Aquesta és la GUIA DE LISBOA de El Bloc dels Viatges on trobaràs informació per organitzar el teu viatge a aquesta ciutat: blocs, allotjament,vols, mapes, transports, visites, actualitat, ofertes, consells, etc...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Histories de Lisboa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Histories de Lisboa. Mostrar tots els missatges
dimarts, 18 de setembre del 2018
Avante !, la festa dels últims comunistes europeus
La tornada de l'estiu té a Portugal una cita anual ineludible, la del PCP, el partit patriòtic, internacionalista i marxista leninista i ens ho explica Rosa Cullell a El País.
Els comunistes portuguesos han celebrat el passat cap de setmana la seva gran festa. La festa anual d'Avante !, el diari del partit que segueix venent-se en els quioscs del país. La primera festa va ser en 1976. Estava encara molt a prop la Revolució dels Clavells, la qual el 25 d'abril de 1974 va acabar amb la dictadura a Portugal.
El dia de la inauguració d'aquella primera festa, Álvaro Cunhal, secretari del Partit Comunista durant 31 anys, va pujar a l'escenari i va dir: "Aquesta festa del nostre gloriós Avante, del nostre gloriós Partit, és la més gran, més extraordinària, més entusiasta, més fraternal i humana que es realitza al nostre país ". Cunhal, un home de gran atractiu i fèrria ideologia marxista leninista (mai va acceptar la perestroika, ni abdicar de l'estalinisme), tenia tota la raó. Aquesta festa va ser i continua sent, 41 anys després, extraordinària, única, no només a Portugal, sinó a tot Europa.
Durant tres dies de setembre -generalment el primer cap de setmana-, més de 250.000 persones omplen les "campas" de Seixal -que el PC va acabar per comprar gràcies a subscripcions populars-. Cap altre partit comunista europeu aconsegueix atraure centenars de milers de persones durant tres dies, a famílies senceres que escoltaran debats sobre l'eterna crisi del capitalisme, assisteixen a obres teatrals, juguen, beuen ballen i escolten als millors músics. Aquest any van passar per allà l'Orquestra Sinfonietta de Lisboa, els millors cantants de fado, com Camané o Antonio Zambujo, i grups de bossa nova, rock i ritmes africans.
En 2018 es compleix el segon centenari del naixement de Karl Marx, per la qual cosa no podia faltar un debat sobre el pare del comunisme modern i la vigència de la seva filosofia (més vigent que mai, per si hi havia dubte). Però el programa de la festa era tan vast que, mentre uns debatien sobre el socialisme científic altres jugaven al futbolí.
A la festassa d'Avante! van portuguesos i estrangers, comunistes i democratacristians-cristians. Cada un porta a la motxilla el seu tiquet d'entrada i el pensament que vol. Són molts els que menjaran, divertir-se i fer una mirada als productes artesanals que representen a cada regió del país. Dels pobles de l'Alentejo es noliegen autobusos per passar el dia aquí. El selfi més buscat és el de Jerónimo de Sousa, l'actual secretari general (obrer metal·lúrgic de professió), també un home molt esperat per les senyores a la pista de ball, per la seva bon ritme.
Fa anys que alguns auguren la fi de la festa, la caiguda de vots del PCP, però aquí segueixen, omplint escenaris. Perquè els vells comunistes, a Portugal, mai moren. I cada família comunista lusitana -encara més si prové del Alentejo- s'ocupa de enfortir-lo amb saba nova. O sigui, que hi ha festa i comunisme portuguès per anys.
El PC portuguès, més que un partit (al voltant del 8% dels vots) és una de les singularitats del país i la seva festa, una tradició. Cunhal té una bona avinguda a Lisboa i tindrà un homenatge en el fort de Peniche. La seva presó durant molts anys (15 en total, 8 a aïllament), es reconvertirà en Museu de la Resistència. El primer pla del Govern era fer un restaurant de bufet o cosa similar, però el PC encara té força per frenar algun desvari i ser necessari per governar.
dijous, 15 de novembre del 2012
Els sons de Lisboa: Histories de Lisboa (1994)
Histories de Lisboa és una de les pel·lícules més peculiars del director Wim Wenders on ens ofereix la seva personal visió de Portugal a través de la història d'un enginyer de so Philip Winter (Rüdiger Vogler) que es trasllada a Lisboa per treballar en una pel·lícula dirigida per un amic seu, Friedrich Monroe (Patrick Bauchau). Winter aconsegueix arribar a Lisboa unes setmanes després, no obstant això, quan arriba a la casa d'aquest la troba buida i descobreix que Monroe ha desaparegut deixant només el film que ha realitzat però no ha conclòs.
Winter decideix quedar-se a la ciutat ja que queda fascinat per la mateixa i una bella cantant de nom Teresa.
Mentre ell s'encarrega de l'enregistrament del so, Monroe, passeja per la ciutat amb la seva càmera per filmar encara més escenes. En algun moment els dos personatges es troben i Monroe convenç Winter de concloure la pel·lícula.
El director Wim Wenders aprofita l'estada solitària del protagonista per ensenyar de manera molt seductora i bella els diferents sons de la ciutat de Lisboa. Al mateix temps, acarona la narració amb interessants reflexions sobre la vida, la mort, Déu i el cinema, amb múltiples referències a l'obra de Fernando Pessoa, la figura literària portuguesa.
Destaquen, a més, la bellíssima col·laboració musical del grup Madredeus i l'aparició del cineasta Manoel de Oliveira.
Us la recomano, un inolvidable tast de la deliciosa Lisboa...
Mentre ell s'encarrega de l'enregistrament del so, Monroe, passeja per la ciutat amb la seva càmera per filmar encara més escenes. En algun moment els dos personatges es troben i Monroe convenç Winter de concloure la pel·lícula.
El director Wim Wenders aprofita l'estada solitària del protagonista per ensenyar de manera molt seductora i bella els diferents sons de la ciutat de Lisboa. Al mateix temps, acarona la narració amb interessants reflexions sobre la vida, la mort, Déu i el cinema, amb múltiples referències a l'obra de Fernando Pessoa, la figura literària portuguesa.
Destaquen, a més, la bellíssima col·laboració musical del grup Madredeus i l'aparició del cineasta Manoel de Oliveira.
Us la recomano, un inolvidable tast de la deliciosa Lisboa...
Etiquetes de comentaris:
cinema,
Histories de Lisboa,
Lisboa,
Lisbon story,
Madredeus,
Manoel de Oliveira,
Música,
Patrick Bauchau,
Rüdiger Vogler,
Wim Wenders
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



