El fado anarquista de João Black

Com tota la música urbana, el fado explica la història del seu entorn. Fou quan el regim dictatorial de l'Estado Novo (1933-1974) va arribar al poder amb el seu "Deus, Pátria e Família" i especialment en els anys de la postguerra, quan la dictadura va decidir adoptar el fado i utilitzar-lo per als seus propis fins, per elogiar aquests valors patris i familiars. Però d'antuvi el fado mostra les situacions quotidianes de la vida, els mals moments personals i sentimentals o la queixa davant les injustícies humanes de la nostra existència, a través de la nostàlgia o el dolor del cant...

Així, en un dia com avui cal recordar que ben abans d'aquesta manipulació de l'estat feixista, la història del fado compta amb populars cançons anarquistes i esquerranes que es van poder escoltar a principis del segle XX en els als barris populars de Lisboa i d'altres ciutats portugueses on la classe obrera expressava les seves il·lusions i frustracions. En el seu moment aquestes cançons de protesta sembla que foren força conegudes però el fet d'haver estat prohibides durant més de 40 anys han fet que siguin actualment desconegudes per la majoria dels portuguesos.

En els anys posteriors a la revolució dels clavells i la derrota de la dictadura, el fado molt vinculat a aquesta fosca etapa, va patir un cert rebuig social que afortunadament només al voltant d'una dècada després fou arraconat i una nova generació de fadistes han pogut afrontar aquesta música sense la taca de l'antic règim, emergint gradualment el fado als carrers i tavernes de la Lisboa més popular.

A continuació podem escoltar el conegut com "Fado anarquista" amb lletra de João Black (John Monteiro Salustiano, 1872-1955), un dels cantants més ideològicament compromesos amb els valors de l'anarquisme, el socialisme i el republicanisme que va representar el model d'artista popular i actiu en la lluita per un món millor. Fou també l'autor de "A Batalha" un dels himnes revolucionaris més populars a Portugal i en els països de parla portuguesa.

Fado anarquista

"Um símbolo de altruísmo

Tem como fim condenar

Deus, pátria e militarismo

O mundo há-de assitir

Aos pobres livres do jugo

Espezinhar é o futuro

Da burguesia a surgir

E depois quando existir,

O ideal ...
Esplendor e bem-estar
Incitar o patriotismo
A miséria,
O anarquismo tem por base condenar

Mas o povo subjugado
Esfacela-se sob a tortura
Quando o seu mal tinha cura
O ideal desejado

Viver na prisão
Nas garras dos inimigos
Ai ela bem cai no abismo
A fanática humanidade
Pois fia-se nesta trindade

Deus, pátria e militarismo"

Amália

Amália da Piedade Rebordão Rodrigues (Lisboa 1920 — Lisboa 1999) va ser una fadista, cantant i actriu portuguesa, considerada l'exemple màxim del fado. Està sepultada al Panteó Nacional, entre els portuguesos il·lustres. És coneguda com a la Reina del Fado i, en conseqüència, pel simbolisme que aquest gènere musical té a la cultura portuguesa, va ser considerada per molts com a una de les millors ambaixadores del país. Apareixia a programes de televisió d'arreu, on no solament cantava fados i altres cançons de tradició popular portuguesa, sinó també música d'altres orígens...

Tots hem sentit parlar d'Amália i segurament hem escoltat algunes de les seves cançons més populars. A internet tenim l'oportunitat de conèixer mil i un detalls de la seva vida, les millors imatges, les seves cançons més conegudes i altres aspectes de la seva figura en la web Amália que avui us recomano...



+ informació:
- El fado és una cosa molt misteriosa
- Diuen de Lisboa... (1) 
- El Portal do fado
- Museu do Fado

Lisboa: quan la nostàlgia es converteix en encanteri

Acabem el mes d'agost amb l'article de Magda Bigas que duu el títol de "Lisboa: cuando la nostalgia se convierte en hechizo" publicat a la Vanguardia en la secció d'Escapades i on ens destaca allò que ella visitaria de la ciutat de Lisboa:

"Si tuviéramos que expresar en una sola palabra las sensaciones que sentimos al recorrer las calles lisboetas, ésta sería nostalgia. Nostalgia por lo que fue; nostalgia por los que partieron surcando el mar y nunca regresaron... como el fado, la capital portuguesa nos transmite sentimientos encontrados, pero, sin duda, nos atrapa desde el primer momento.

A pesar de los efectos del terremoto que arrasó Lisboa en 1755 y que destruyó casi por completo el centro, la ciudad de las siete colinas conserva la belleza de un pasado colonial en el que colores y olores se entremezclan. Su reconstrucción, dirigida por el Marqués de Pombal, se llevó a cabo siguiendo las normas urbanísticas modernas, creando los barrios de la Baixa (ciudad baja) y el barrio Alto. Éstos, junto con el de Alfama, uno de los más antiguos y el único que logró sobrevivir al seísmo, configuran la Lisboa actual..."

Podeu llegit tot l'article a aquest enllaç.

El fado és una cosa molt misteriosa

Deia la gran fadista del segle XX,  Amália Rodrigues, que va posar veu i expressió als grans poetes portuguesos, que "el fado és una cosa molt misteriosa" i crec que té tota la rao. La música dolça del fado ens porta els records de ports llunyans, amagats més enllà de les boires de mars distants. L'angoixa de la partida per a llargs viatges, la tristesa dels navegants i la incertesa de la seva tornada. Ens recorda els infortunis de la vida, el dolor per l'amor perdut, la nostàlgia d'un passat millor...

Les millors cases de fado es troben a l'Alfama, Bairro Alto o Mouraria. Per compartir una nit de fados lisboetes podem visitar El portal do fado o consultar les informacions actualitzades de l'Oficina de Turisme. I per conèixer al detall la història del fado res millor que visitar el Museu do Fado.

Un juny de festes a Lisboa

El mes de juny ja marca el començament de les festes de la capital de Portugal que, al llarg de tot un mes, animaran la ciutat amb un cartell ple d'activitats.

La programació de les Festas de Lisboa '12 va començar fa pocs dies amb un espectacle de carrer nocturn, a la zona de Rossio i de Restauradors.  Ara és l'oportunitat de gaudir fins el dia 30 de juny, d'un munt d'activitats aquest any centrades en arts tant diveres com el fado, cinema, teatre, música i com no podria ésser d'una altra manera festes populars amb activitats als carrers i els barris.

En la Festa del Fado serà possible assistir a pel·lícules i documentals, així com la una sèrie de concerts de nous i vells valors d'aquest estil musical, en locals com el Ancho Chafariz de Dentro, el Pati de la Galé, el Museu do Fado i el Castell de Sao Jorge. També, Lisboa serà escenari de diverses mostres i festivals, com el "Coral d'Estiu" (cors del món concentrats a Betlém), el "Festival del Silenci", "Lisboa ciutat del cinema" (mostra de diverses pel·lícules sobre Lisboa al Cinema Nimas), el "Surf Film Festival" (al cinema Sao Jorge), el "Ludopolis" (festival de jocs al Jardí Tropical de Betlém), etc...

Les Festes de la ciutat conclouen amb un concert a l'Alameda Afonso Henriques, que uneix en escenari el brasiler Milton Nacimiento i als portuguesos Ana Moura, Carminho i António Zambujo, acompanyats de l'Orquestra Metropolitana de Lisboa.

Lisboa us espera amb els braços oberts !!!!