Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de febrer del 2018

EKA Palace: art, creativitat, participació...



Inaugurat al desembre de l'any 2014 EKA Palace és un espai multudisciplinar on passar una bona estona i on poder gaudir d'un "terraço" molt agradable... i la seva història i filosofia és ben interessant:

EKA [unity], (la Idea), és un projecte que promou un ventall de disciplines i activitats culturals. Va ser creat per Dilen Magan, músic i productor musical, i Eurica Magan, artista visual i ballarina, que es va unir posteriorment al costat de diverses persones que avui constitueixen l'equip EKA. Ells necessitaven un lloc on emplaçar la seva ja gestat projecte i van saber detectar una oportunitat en una antiga vila abandonada a Xabregas, Lisboa.

El van cridar EKA [palace], (l'espai), i ocupa el segon pis de la vila que va ser recuperada i rehabilitada per brindar als artistes una finestra on mostrar-se amb llibertat. Aquest espai abraça les dinàmiques que es donen al voltant de les múltiples disciplines artístiques. Aquí l'art és exhibida i experimentada generant identitat i promovent cultura. EKA significa unitat, i és la principal intenció d'aquest projecte, unir.

Per al transeünt distret la vila és una incògnita, té un avís discret que convida a entrar però no deixa molt clar que passa a l'interior. Després d'aquest llindar, hi ha un hall molt auster amb només una escala. Una benvinguda que no deixa espai per imaginar totes les activitats que estem per descobrir en el segon pis al qual de forma contrastant li sobra ànima.

Disposa d'una recepció, una sala multiusos que fa les vegades d'escenari i galeria d'art, un parell d'habitacions que van ser transformades en sales d'exposició i una altra sala que va ser convertida en un bar-cafè.



Compta també amb dos espais oberts, un d'ells és un pati i un altre la terrassa del bar. Els mobles són donats i recuperats, i les parets dels espais d'esplai estan plenes d'art i color, algunes obres són dels seus propis fundadors, altres de col·laboradors. La vila té ara caràcter i personalitat.

Les activitats que promouen són variades: Classes de ioga, dansa, esdeveniments, exposicions, també serveis de tatuatges i comercialitzen la seva pròpia línia de roba. Compten amb un cronograma setmanal obert a tot públic. També reben suport de la comunitat, per això tenen la possibilitat d'usar "A Capela do Grilo" on funciona 'EKA [chapel], on ofereixen serveis de vídeo, so, fotografia i més esdeveniments. La majoria dels serveis que ofereixen són gratuïts, altres pocs són de costos reduïts, però, el projecte es autosustenta. La seva missió també és demostrar que l'art és un mitjà de vida, que és possible emprendre a través d'ell i al seu torn fomentar el quefer artístic i la investigació, generant un canvi i transformant l'escena cultural de la ciutat.



Més informació al següent enllaç: http://www.ekaunity.org/ i la seva adreça és VILA MARIA LUÍSA, Calçada de Dom Gastão, nº 12 - porta a Lisboa.  

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Els 10 poemes més bonics sobre Lisboa


Vortex Magazine és un portal de llengua portuguesa dedicat a la difusió de temes relacionats amb la societat, la cultura, els viatges, la tecnologia i els vídeos. Aquest any 2017 va publicar un article amb una selecció dels 10 poemes més bonics dedicats a Lisboa d'autors i autores com Eugénio de Andrade, Sophia de Mello Brayner Andresen, Alexandre O'Neill, Manuel Alegre, Ana Hatherly, Adilia Lopes, Fernando Pessoa o António Nobre.


À Lisboa das naus cheia de glória 
António Nobre

Lisboa à beira-mar, cheia de vistas,
Ó Lisboa das meigas Procissões!
Ó Lisboa de Irmãs e de fadistas!
Ó Lisboa dos líricos pregões...
Lisboa com o Tejo das Conquistas,
Mais os ossos prováveis de Camões!
Ó Lisboa de mármore, Lisboa!
Quem nunca te viu, não viu coisa boa...

Ai canta, canta ao luar, minha guitarra,
A Lisboa dos Poetas Cavaleiros!
Galeras doidas  por soltar a amarra,
Cidades de morenos marinheiros,
Com navios entrando e saindo a barra
De proa para países estrangeiros!
Uns pra França, acenando Adeus! Adeus!
Outros pras Índias, outros... sabe-o Deus!

Ó Lisboa das ruas misteriosas!
Da Triste Feia, de João de Deus,
Beco da Índia, Rua das Fermosas,
Beco do Fala-Só (os versos meus...)
E outra rua que eu sei de duas Rosas,
Beco do Imaginário, dos Judeus,
Travessa (julgo eu) das Isabéis,
E outras mais que eu ignoro e vós sabeis.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...