El fado anarquista de João Black

Com tota la música urbana, el fado explica la història del seu entorn. Fou quan el regim dictatorial de l'Estado Novo (1933-1974) va arribar al poder amb el seu "Deus, Pátria e Família" i especialment en els anys de la postguerra, quan la dictadura va decidir adoptar el fado i utilitzar-lo per als seus propis fins, per elogiar aquests valors patris i familiars. Però d'antuvi el fado mostra les situacions quotidianes de la vida, els mals moments personals i sentimentals o la queixa davant les injustícies humanes de la nostra existència, a través de la nostàlgia o el dolor del cant...

Així, en un dia com avui cal recordar que ben abans d'aquesta manipulació de l'estat feixista, la història del fado compta amb populars cançons anarquistes i esquerranes que es van poder escoltar a principis del segle XX en els als barris populars de Lisboa i d'altres ciutats portugueses on la classe obrera expressava les seves il·lusions i frustracions. En el seu moment aquestes cançons de protesta sembla que foren força conegudes però el fet d'haver estat prohibides durant més de 40 anys han fet que siguin actualment desconegudes per la majoria dels portuguesos.

En els anys posteriors a la revolució dels clavells i la derrota de la dictadura, el fado molt vinculat a aquesta fosca etapa, va patir un cert rebuig social que afortunadament només al voltant d'una dècada després fou arraconat i una nova generació de fadistes han pogut afrontar aquesta música sense la taca de l'antic règim, emergint gradualment el fado als carrers i tavernes de la Lisboa més popular.

A continuació podem escoltar el conegut com "Fado anarquista" amb lletra de João Black (John Monteiro Salustiano, 1872-1955), un dels cantants més ideològicament compromesos amb els valors de l'anarquisme, el socialisme i el republicanisme que va representar el model d'artista popular i actiu en la lluita per un món millor. Fou també l'autor de "A Batalha" un dels himnes revolucionaris més populars a Portugal i en els països de parla portuguesa.

Fado anarquista

"Um símbolo de altruísmo

Tem como fim condenar

Deus, pátria e militarismo

O mundo há-de assitir

Aos pobres livres do jugo

Espezinhar é o futuro

Da burguesia a surgir

E depois quando existir,

O ideal ...
Esplendor e bem-estar
Incitar o patriotismo
A miséria,
O anarquismo tem por base condenar

Mas o povo subjugado
Esfacela-se sob a tortura
Quando o seu mal tinha cura
O ideal desejado

Viver na prisão
Nas garras dos inimigos
Ai ela bem cai no abismo
A fanática humanidade
Pois fia-se nesta trindade

Deus, pátria e militarismo"

15 i 29 de setembre a Lisboa: tornen els clavells

Portugal es mou ! Malgrat les informacions que ens arriben d'aquest país cada dia són menors i esbiaixades el poble de Portugal surt al carrer per lluitar pels seus drets i llibertats...

El passat 15 de setembre de 2012 a més de 40 ciutats de Portugal van tenir lloc grans manifestacions de protesta per les retallades que es viuen en aquest país i a la resta d'occident. Centenars de milers de persones van sortir als carrers a Lisboa en la manifestació més multitudinària des del 25 d'abril del 1974 que van finalitzar al palau de Sao Bento, seu de l'Assemblea de la República, on durant hores els manifestants van envoltar aquest edifici... A més de les detencions indiscriminades de la policia el moment més tràgic es va donar a la població d'Aveiro quan un jove es va immolar davant del Govern Civil d'aquesta ciutat.  Pocs dies desprès, el 21, més de quinze mil persones es concentren durant més de vuit hores a Belém on tenia lloc el Consell d'Estat en protesta per les mesures que s'aproven i per primer cop el govern tira marxa enrera algunes mesures... El 29 S, milers de persones van desbordar el Terreiro do Paço a Lisboa...

Si voleu saber l'actualitat de Portugal podeu visitar la web de Precários Inflexiveis, el diari Público (l'edició portuguesa), l'M12M (Movimento 12 de marzo), CGTP-IN (Confederação Geral dos Trabalhadores Portugueses) o en aquest enllaç podeu veure alguns dels cartells que convocaven a la manifestació del 15 S.

25 d'abril de 1974, la Revolução dos Cravos

Lisboa és una ciutat plena d'història i de nou fou protagonista l'any 1974 d'un moment històric: La Revolução dos Cravos, l'alçament militar del dia 25 d'abril de 1974 que va esfondrar el règim polític dictatorial en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 de Abril  o Revolução dos Cravos (revolució dels clavells). Aquest alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial. Cada any per aquesta data i les setmanes al voltant tenen lloc un munt d'activitats de memòria històrica i de reconeixement popular a aquesta lluita per les llibertats.

El dia 24 d'abril de 1974, un grup de militars comandats per Otelo Saraiva de Carvalho va instal·lar secretament el lloc de comandament del moviment colpista a la caserna de Pontinha, a Lisboa. A les 22. 55h va ser retransmesa la cançó "E depois do Adeus", de Paulo de Carvalho, pels Emissores Associados de Lisboa. Aquest va ser un dels senyals previament convingut pels colpistes que anunciava la presa de posicions de la primera fase del cop d'estat.

El segon senyal va produir-se a les 0h 20 m, quan va ser retransmesa la cançó "Grândola Vila Morena" de José Afonso, pel programa Limite de la Rádio Renascença, que confirmava el cop i marcava l'inici de les operacions. El locutor de l'emissió va ser Leite de Vasconcelos, periodista i poeta moçambiquès. El cop militar del dia 25 d'abril va tenir la col·laboració de diversos regiments militars que van desenvolupar una acció concertada. Al nord del país, una força del CICA 1 liderada pel Tinent Coronel Carlos Azeredo va prendre el Quarter General de la Regió Militar de Porto. Aquesta força va ser reforçada per d'altres vingudes de Lamego. Forces del BC9 de Viana do Castelo van ocupar l'Aeroport de Pedras Rubras i forces del CIOE van ocupar la RTP i el RCP de Porto. El règim va reaccionar i el ministre de defensa va ordenar a les tropes de Braga que avançaren cap a Porto però les forces de Braga ja s'havien adherit al colp militar.

L'Escola Pràctica de Cavalleria de Santarém va tindre el paper més important amb l'ocupació del Terreiro do Paço, que és la plaça de Lisboa on hi ha la seu de bona part dels ministeris. Les forces de l'Escola Pràctica de Cavalleria eren comandades pel capità Salgueiro Maia. El Terreiro do Paço va ser ocupat a les primeres hores del matí. Salgueiro Maia va traslladar més tard part de les seues forces cap al Quartel do Carmo on era el cap del govern, Marcello Caetano, que va entregar-se al final del dia al General António Spinola i va anar-se'n a Madeira, des d'on va partir en exili cap al Brasil.

Si us interessa aquesta part de la història de Portugal res millor que veure la pel·lícula "Capitans d'abril"  (2000) dirigida per Maria de Madeiros. Aquí teniu l'enllaç...