
E depois quando existir,
O ideal ...
Esplendor e bem-estar
Incitar o patriotismo
A miséria,
O anarquismo tem por base condenar
Esplendor e bem-estar
Incitar o patriotismo
A miséria,
O anarquismo tem por base condenar
Mas o povo subjugado
Esfacela-se sob a tortura
Quando o seu mal tinha cura
O ideal desejado
Viver na prisão
Nas garras dos inimigos
Ai ela bem cai no abismo
A fanática humanidade
Pois fia-se nesta trindade
Deus, pátria e militarismo"
Etiquetes de comentaris:
A Batalha,
Anarquisme,
Estado Novo,
Fado,
João Black,
Lisboa,
Música,
Revolução dos Cravos,
Salazar
dimecres, 6 de març del 2013
"Lisboa mágica" d'Ángel Crespo
"Lisboa màgica", del castellà Ángel Crespo (1926-1995), autor d'altres treballs com "La vida plural de Fernando Pessoa" ens introdueix no només en l'ànima de la ciutat portuguesa sinó, sobretot, en l'esperit de la seva gent, de la seva història i de la seva literatura.
En aquesta Lisboa màgica s'aprecia el bon coneixement de la ciutat del Tajo i de la cultura portuguesa, la seva mirada afectuosa i la recerca de l'ànima portuguesa també en els mites, símbols, misteris i llegendes, en el "esotèric" - l'ocult, el reservat només a iniciats - d'aquesta realitat que moltes vegades només es percep a través del pla "exotèric" - comú, de fàcil accés.
Després d'explicar i reflexionar sobre el caràcter lisboeta i sobre els factors que el conformen, tracta de comprendre l'especial i esperançada nostàlgia portuguesa, la saudade, endinsar-se al sebastianismo, el mite de l'anhelat retorn del rei Don Sebastián, que va desaparèixer a la catastròfica derrota dels portuguesos en terres marroquines, en la batalla d'Alcazarquivir de 1578, al que sempre esperen com a salvador davant els problemes i dificultats que la història ha ofert a Portugal. Ángel Crespo estudia també l'origen de la ciutat i del nom de Lisboa, per presentar després una panoràmica històrica breu a través dels seus monarques, i acabar en el capítol IV amb una visita guiada per la ciutat.
Sempre amb un acostament entranyable, amb la mirada afectuosa, amb poesia i calor, l'autor utilitza la indulgència i la comprensió davant els fets negatius i la mesura elegància - com la que ha explicat que caracteritza als lisboetes, els alfacinhas - davant les virtuts , èxits i conquestes portugueses. Un llibre amè, de lleugera erudició, molt enriquidor sobretot per a aquells que ja estan introduïts en la cultura i el coneixement del país lusità. Un llibre que serveix per augmentar encara més l'admiració que desperta la bella i acollidora capital de Portugal.
Extracte del comentari d'Ángel García Prieto a Literarias.
En aquesta Lisboa màgica s'aprecia el bon coneixement de la ciutat del Tajo i de la cultura portuguesa, la seva mirada afectuosa i la recerca de l'ànima portuguesa també en els mites, símbols, misteris i llegendes, en el "esotèric" - l'ocult, el reservat només a iniciats - d'aquesta realitat que moltes vegades només es percep a través del pla "exotèric" - comú, de fàcil accés.
Després d'explicar i reflexionar sobre el caràcter lisboeta i sobre els factors que el conformen, tracta de comprendre l'especial i esperançada nostàlgia portuguesa, la saudade, endinsar-se al sebastianismo, el mite de l'anhelat retorn del rei Don Sebastián, que va desaparèixer a la catastròfica derrota dels portuguesos en terres marroquines, en la batalla d'Alcazarquivir de 1578, al que sempre esperen com a salvador davant els problemes i dificultats que la història ha ofert a Portugal. Ángel Crespo estudia també l'origen de la ciutat i del nom de Lisboa, per presentar després una panoràmica històrica breu a través dels seus monarques, i acabar en el capítol IV amb una visita guiada per la ciutat.
Sempre amb un acostament entranyable, amb la mirada afectuosa, amb poesia i calor, l'autor utilitza la indulgència i la comprensió davant els fets negatius i la mesura elegància - com la que ha explicat que caracteritza als lisboetes, els alfacinhas - davant les virtuts , èxits i conquestes portugueses. Un llibre amè, de lleugera erudició, molt enriquidor sobretot per a aquells que ja estan introduïts en la cultura i el coneixement del país lusità. Un llibre que serveix per augmentar encara més l'admiració que desperta la bella i acollidora capital de Portugal.
Extracte del comentari d'Ángel García Prieto a Literarias.
Etiquetes de comentaris:
alfacinhas,
Ángel Crespo,
Don Sebastián,
Guies,
Lisboa,
Literatura
dimecres, 6 de febrer del 2013
Josep Pla i el color de Lisboa
'Com el primer dia que la vaig veure, crec que Lisboa és essencialment, una maravella de color, un prodigi de cels i de llums. (...)
La plasticitat del color de Lisboa, la seva mobilitat, la seva diversitat, són inaferrables. De vegades em sembla que té carnositats rosades i joves, que sovint li surt el rubor a la cara, i de vegades tendeix a empal·lidir, com la pell humana... Teulats vermells, blancs, de parets palpitants, escorrialles de rovell o de verd o de color de carbassa en algunes façanes, petits pujols ondulats, l'alta i la baixa, escales i corbes, atmosferes alternades d'una netedat desmaiada i de grasses concentracions aquoses, pluges fines. La intermitència de l'aigua que cau, -i sobre un mur vell, amb una mica d'heura, una palmera que puja oferta al sol, perfumada, amb una llangorositat gairabé impúdica, deliberada. (...)
Els portuguesos adoren els colors esvaïts, el verd oliva o el verd ampolla, els carmins esbravats, els roses pàl·lids, els grocs tot just iniciats. (...)
El gust del color a Portugal es matisa d'una manera visible amb la boirina de l'immens oceà, de la incertesa del mar tenebrós. L'he vist, també, amb aquella esplendor daurada que tenen de vegades les tardes d'aquesta ciutat, aquella resplendor que sembla posar-se sobre els detalls de les coses amb una voluptositat mig adormida, una mica lànguida i que quan toca les grans veles de les fragates que van i vénen per l'aigua dóna un color de crema densa cremada. (...)
En aquest estuari -en dies clars- hi ha una cosa que sembla imantar la vista: són els blancs de les llunyanies. Són els blancs de Corot -potser el batec de la matèria, que en el paisatge té una virtualitat més excelsa i palpitant. En aquest estuari hi ha, flotant sobre l'aigua, emmarcat en les llunyanies de la terra, blancs de tots els colors: algunes vegades d'una paternal densitat; altres, més lleugers; altres; més alegres i d'un pes lleugeríssim, volàtil. Aquests blancs de Corot, d'Itàlia i de Provença, ací més esponjats, em tenen el cor robat, em fascinen. El blanc tens, sanguini, real, jove, vital, és una maravella. L'estuari de Lisboa té, en dies clars, tots aquests blancs. Tots els problemes de la pintura moderna hi són concentrats'.
Aquest extracte forma part del llibre Direcció Lisboa de Josep Pla (Edicions Destino, Obra Completa, volum XXVIII) i l'he trobat a l'interessant bloc de Pol Bolibar... us el recomano...
La plasticitat del color de Lisboa, la seva mobilitat, la seva diversitat, són inaferrables. De vegades em sembla que té carnositats rosades i joves, que sovint li surt el rubor a la cara, i de vegades tendeix a empal·lidir, com la pell humana... Teulats vermells, blancs, de parets palpitants, escorrialles de rovell o de verd o de color de carbassa en algunes façanes, petits pujols ondulats, l'alta i la baixa, escales i corbes, atmosferes alternades d'una netedat desmaiada i de grasses concentracions aquoses, pluges fines. La intermitència de l'aigua que cau, -i sobre un mur vell, amb una mica d'heura, una palmera que puja oferta al sol, perfumada, amb una llangorositat gairabé impúdica, deliberada. (...)
Els portuguesos adoren els colors esvaïts, el verd oliva o el verd ampolla, els carmins esbravats, els roses pàl·lids, els grocs tot just iniciats. (...)
El gust del color a Portugal es matisa d'una manera visible amb la boirina de l'immens oceà, de la incertesa del mar tenebrós. L'he vist, també, amb aquella esplendor daurada que tenen de vegades les tardes d'aquesta ciutat, aquella resplendor que sembla posar-se sobre els detalls de les coses amb una voluptositat mig adormida, una mica lànguida i que quan toca les grans veles de les fragates que van i vénen per l'aigua dóna un color de crema densa cremada. (...)
En aquest estuari -en dies clars- hi ha una cosa que sembla imantar la vista: són els blancs de les llunyanies. Són els blancs de Corot -potser el batec de la matèria, que en el paisatge té una virtualitat més excelsa i palpitant. En aquest estuari hi ha, flotant sobre l'aigua, emmarcat en les llunyanies de la terra, blancs de tots els colors: algunes vegades d'una paternal densitat; altres, més lleugers; altres; més alegres i d'un pes lleugeríssim, volàtil. Aquests blancs de Corot, d'Itàlia i de Provença, ací més esponjats, em tenen el cor robat, em fascinen. El blanc tens, sanguini, real, jove, vital, és una maravella. L'estuari de Lisboa té, en dies clars, tots aquests blancs. Tots els problemes de la pintura moderna hi són concentrats'.
Aquest extracte forma part del llibre Direcció Lisboa de Josep Pla (Edicions Destino, Obra Completa, volum XXVIII) i l'he trobat a l'interessant bloc de Pol Bolibar... us el recomano...
Etiquetes de comentaris:
Direcció Lisboa,
Diuen de Lisboa...,
Josep Pla,
Lisboa,
Literatura
dimecres, 23 de gener del 2013
Diuen de Lisboa... (i 3)
Continuant amb les entrades amb el títol "Diuen de Lisboa..." recordar que també des d'Amèrica s'ha lloat Lisboa com ha estat el cas d'Alberto de Oliveira, destacat poeta, polític i professor brasileny, fundador de l'Academia Brasileira de Letras i autor del poema "Lisboa":
Lisboa Ó Cidade da Luz! Perpétua fonte
De tão nítida e virgem claridade,
Que parece ilusão, sendo verdade,
Que o sol aqui feneça e não desponte...
Embandeira-se em chamas o horizonte:
Um fulgor áureo e róseo tudo invade:
São mil os panoramas da Cidade,
Surge um novo mirante em cada monte.
Ó Luz ocidental, mais que a do Oriente
Leve, esmaltada, pura e transparente,
Claro azulejo, madrugada infinda!
E és, ao sol que te exalta e te coroa,
— Loira, morena, multicor Lisboa! —
Tão pagã, tão cristã, tão moira ainda...
I per acabar, un altre poema dedicat a la ciutat blanca obra de Gabriel Sopeña, músic i poeta. El 1994 va treballar al costat de Loquillo al disc "La vida por delante", on Gabriel Sopeña va posar música a lletres de poetes com Octavio Paz, Pablo Neruda, Cesare Pavese, Gil de Biedma, Pedro Salinas o Antonio Gamoneda. Dues de les cançons del disc són del propi Gabriel, i una d'elles és aquesta, Lisboa...
* Les precioses imatges d'aquesta entrada i de l'anterior són obra de Manuel Sonseca.
Etiquetes de comentaris:
Alberto de Oliveira,
Brasil,
Diuen de Lisboa...,
Fotografía,
Gabriel Sopeña,
Lisboa,
Literatura,
Loquillo,
Manuel Sonseca,
Música
dimecres, 16 de gener del 2013
Diuen de Lisboa... (2)
Comencem un nou any recollint alguns més bells poemes i cançons dedicats a Lisboa. Primer us volia convidar a llgir en portugès el poema "Lisboa com suas casas" d'Álvaro Campos, un dels heterònims més coneguts de Fernando Pessoa:
Lisboa com suas casas
De várias cores,
Lisboa com suas casas
De várias cores,
Lisboa com suas casas
De várias cores...
À força de diferente, isto é monótono.
Como à força de sentir, fico só a pensar.
Se, de noite, deitado mas desperto,
Na lucidez inútil de não poder dormir,
Quero imaginar qualquer coisa
E surge sempre outra (porque há sono,
E, porque há sono, um bocado de sonho),
Quero alongar a vista com que imagino
Por grandes palmares fantásticos,
Mas não vejo mais,
Contra uma espécie de lado de dentro de pálpebras,
Que Lisboa com suas casas
De várias cores.
Sorrio, porque, aqui, deitado, é outra coisa.
A força de monótono, é diferente.
E, à força de ser eu, durmo e esqueço que existo.
Fica só, sem mim, que esqueci porque durmo,
Lisboa com suas casas
De várias cores.
Podem continuar amb la lectura de la "Balada de Lisboa", obra que forma part de Babilònia (1983), de Manuel Alegre de Melo Duarte, destacat poeta, polític i candidat a les eleccions presidencials del 2011, premi Fernando Pessoa a l'any 1999 i membre de l'Acadèmia de les Ciències de Portugal:
Em cada esquina te vais
Em cada esquina te vejo
Esta é a cidade que tem
Teu nome escrito no cais
A cidade onde desenho
Teu rosto com sol e Tejo
Caravelas te levaram
Caravelas te perderam
Esta é a cidade onde chegas
Nas manhãs de tua ausência
Tão perto de mim tão longe
Tão fora de seres presente
Esta e a cidade onde estás
Como quem não volta mais
Tão dentro de mim tão que
Nunca ninguém por ninguém
Em cada dia regressas
Em cada dia te vais
Em cada rua me foges
Em cada rua te vejo
Tão doente da viagem
Teu rosto de sol e Tejo
Esta é a cidade onde moras
Como quem está de passagem
Às vezes pergunto se
Às vezes pergunto quem
Esta é a cidade onde estás
Com quem nunca mais vem
Tão longe de mim tão perto
Ninguém assim por ninguém.
I en la propera entrada acabarem aquest repàs per alguns dels poemes que més m'agraden sobre Lisboa...
Etiquetes de comentaris:
Álvaro Campos,
Arquivo Pessoa,
Balada de Lisboa,
Diuen de Lisboa...,
Fernando Pessoa,
Fotografía,
Lisboa,
Lisboa com suas casas,
Literatura,
Manuel Alegre de Melo Duarte,
Manuel Sonseca,
Música
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









































