Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografía. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografía. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de febrer del 2018

EKA Palace: art, creativitat, participació...



Inaugurat al desembre de l'any 2014 EKA Palace és un espai multudisciplinar on passar una bona estona i on poder gaudir d'un "terraço" molt agradable... i la seva història i filosofia és ben interessant:

EKA [unity], (la Idea), és un projecte que promou un ventall de disciplines i activitats culturals. Va ser creat per Dilen Magan, músic i productor musical, i Eurica Magan, artista visual i ballarina, que es va unir posteriorment al costat de diverses persones que avui constitueixen l'equip EKA. Ells necessitaven un lloc on emplaçar la seva ja gestat projecte i van saber detectar una oportunitat en una antiga vila abandonada a Xabregas, Lisboa.

El van cridar EKA [palace], (l'espai), i ocupa el segon pis de la vila que va ser recuperada i rehabilitada per brindar als artistes una finestra on mostrar-se amb llibertat. Aquest espai abraça les dinàmiques que es donen al voltant de les múltiples disciplines artístiques. Aquí l'art és exhibida i experimentada generant identitat i promovent cultura. EKA significa unitat, i és la principal intenció d'aquest projecte, unir.

Per al transeünt distret la vila és una incògnita, té un avís discret que convida a entrar però no deixa molt clar que passa a l'interior. Després d'aquest llindar, hi ha un hall molt auster amb només una escala. Una benvinguda que no deixa espai per imaginar totes les activitats que estem per descobrir en el segon pis al qual de forma contrastant li sobra ànima.

Disposa d'una recepció, una sala multiusos que fa les vegades d'escenari i galeria d'art, un parell d'habitacions que van ser transformades en sales d'exposició i una altra sala que va ser convertida en un bar-cafè.



Compta també amb dos espais oberts, un d'ells és un pati i un altre la terrassa del bar. Els mobles són donats i recuperats, i les parets dels espais d'esplai estan plenes d'art i color, algunes obres són dels seus propis fundadors, altres de col·laboradors. La vila té ara caràcter i personalitat.

Les activitats que promouen són variades: Classes de ioga, dansa, esdeveniments, exposicions, també serveis de tatuatges i comercialitzen la seva pròpia línia de roba. Compten amb un cronograma setmanal obert a tot públic. També reben suport de la comunitat, per això tenen la possibilitat d'usar "A Capela do Grilo" on funciona 'EKA [chapel], on ofereixen serveis de vídeo, so, fotografia i més esdeveniments. La majoria dels serveis que ofereixen són gratuïts, altres pocs són de costos reduïts, però, el projecte es autosustenta. La seva missió també és demostrar que l'art és un mitjà de vida, que és possible emprendre a través d'ell i al seu torn fomentar el quefer artístic i la investigació, generant un canvi i transformant l'escena cultural de la ciutat.



Més informació al següent enllaç: http://www.ekaunity.org/ i la seva adreça és VILA MARIA LUÍSA, Calçada de Dom Gastão, nº 12 - porta a Lisboa.  

dimecres, 23 de gener del 2013

Diuen de Lisboa... (i 3)


Continuant amb les entrades amb el títol "Diuen de Lisboa..." recordar que també des d'Amèrica s'ha lloat Lisboa com ha estat el cas d'Alberto de Oliveira,  destacat poeta, polític i professor brasileny, fundador de l'Academia Brasileira de Letras i autor del poema "Lisboa":

Lisboa Ó Cidade da Luz! Perpétua fonte
De tão nítida e virgem claridade,
Que parece ilusão, sendo verdade,
Que o sol aqui feneça e não desponte...

Embandeira-se em chamas o horizonte:
Um fulgor áureo e róseo tudo invade:
São mil os panoramas da Cidade,
Surge um novo mirante em cada monte.

Ó Luz ocidental, mais que a do Oriente
Leve, esmaltada, pura e transparente,
Claro azulejo, madrugada infinda!

E és, ao sol que te exalta e te coroa,
— Loira, morena, multicor Lisboa! —
Tão pagã, tão cristã, tão moira ainda...

I per acabar, un altre poema dedicat a la ciutat blanca obra de Gabriel Sopeña, músic i poeta. El 1994 va treballar al costat de Loquillo al disc "La vida por delante", on Gabriel Sopeña va posar música a lletres de poetes com Octavio Paz, Pablo Neruda, Cesare Pavese, Gil de Biedma, Pedro Salinas o Antonio Gamoneda. Dues de les cançons del disc són del propi Gabriel, i una d'elles és aquesta, Lisboa...
    


* Les precioses imatges d'aquesta entrada  i de l'anterior són obra de Manuel Sonseca.


dimecres, 16 de gener del 2013

Diuen de Lisboa... (2)


Comencem un nou any recollint alguns més bells poemes i cançons dedicats a Lisboa. Primer us volia convidar a llgir en portugès el poema "Lisboa com suas casas" d'Álvaro Campos, un dels heterònims més coneguts de Fernando Pessoa:

Lisboa com suas casas
De várias cores,
Lisboa com suas casas
De várias cores,
Lisboa com suas casas
De várias cores...
À força de diferente, isto é monótono.
Como à força de sentir, fico só a pensar.

Se, de noite, deitado mas desperto,
Na lucidez inútil de não poder dormir,
Quero imaginar qualquer coisa
E surge sempre outra (porque há sono,
E, porque há sono, um bocado de sonho),
Quero alongar a vista com que imagino
Por grandes palmares fantásticos,
Mas não vejo mais,
Contra uma espécie de lado de dentro de pálpebras,
Que Lisboa com suas casas
De várias cores.

Sorrio, porque, aqui, deitado, é outra coisa.
A força de monótono, é diferente.
E, à força de ser eu, durmo e esqueço que existo.

Fica só, sem mim, que esqueci porque durmo,
Lisboa com suas casas
De várias cores.


Podem continuar amb la lectura de la "Balada de Lisboa", obra que forma part de Babilònia (1983), de Manuel Alegre de Melo Duarte, destacat poeta, polític i candidat a les eleccions presidencials del 2011, premi Fernando Pessoa a l'any 1999 i membre de l'Acadèmia de les Ciències de Portugal:

Em cada esquina te vais
Em cada esquina te vejo
Esta é a cidade que tem
Teu nome escrito no cais
A cidade onde desenho
Teu rosto com sol e Tejo

Caravelas te levaram
Caravelas te perderam
Esta é a cidade onde chegas
Nas manhãs de tua ausência
Tão perto de mim tão longe
Tão fora de seres presente

Esta e a cidade onde estás
Como quem não volta mais
Tão dentro de mim tão que
Nunca ninguém por ninguém
Em cada dia regressas
Em cada dia te vais

Em cada rua me foges
Em cada rua te vejo
Tão doente da viagem
Teu rosto de sol e Tejo
Esta é a cidade onde moras
Como quem está de passagem

Às vezes pergunto se
Às vezes pergunto quem
Esta é a cidade onde estás
Com quem nunca mais vem
Tão longe de mim tão perto
Ninguém assim por ninguém.


I en la propera entrada acabarem aquest repàs per alguns dels poemes que més m'agraden sobre Lisboa...

dimecres, 28 de novembre del 2012

Diuen de Lisboa... (1)


La literatura i l'art de tots els temps està plena d'emocions i sentiments envers la ciutat blanca. Poetes i poetesses, músics, escriptors, artistes, personalitats o visitants han lloat els seus carrers, els seus colors, la seva màgia... aquí hi ha alguna de les frases que més m'agraden:

"Lisboa, vella ciutat, plena d'encant i bellesa ..." Amália Rodrigues



"Sota set turons, que són altres tants punts d'observació des d'on es poden gaudir magnífiques vistes panoràmiques, s'estén la vasta, irregular i multicolor aglomeració de cases que constitueixen Lisboa". Fernando Pessoa

"Lisboa, una ciutat de llum daurada que perdura sobre els turons amb una esplendor com de pluja recent".  Antonio Muñoz Molina

"Lisboa es diverteix, Coimbra canta, Braga prega i Porto treballa"

"Com qualificar la llum de Lisboa, que no obstant això sentim tan peculiar, si la despullem de les cases i dels murs de les places i dels patis dels carrers i dels passejos de pedres dibuixades, o del llarg esplendor del Tajo?". António Ramos Rosa


"De la capital portuguesa emana l'olor vell en façanes i carrers, en tramvies i places. Ciutat blanca, ciutat dels sentits banyada pel Tajo. Lisboa embriaga"

"Urbs rasa sobre turons, com si només estigués construïda de cases d'una sola planta, potser, allà, un baldaquí alt, un entaulament més esforçat, una silueta que sembla ruïna de castell, llevat si tot és il·lusió, quimera, miratge" José Saramago

"A Lisboa hom la pot definir com un símbol. Com la Praga de Kafka, com el Dublín de Joyce o el Buenos Aires de Borges. Sí, és possible. Però més que les ciutats, és sempre un barri o un lloc els que caracteritzen aquesta definició i la fidelitat sovint inconscient que els guardem. El Chiado, en aquest cas. La seva geografia cultural, la seva resplendor diürna, la pau provinciana dels seus carrers a la nit, tantes coses, tantes coses..." José Cardoso Pires

"... La humanitat humil i nostàlgica de les petites botigues on els caixers doblen i desdoblen cintes i teles... " Sophia de Mello Breyner Andresen 


Les fantàstiques imatges que acompanyen aquesta entrada són obra del fotògraf madrileny Rafa Pajares.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...