Aquesta és la GUIA DE LISBOA de El Bloc dels Viatges on trobaràs informació per organitzar el teu viatge a aquesta ciutat: blocs, allotjament,vols, mapes, transports, visites, actualitat, ofertes, consells, etc...
El periodista Xavi Ayén va realitzar per La Vanguardia un seguit d'articles dedicsts a conèixer en la intimitat de les seves ciutats i vides a un seguit de premis Nobel, avui us convido a llegir el reportatge dedicat a José Saramago i la seva Lisboa:
"Seguir a Saramago en una excursió és una activitat esgotadora. Alt, prim, àgil i quixotesc, es mou d'un costat a un altre, amunt i avall, pujant o baixant els 200 esglaons de l'escala de Sant Crispí, explicant la història de cada racó d'una Lisboa que llueix nous espais verds, i que , després de l'Expo de 1998, intenta treure l'estigma de ciutat dissortada a causa de les catàstrofes que ha patit al llarg de la història. "No només han estat terratrèmols i incendis, sinó també el primer tsunami de la història d'Occident, el 1755", recorda el Nobel. Cada nit, però, tots aquests esforços modernitzadors i optimistes són desmentits pels atrotinats cantants de fado que poblen els restaurants populars de la part vella.
Passem, en autocar, per la plaça on la Inquisició va cremar a heretges, jueus i homosexuals, evocant alguna brutal escena de "Memorial d'un convent", i per el Pou dels Negres, "on es llançaven els cadàvers dels africans en els segles XVII i XVIII ". El recorregut inclou una parada davant de l'antic hotel Bragança, on s'allotjava el protagonista de "L'any de la mort de Ricardo Reis", a l'habitació 201. Reis tenia, a més, el seu consultori de metge a la plaça Luis Camoes, on l'estat actual de l'estàtua del símbol de la "identitat" - "poseu entre cometes" - portuguesa "mostra la falta de respecte dels coloms per la gent important ". Llegir l'article sencer
Una guia d'oci mensual de distribució gratuïta, destinada als visitants amb edició bilingüe en espanyol - anglès on es recullen els principals esdeveniments cultures i altres amb interès per al turista i una completa guia de museus, monuments, parcs, jardins, hotels i restaurants.
Us volia presentar un lloc singular: l'Estació de Trens del Rossio que destaca per la bella façana neo-manuelina amb les portes en forma de ferradura. La construcció de l'estació va correspondre a la Companyia Ferroviària Real Portuguesa a la fi del segle XIX, en una època d'expansió de les comunicacions. Va ser edificada entre 1886 i 1887, encara que ha estat renovada en diverses ocasions, però mantenint la seva singularitat.
La Revista Capdecreus publica un interessant article sobre Lisboa en la seva secció lowcost:
"Els dissabtes a Lisboa són sinònim de Feira da Ladra i Barrio Alto. El concorregut, turístic i nostàlgic tramvia 28 m’enfila Alfama amunt. Tenint en compte la cartera, un notori rètol et recorda del perill d’esdevenir massa confiat, m’encaixo en forma de peça de tetris entre la munió de turistes. Tot i que sembla impossible que aquest fràgil i tronat vehicle ens hagi de dur muntanya amunt, ho fa i amb certa excel·lència. Pel finestró emmarcat de fusta, Sé (la catedral) i el mirador de Santa Lucia, objectius de baixada.
El grinyol de les portes en obrir-se i la prominent església de Sao Vicente de Fora són senyals inequívocs que ja sóc a Campo Santa Clara, a l’extrem oriental del barri d’Alfama. Piles de roba esperant ser remenades, postals color sèpia, llibres amb un dit de pols, antigalles i més antigalles. Tot amenitzat amb notes de fado i frases alçades de to repetides fins a la sacietat amb l’únic objectiu de captar l’atenció del comprador. Això és Feira da Ladra (mercat del lladre), un acte social d’accent portuguès amb regust d’ Encants i Rastro.
Si bé perdre’s, en general, és sinònim de fracàs, a Alfama esdevé poc més que una obligació, o millor dit, un plaer de magnitud extrema. Sense rumb i amb la única condició de descendir ressegueixo els carrerons de llum escolada, de portes entreobertes, d’àvies amb davantal i de llenceria estesa. El mirador de Santa Lucia és una perfecta atalaia per parar el temps, reposar i orientar-se en aquest laberint urbà. En pocs minuts arribo a Sé, la catedral de Lisboa. M’assec als primers bancs, inclino el cap ben a munt i el que veig m’agrada, m’agrada molt. Romànic i gòtic de pedra tallada. Senzilla però emotiva. En sortir, una ferum familiar envaeix el meu olfacte: sardinhas asadas. Inspiro fort i com un gos en plena temporada de tòfona segueixo el rastre. Abans d’entrar a la cantina, no puc evitar esbossar un lleu somriure. Inscrit sobre el marbre esgrogueït que resta sobre la porta, llegeixo: cooma por consumo..." llegir més
Lisboa és una ciutat plena d'història i de nou fou protagonista l'any 1974 d'un moment històric: La Revolução dos Cravos, l'alçament militar del dia 25 d'abril de 1974 que va esfondrar el règim polític dictatorial en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 de Abril o Revolução dos Cravos (revolució dels clavells). Aquest alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial. Cada any per aquesta data i les setmanes al voltant tenen lloc un munt d'activitats de memòria històrica i de reconeixement popular a aquesta lluita per les llibertats.
El dia 24 d'abril de 1974, un grup de militars comandats per Otelo Saraiva de Carvalho va instal·lar secretament el lloc de comandament del moviment colpista a la caserna de Pontinha, a Lisboa. A les 22. 55h va ser retransmesa la cançó "E depois do Adeus", de Paulo de Carvalho, pels Emissores Associados de Lisboa. Aquest va ser un dels senyals previament convingut pels colpistes que anunciava la presa de posicions de la primera fase del cop d'estat.
El segon senyal va produir-se a les 0h 20 m, quan va ser retransmesa la cançó "Grândola Vila Morena" de José Afonso, pel programa Limite de la Rádio Renascença, que confirmava el cop i marcava l'inici de les operacions. El locutor de l'emissió va ser Leite de Vasconcelos, periodista i poeta moçambiquès. El cop militar del dia 25 d'abril va tenir la col·laboració de diversos regiments militars que van desenvolupar una acció concertada. Al nord del país, una força del CICA 1 liderada pel Tinent Coronel Carlos Azeredo va prendre el Quarter General de la Regió Militar de Porto. Aquesta força va ser reforçada per d'altres vingudes de Lamego. Forces del BC9 de Viana do Castelo van ocupar l'Aeroport de Pedras Rubras i forces del CIOE van ocupar la RTP i el RCP de Porto. El règim va reaccionar i el ministre de defensa va ordenar a les tropes de Braga que avançaren cap a Porto però les forces de Braga ja s'havien adherit al colp militar.
L'Escola Pràctica de Cavalleria de Santarém va tindre el paper més important amb l'ocupació del Terreiro do Paço, que és la plaça de Lisboa on hi ha la seu de bona part dels ministeris. Les forces de l'Escola Pràctica de Cavalleria eren comandades pel capità Salgueiro Maia. El Terreiro do Paço va ser ocupat a les primeres hores del matí. Salgueiro Maia va traslladar més tard part de les seues forces cap al Quartel do Carmo on era el cap del govern, Marcello Caetano, que va entregar-se al final del dia al General António Spinola i va anar-se'n a Madeira, des d'on va partir en exili cap al Brasil.
Si us interessa aquesta part de la història de Portugal res millor que veure la pel·lícula "Capitans d'abril" (2000) dirigida per Maria de Madeiros. Aquí teniu l'enllaç...
La Lisboa Card
és la manera més pràctica de gaudir de Lisboa si volem visitar el màxim
de coses... i de fet constitueix la millor forma d'arribar a conèixer
Lisboa de forma autònoma.
És una targeta que, en
general, permet viatjar de forma il·limitada en els autobusos Carris,
tramvies, funiculars, metro i algunes línies de tren, així com entrar
gratuïtament a 26 museus, edificis històrics i molts altres llocs
interessants. Aquesta targeta pot adquirir-se en qualsevol de les
oficines de Turisme de Lisboa...
Un altre opció interessant són les targetes de transport Sete Colinas i Viva Viagem. Targetesde prepagamentque costenmolt poc que es podenadquirir alsquioscosgrocs deCarris, en estacionsde metro ien oficinesde correus. Permetenrecarreguesamb bitlletsnormalsper a la xarxaCarris(autobusos, tramviesielevadors) icombinatsper a la xarxaCarrisi Metro i així el cost del transport té un descompte... No tenen cap vinculació amb visites o entrades turístiques.
Si em pregunteu la meva tria, heu de tenir present que m'encanta caminar, seure a les terrasses, deixar passar el dia i no acostumo a complir mai el programa previst, llavors, tinc clar que la meva millor opció són les dues darreres, però us recomano fer números...
