diumenge, 16 de març del 2014

A Ginjinha do Rossio


Les dolces veus de la tradició lisboeta ens narren que ja fa més d'un segle, l'any 1840, un gallec anomenat Francisco Espinheira, aconsellat per un frare de l'Igreja de Santo António, va decidir fermentar unes "ginjas" (una varietat de la cirera) en aiguardent, barrejant-les després amb sucre, aigua i canyella. Les cròniques de l'època diuen que l'èxit va ser immediat, ja sigui perquè tenia un gust ben dolç, ja sigui perquè era una beguda barata...També es cert, que altres tradicions diuen que en aquest mateix segle XVII ja era una beguda coneguda per la noblesa i la burgesia, sense saber-ne l'autor,  i que ràpidament es va estendre per totes les tavernes de la capital portuguesa...

Avui en dia és una de les begudes més tradicionals a Portugal , sobretot a Lisboa i Óbidos, i s'exporta a altres mercats nacionals. Tot viatge a Lisboa ha d'anar acompanyat com a mínim del tast d'una copa de ginjinha ja que el seu gust, que ens acompanyarà durant una bona estona, té segons la meva opinió dues virtuts remarcables. La primera és la dolcesa que et genera a la boca gràcies al gust de les cireres, la segona l'afabilitat que et genera a l'esperit, gràcies als seus 23 graus d'alcohol...
 


A la zona de Rossio i Portas de Santo Antao es troben diversos establiments, millor anomenar-les bodegues, on poder aturar-se uns minuts i en què se serveix la ginjinha, però el pioner és el que es troba al Largo São Domingos 8 al barri de Rossio. Aquest local de dimensions diminutes en què a penes hi cap un taulell, es on per primer cop Francisco Espinheira va comercialitzar el licor de fruites.  Hi ha el taulell, el cambrer, unes delicades estanteries i tres o quatre clientes, mentre la resta s'espera a la porta o pren la copa al mig del carrer.

Quan arribem davant el taulell hem d'estar preparats per respondre una pregunta: "com elas" o "set elas" ? que es la demanda del cambrer sobre si volem que el got porti o no porti ginjas... i un cop superada aquest senzilla prova i pagar el seu preu, força modest, ja podem sortir a la plaça i tastar la seva dolçor. Els experts  diuen que s'ha de prendre d'un glop i després petar la llengua per intensificar el seu sabor... això ja ho deixo en el vostre paladar...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...