dimecres, 23 de gener del 2013

Diuen de Lisboa... (i 3)


Continuant amb les entrades amb el títol "Diuen de Lisboa..." recordar que també des d'Amèrica s'ha lloat Lisboa com ha estat el cas d'Alberto de Oliveira,  destacat poeta, polític i professor brasileny, fundador de l'Academia Brasileira de Letras i autor del poema "Lisboa":

Lisboa Ó Cidade da Luz! Perpétua fonte
De tão nítida e virgem claridade,
Que parece ilusão, sendo verdade,
Que o sol aqui feneça e não desponte...

Embandeira-se em chamas o horizonte:
Um fulgor áureo e róseo tudo invade:
São mil os panoramas da Cidade,
Surge um novo mirante em cada monte.

Ó Luz ocidental, mais que a do Oriente
Leve, esmaltada, pura e transparente,
Claro azulejo, madrugada infinda!

E és, ao sol que te exalta e te coroa,
— Loira, morena, multicor Lisboa! —
Tão pagã, tão cristã, tão moira ainda...

I per acabar, un altre poema dedicat a la ciutat blanca obra de Gabriel Sopeña, músic i poeta. El 1994 va treballar al costat de Loquillo al disc "La vida por delante", on Gabriel Sopeña va posar música a lletres de poetes com Octavio Paz, Pablo Neruda, Cesare Pavese, Gil de Biedma, Pedro Salinas o Antonio Gamoneda. Dues de les cançons del disc són del propi Gabriel, i una d'elles és aquesta, Lisboa...
    


* Les precioses imatges d'aquesta entrada  i de l'anterior són obra de Manuel Sonseca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...