O Cauteleiro de Lisboa

Passejant pels carrers del Bairro Alto es pot arribar a una plaça singular, el Largo Trindade Coelho. Un agradable espai on aturar-se en aquesta part de la ciutat, un bonic lloc ple de coloms i amb una curiosa escultura al costat dels quioscos de premsa. Es tracta de l'estàtua del venedor de loteria o O Cauteleiro, obra de Fernanda de Assis,col·locada per honrar aquest ofici per la Santa Casa de la Misericòrdia de Lisboa, institució que gestiona les loteries de l'Estat.

Aquesta plaça va començar sent el Largo de São Roque al segle XIX, ja que des del segle XVI es troba en aquest indret l'església de Sant Roc. A principis del segle XX es va canviar el seu nom per Rua do Mondo en reconeixement al diari republicà d'aquest nom. Fou partir del 1913 que aquesta plaça (Largo) es diu oficialment Largo Trindade Coelho, en homenatge a l'advocat i escriptor.

Ha estat a finals dels anys vuitanta del segle XX i en el marc del 204 aniversari de la Loteria Nacional que va tenir lloc la col·locació de l'estàtua homenatge a "cauteleiros" i popularment s'ha conegut com a Largo Cauteleiro a aquest mateix lloc, sense arribar a perdre el seu nom original i s'ha convertit en un dels dos punts de trobada més populars dels lisboetes quan queden en el Bairro Alto.

La Santa Casa da Misericòrdia té per missió tractar i donar suport als malalts i minusvàlids, així com ajudar els "expostos" - els nounats abandonats a la institució. La seva guia es remunta al compromís de la Misericòrdia de Lisboa, que comprèn catorze obres de misericòrdia basades en la doctrina del cristianisme.

Per impuls del rei Manuel I de Portugal, el fundador de la institució, i els seus successors, es van crear hospitals a tot el regne, arribant a tenir unitats de la institució a l'Àfrica i Àsia, i Amèrica i Europa. Entre les maneres de recaptar fons per la institució es van organitzar jocs de loteria uqe la van fer famosa arreu del país. Actualment, la institució està present a tot el país, essent la més gran i important la de Lisboa, del Largo Trindade Coelho.

EKA Palace: art, creativitat, participació...

Inaugurat al desembre de l'any 2014 EKA Palace és un espai multudisciplinar on passar una bona estona i on poder gaudir d'un "terraço" molt agradable... i la seva història i filosofia és ben interessant:

EKA [unity], (la Idea), és un projecte que promou un ventall de disciplines i activitats culturals. Va ser creat per Dilen Magan, músic i productor musical, i Eurica Magan, artista visual i ballarina, que es va unir posteriorment al costat de diverses persones que avui constitueixen l'equip EKA. Ells necessitaven un lloc on emplaçar la seva ja gestat projecte i van saber detectar una oportunitat en una antiga vila abandonada a Xabregas, Lisboa.

El van cridar EKA [palace], (l'espai), i ocupa el segon pis de la vila que va ser recuperada i rehabilitada per brindar als artistes una finestra on mostrar-se amb llibertat. Aquest espai abraça les dinàmiques que es donen al voltant de les múltiples disciplines artístiques. Aquí l'art és exhibida i experimentada generant identitat i promovent cultura. EKA significa unitat, i és la principal intenció d'aquest projecte, unir.

Per al transeünt distret la vila és una incògnita, té un avís discret que convida a entrar però no deixa molt clar que passa a l'interior. Després d'aquest llindar, hi ha un hall molt auster amb només una escala. Una benvinguda que no deixa espai per imaginar totes les activitats que estem per descobrir en el segon pis al qual de forma contrastant li sobra ànima.

Disposa d'una recepció, una sala multiusos que fa les vegades d'escenari i galeria d'art, un parell d'habitacions que van ser transformades en sales d'exposició i una altra sala que va ser convertida en un bar-cafè.

Compta també amb dos espais oberts, un d'ells és un pati i un altre la terrassa del bar. Els mobles són donats i recuperats, i les parets dels espais d'esplai estan plenes d'art i color, algunes obres són dels seus propis fundadors, altres de col·laboradors. La vila té ara caràcter i personalitat.

Les activitats que promouen són variades: Classes de ioga, dansa, esdeveniments, exposicions, també serveis de tatuatges i comercialitzen la seva pròpia línia de roba. Compten amb un cronograma setmanal obert a tot públic. També reben suport de la comunitat, per això tenen la possibilitat d'usar "A Capela do Grilo" on funciona 'EKA [chapel], on ofereixen serveis de vídeo, so, fotografia i més esdeveniments. La majoria dels serveis que ofereixen són gratuïts, altres pocs són de costos reduïts, però, el projecte es autosustenta. La seva missió també és demostrar que l'art és un mitjà de vida, que és possible emprendre a través d'ell i al seu torn fomentar el quefer artístic i la investigació, generant un canvi i transformant l'escena cultural de la ciutat.

Més informació al següent enllaç: http://www.ekaunity.org/ i la seva adreça és VILA MARIA LUÍSA, Calçada de Dom Gastão, nº 12 - porta a Lisboa.  

El Pavilhão Chinês

Avui volia dedicar aquesta entrada a la Lola i en Marcel, ja que estic convençut que els agradarà conèixer el Pavilhão Chines, un dels meus llocs lisboetes preferits, un cafè bar molt peculiar obert en una antiga botiga de venda de productes variats, tots ells d'importació, des dels tes a cafès i altres productes que en aquell moment podrien fins i tot denominar-se "delicatessen" i que es troba a la Rua Dom Pedro V, núm. 89, a la meravellosa zona del Bairro Alto.

D'entrada, recomano fer la visita, només perquè no se'n fa gaire fàcil descriure aquest local que aviat farà trenta anys i dubto que en aquetes tres dècades hagi defraudat a algú... Per molta gent el Pavilhão Chines és el bar més bonic de la ciutat, per d'altres és un fantàstic bar de copes que respira l'ambient dels anys '20, i per alguns més, és una indefinible barreja de pub i museu...

Segurament us trobareu una porta tancada que s'obrirà de la mà d'un elegant cambrer amb jaqueta verda, vermella o blava (depen del dia) que us acompanyarà a entaular-se. Demanau-li un moment i aprofiteu aquest instant per donar una volta pel local i gaudiu d'un autèntic i amagat  museu amb col·leccions de peces d'art i mobiliari dels segles XVIII, XIX i XX.

Caminareu entre cinc salons i sales invaïts literalment de vitrines que van del terra al sostre i es troben plenes d'un món en miniatura: soldadets de plom, maquetes, tren elèctrics, nines, ventalls, barrets, joguines antigues, cascos i un infinit conjunt d'andròmines.

Quan acabeu de recòrrer els salons arribareu a la sala de billar situada al final on trobareu alguns parroquians jugant una partida, mentre altres lisboetes, uma mica avorrits, aposten sobre el seu resultat amb l'esguard perdut a la taula i els nouvinguts, com nosaltres mateixos, contemplen extasiats les col·leccions mentre es prenen un còctel o un te...

Amb el pas dels anys, degut a la seva popularització turística, ha perdut una mica de calma i els preus estan un xic per sobre de l'estandar de la ciutat, tanmateix el Pavilhâu Chines de Lisboa està obert des de les sis de la tarda fins a les dues de la matinada i per tant és un lloc ideal  per gaudir del cafè i del te, dels còctels i combinats, dels vins del país i fins i tot d'algunes opcions de menjar ràpid a qualsevol hora del día.

En resum, és un d'aquells llocs amb encant, que considero especials, diferents, únics, i  imprescindibles al visitar a Lisboa i molt recomanables com alguns altres que en aquesta mateixa guia ja he esmentat: La Casa das Vellas do Loreto, A Ginjinha do Rossio, A Mariazinha, la Garrafeira Alfaia, el British Bar de Cais do Sodré o el Miradouro da Graça.

I per arribar al Pavilhão Chinês  res millor que aquest mapa:

La Garrafeira Alfaia

 

Lisboa disposa de mil i un racons plens d´encant... un d`ells és la petita Garrafeira Alfaia. En mig del Bairro Alto, en la Rua do Diário de Notícias, 125 trobem un petit celler, amb quatre taules però molt acollidor.

Un lloc perfecte per a una bona conversa al voltant d'un vi de gran qualitat i, si us ve de gust, prendre un excel·lent formatge o un assortiment d'embotits de qualitat.També disposa la Garrafeira Alfaia d´una petita botiga de delicatessen, amb el mateix assortiment a disposició dels clients.

Malgrat no tenir gaires anys, ja que la Garrafeira Alfaia va obrir les seves portes el 2003, ho va fer davant del restaurant del mateix nom, com una manera d'oferir un aperitiu o un racó tranquil en el qual poguessin esperar els comensals que esperaven taula sense haver de quedar de peu o al carrer. Res millor que visitar la seva web i gaudir d`aquest video en portuguès que en acosta al seu esperit...

Galeria Zé dos Bois (ZDB), experimentant amb la creació

Caminant pel Bairro Alto, en concret a l'alçada del número 59 de la Rua da Barroca ens trobem amb la galeria Zé dos Bois, (conegut arreu com ZDB), un centre d'art situat a l'antic Palau de la Baronessa d'Almeida que data del segle XVIII, abandonat durant anys i on en el seu dia va viure l'escriptor Almeida Garrett. Des de 1997 alberga aquest espai de 2.700 metres quadrats un projecte de la societat civil lisboeta dedicat a la creació i promoció de l'art contemporani i l'escena alternativa, amb una especial atenció a l'experimentació i l'exploració de nous llenguatges artístics.

Inicialment, l'any 1994, quinze artistes joves es van unir i durant els primers anys de la vida de ZDB les seves accions van estar encaminades a ajudar els artistes emergents per tal de mostrar els seus últims treballs i per visualitzar i donar suport a les noves tendències artístiques i els projectes i experiències més alternatius de la cultura portuguesa.

Actualment i anualment, prop de dos centes-cinquanta accions es produeixen i/o tenen lloc en els seus espais: sales de concerts i exposicions, llibreria i biblioteca, allotjament per a visitants, bar i centre de documentació. Una programació que inclou totes les arts existents -dansa, teatre, música, performances, pintura, etc.- i que gràcies a aquest eclectisme s'ha convertit en un dels llocs més interessants a conèixer de Lisboa pels amants de les arts...Tant és així, que amb els anys han ampliat el seu espai amb un nou local (Negócio, a la propera Rua de O Século, 9) on us recomano acostar-se per gaudir d'alguna de les performances. Per informació actualitzada de les seves activitats res millor que la seva pròpia web: http://www.zedosbois.org/

Per més informació al respecte podeu llegir també l'article "Para crear y mirar" de Miguel Mora al diari el País, on podeu conéixer l'intensa relació del català Natxo Checa amb ZDB. I les dades bàsiques d'horaris i tranports són aquestes:

Horaris

Galeria Zé dos Bois: Rua da Barroca, núm. 59 (1200-047 Lisboa Portugal)

Informació de les 11 a 20h. tots els dies i exposicions de les 18 a les 23h.
NEGÓCIO: Rua de O Século, núm. 9 porta 5 (1200-433 Lisboa Portugal)

Segons les activitats i concerts

Per confirmar horaris es pot trucar a 00351 21 343 02 05

Transports

Metro: Baixa / Chiado (500 m)  linhas Azul, Verde
Eléctrico:  Calhariz , N 28

View Untitled in a larger map

Hotels a Lisboa (3): Alberg "Passport Lisbon Hostel"

Continuo amb les recomanacions d'allotjament per passar uns dies a Lisboa... Avui us volia presentar un lloc amb encant, l'alberg Passport Lisbon Hostel, que està situat a la Praça Luís de Camões, 36-2D, una de les places més emblemàtiques entre el Bairro Alto i el Chiado.
 

Aquest alberg disposa de 15 habitacions de diferents modalitats i preus (potser una mica cars en la seva relació qualitat-preu). Així, hi ha les "suites" amb bany privat i equipades amb aire condicionat, tv, wi-fi i amb un balcó amb vista a la Praça Luís de Camões i amb el Tajo com a teló de fons. També hi ha els "quartos", habitacions amb bany compartit amb una habitació més i equipades amb aire condicionat, tv, wi-fi i amb balcó amb vistes a la ciutat; les "camaratas",  dormitoris amb 4, 6 i 8 llits / lliteres (mixtes i/o femenines) amb bany compartit que disposa d'una cuina, completament equipada per preparar els àpats i estan equipades amb aire condicionat. I per últim, hi ha els "estúdios" per a 2 persones amb bany privat i cuina americana que estan equipades amb aire condicionat, tv i wi-fi.

La seva decoració moderna amb tonalitats blanques, vigues de fusta i mobles de fusta reciclada crea un ambient molt agradable que facilita sentir-se com a casa. Disposa també d'algun petit racó de descans i on poder compartir amb altres viatgers els descobriments de la ciutat blanca. I l'atenció del seu personal és agradable i atenta...

Tanmateix, cal recordar que és un alberg i això fa que en ocasions hi hagi algun soroll molest i segons on es trobi l'habitació es sentin massa les converses dels espais comuns. Els que em coneixeu ja sabeu que sóc de tamany gran per la qual cosa vaig trobar un xic petites les "camaratas" i algun dels banys però com sempre això és molt personal... Res millor que conèixer les opinions d'altres visitants gràcies a Booking o Tripadvisor per acabar de fer-se una idea.

Al seu voltant podeu trobar des de restaurants i bars a tavernes típiques o des dels miradors i terrasses a passejades pel riu, per la qual cosa no tindreu problema per trobar llocs on menjar o fer un cafè, així com per gaudir de qualsevol oferta d'oci diürn o nocturn de la ciutat.

Podeu fer la reserva en aquest enllaç i per més informació podeu visitar la web de l'alberg. Per últim us volia convidar a conèixer la resta de recomacions d'allotjament ja publicades en aquesta guia:  l'hotel As Janelas Verdes (4*) o la Pensão Londres (1*)

I recordar-vos que a Lisboa podeu trobar 364 hotels amb el cercador de Booking que us ofereix més de dos mil cinc-cents a tot Portugal.

També podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com,Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.


Mostra un mapa més gran

Hotels a Lisboa (2): Pensão Londres

Continuant amb les entrades dedicades a allotjament iniciades amb l'hotel As Janelas Verdes (4*) i  pensant ja en les vacances d'estiu, avui us parlo d'un allotjament més modest però absolutament recomenable, la Pensão Londres (1*). 

Aprofito per recordar-vos que a Lisboa podeu trobar 364 hotels amb el cercador de Booking i que també podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com, Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.

La Pensão Londres (Rua Dom Pedro V, 53) està situada a la part superior del Bairro Alto i ofereix una vista panoràmica sobre Lisboa, i per aquest motiu cal tenir present en el moment de la reserva que caldrà fer alguna pujada prou pronunciada per arribar des de l'estació del Rossio o anar amb l'elevador da Glória. A prop, a uns deu o quinze minuts caminant, també hi ha les estacions de metro de Baixa/ Chiado (Linha Azul o Linha Verde), Rato (Linha Amarela) o Restauradores (Linha Azul), tanmateix, aquestes molesties es compensen amb les fantàstiques vistes que hi ha des de la seva quarta planta (si podeu reserveu aquestes), així com la seva situació que et permet gaudir de l'encant del barri i de la proximitat de llocs plens de vida: restaurants, botigues de barri, mercats, vida nocturna, el Pavilhao Chines (del que parlaré en una futura entrada) o el Miradouro de São Pedro de Alcântara.

L'edifici és la típica casa lisboeta amb un vell i bell ascensor que ens portarà a unes antigues però prou ben conservades 36 habitacions, algunes d'elles amb bany compartit, internet Wi-Fi gratuït i amb TV per satèl·lit i balcó. Com deia abans, les habitacions de la planta superior de la Pensão Londres tenen una vista panoràmica sobre la ciutat i a la planta baixa de l'hostal hi ha una cafeteria i un forn on podeu comprar pa i dolços portuguesos acabats de fer. I l'atenció del personal de la pensió és molt bona facilitant sempre qualsevol informació turística de la ciutat o solucionant amb bona voluntat qualsevol consulta o problema referent a l'allotjament.

En resum, un allotjament correcte, ben situat, net i amb una bona oferta qualitat-preu... tanmateix, parlem d'una pensió i encara que personalment no vaig tenir cap problema, ans al contrari, m'han comentat que a vegades les parets d'alguna habitació son massa fines o alguna habitació és un xic petita... Us recomano llegir els comentaris de Tripadvisor o de Booking per saber les opinions dels viatgers que han anat abans que nosaltres...

Més informacions:
- Web de la Pensão Londres
- Informació sobre els horaris i preus de l'ascensor da Glória (i d'altres de l'empresa Carris - Transports de Lisboa)



Mostra un mapa més gran

La Casa das Vellas do Loreto

El 1845, el compositor i pianista Franz Liszt va donar un concert a l'actual Teatre Nacional de São Carlos. Aquell dia, i per primer cop a Portugal, una botiga dedicada a la fabricació d'espelmes, la  Casa das Vellas do Loreto, va rebre la comanda de fabricar vàries espelmes de color vermell per tal d'il·luminar l'escenari on havia d'actuar el reconegut intèrpret hongarès. Des d'aquell moment, en el país atlàntic les espelmes deixen de tenir únicament el color de la cera i poden tenir qualsevol color de l'arc de Sant Martí  i aquesta botiga, plena d'encant, entra a formar part de l'història lisboeta...

La Casa das Vellas Loreto (Rua do Loreto 53-55) és un un espai acollidor, amb uns antics prestatges i  aparadors de fusta, ple de colors, aromatitzat per les espelmes perfumades i amb la distinció que acompanya allò artesanal. Però el més bonic de tot és que aquesta botiga, que es troba al Chiado, és típica de la ciutat ja que va ser oberta el 1789 i des de llavors pertany a la mateixa família, Sá Pereira, que amb molt d'amor i treball manté el negoci. Les espelmes artesanals són les més cobejades i artesans d'arreu de Portugal i d'Europa venen les seves espelmes aquí...

+ info:
Mapa de la seva situació.
Web de la botiga, amb horaris, telefons i contacte.
Tauler de Pinterest de la Casa das vellas do Loreto

Lisboa: quan la nostàlgia es converteix en encanteri

Acabem el mes d'agost amb l'article de Magda Bigas que duu el títol de "Lisboa: cuando la nostalgia se convierte en hechizo" publicat a la Vanguardia en la secció d'Escapades i on ens destaca allò que ella visitaria de la ciutat de Lisboa:

"Si tuviéramos que expresar en una sola palabra las sensaciones que sentimos al recorrer las calles lisboetas, ésta sería nostalgia. Nostalgia por lo que fue; nostalgia por los que partieron surcando el mar y nunca regresaron... como el fado, la capital portuguesa nos transmite sentimientos encontrados, pero, sin duda, nos atrapa desde el primer momento.

A pesar de los efectos del terremoto que arrasó Lisboa en 1755 y que destruyó casi por completo el centro, la ciudad de las siete colinas conserva la belleza de un pasado colonial en el que colores y olores se entremezclan. Su reconstrucción, dirigida por el Marqués de Pombal, se llevó a cabo siguiendo las normas urbanísticas modernas, creando los barrios de la Baixa (ciudad baja) y el barrio Alto. Éstos, junto con el de Alfama, uno de los más antiguos y el único que logró sobrevivir al seísmo, configuran la Lisboa actual..."

Podeu llegit tot l'article a aquest enllaç.

25 d'abril de 1974, la Revolução dos Cravos

Lisboa és una ciutat plena d'història i de nou fou protagonista l'any 1974 d'un moment històric: La Revolução dos Cravos, l'alçament militar del dia 25 d'abril de 1974 que va esfondrar el règim polític dictatorial en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 de Abril  o Revolução dos Cravos (revolució dels clavells). Aquest alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial. Cada any per aquesta data i les setmanes al voltant tenen lloc un munt d'activitats de memòria històrica i de reconeixement popular a aquesta lluita per les llibertats.

El dia 24 d'abril de 1974, un grup de militars comandats per Otelo Saraiva de Carvalho va instal·lar secretament el lloc de comandament del moviment colpista a la caserna de Pontinha, a Lisboa. A les 22. 55h va ser retransmesa la cançó "E depois do Adeus", de Paulo de Carvalho, pels Emissores Associados de Lisboa. Aquest va ser un dels senyals previament convingut pels colpistes que anunciava la presa de posicions de la primera fase del cop d'estat.

El segon senyal va produir-se a les 0h 20 m, quan va ser retransmesa la cançó "Grândola Vila Morena" de José Afonso, pel programa Limite de la Rádio Renascença, que confirmava el cop i marcava l'inici de les operacions. El locutor de l'emissió va ser Leite de Vasconcelos, periodista i poeta moçambiquès. El cop militar del dia 25 d'abril va tenir la col·laboració de diversos regiments militars que van desenvolupar una acció concertada. Al nord del país, una força del CICA 1 liderada pel Tinent Coronel Carlos Azeredo va prendre el Quarter General de la Regió Militar de Porto. Aquesta força va ser reforçada per d'altres vingudes de Lamego. Forces del BC9 de Viana do Castelo van ocupar l'Aeroport de Pedras Rubras i forces del CIOE van ocupar la RTP i el RCP de Porto. El règim va reaccionar i el ministre de defensa va ordenar a les tropes de Braga que avançaren cap a Porto però les forces de Braga ja s'havien adherit al colp militar.

L'Escola Pràctica de Cavalleria de Santarém va tindre el paper més important amb l'ocupació del Terreiro do Paço, que és la plaça de Lisboa on hi ha la seu de bona part dels ministeris. Les forces de l'Escola Pràctica de Cavalleria eren comandades pel capità Salgueiro Maia. El Terreiro do Paço va ser ocupat a les primeres hores del matí. Salgueiro Maia va traslladar més tard part de les seues forces cap al Quartel do Carmo on era el cap del govern, Marcello Caetano, que va entregar-se al final del dia al General António Spinola i va anar-se'n a Madeira, des d'on va partir en exili cap al Brasil.

Si us interessa aquesta part de la història de Portugal res millor que veure la pel·lícula "Capitans d'abril"  (2000) dirigida per Maria de Madeiros. Aquí teniu l'enllaç...

El fado és una cosa molt misteriosa

Deia la gran fadista del segle XX,  Amália Rodrigues, que va posar veu i expressió als grans poetes portuguesos, que "el fado és una cosa molt misteriosa" i crec que té tota la rao. La música dolça del fado ens porta els records de ports llunyans, amagats més enllà de les boires de mars distants. L'angoixa de la partida per a llargs viatges, la tristesa dels navegants i la incertesa de la seva tornada. Ens recorda els infortunis de la vida, el dolor per l'amor perdut, la nostàlgia d'un passat millor...

Les millors cases de fado es troben a l'Alfama, Bairro Alto o Mouraria. Per compartir una nit de fados lisboetes podem visitar El portal do fado o consultar les informacions actualitzades de l'Oficina de Turisme. I per conèixer al detall la història del fado res millor que visitar el Museu do Fado.

Els barris de Lisboa

Per tal de gaudir veritablement d'una visita a Lisboa cal conèixer els seus principals barris, així que aquí hi ha un resum bàsic dels més atractius del nucli històric:

La Baixa és el cor de la ciutat. Es troba sobre les ruïnes de l'antiga ciutat que va destruir el Terratrèmol de Lisboa de 1755. La seva planificació urbana, de carrers en quadrícula i d'edificis similars es deu al Marquès de Pombal. La Baixa és també el major districte comercial de Lisboa. S'hi troben la majoria de monuments, com el Teatre Nacional Senyora Maria II, la Praça do Comércio i el Rossio.

L'Alfama és un barri d'estrets carrers, bressol del fado. Va sobreviure al Terratrèmol de Lisboa. En l'Alfama es troba la majoria de locals de fado, on es pot gaudir d'un sopar o una copa mentre s'escolten les cançons en directe. A diferència del Bairro Alto, l'Alfama és una zona molt més tranquil·la. En ella també es troba la Catedral així com el Castell de San Jorge.

El Bairro Alto és una àrea del centre de Lisboa. És un districte comercial, d'entreteniment i cultural. Actualment, el Barri Alt és el lloc de reunió dels joves de la ciutat i un de les principals zones de lleure nocturn. En aquest barri se solen concentrar els grups de tribus urbanes, que posseeixen establiments i llocs de reunió propis. El fado encara sobreviu en les nits lisboetes. La gent que freqüenta el barri alt de nit és una barreja de locals i turistes.

 A la ribera del Tajo, es troba el barri històric de Belém. La seva principal atracció turística és el Mosteiro dos Jerònims, la construcció del qual va començar al 1501 i es va tardar 70 anys a acabar-lo. Durant la seva construcció, el monestir va costar l'equivalent a 70 kg d'or per any. La major part dels costos van ser sufragats mitjançant el comerç d'espècies. És el millor exemple del que s'ha denominat estil "manuelí", la inspiració del qual prové dels territoris visitats durant la era dels Descobriments, estant també influït pel gòtica i el estil renaixentista. Les restes de Luís de Camões, autor de l'obra Os Lusíadas, poden ser visitats en el monestir, on reposen junt amb els de Vasco da Gama. Molt a prop del monestir es troba la Torre de Belém.

Podeu llegir aquest article de Viajar on trobar més informació sobre els barris de la ciutat. Aquesta informació ha estat trobada a Xarxa joves.net