Hospital das Bonecas

Una visita curiosa i imprescindible de Lisboa és l'Hospital das Bonecas. En el número 7 de la Praça da Figueira podem visitar un "hospital de nines" fundat l'any 1830.

Moltes botigues de joguines estan en el negoci de la venda de nines, però en el cor de la ciutat hi ha una empresa diferent que es preocupa per la relació entre la joguina i el seu infant. L'Hospital das Bonecas restaura i repara amb amor nines estimades, animals de peluix i altres joguines. Amb una avaluació minuciosa i acurada precisió - els braços es tornen a cosir, les peces fetes malbé són substituïdes, els ulls canviats - cada joguina és "sanada" i així pot tornar a alegrar els jocs dels infants o dels col·leccionistes...

Es creu que l'origen remot d'aquest negoci prové d'una senyora gran, Dona Carlota, que, quan encara no circulaven automòbils pels carrers de Lisboa, solia seure a fer les nines a l'entrada d'un herbolari prop d'un mercat. En aquells dies, era comú veure com els nens més menuts acompanyen les seves mares o àvies a fer la compra a la plaça.

Van passar anys i el mercat va deixar d'existir, mentre els infants van crèixer, però les mares i les àvies van parlar als fills i néts que feia anys hi havia una senyora que feia i reparava les nines, i un dia va aparèixer en el mateix lloc aquesta botiga que fins i tot avui en dia, tracta de mantenir aquesta petita màgia i aquesta tradició única.

El metro de Lisboa, un mica d'història

Avui en dia el Metropolitano de Lisboa ens permet arribar a força llocs de la ciutat blanca amb facilitat, la seva història es va iniciar en el segle XIX però no fou fins el segle XX i especialment en les seves darreries que no va tenir l'impuls que avui ens permet viatjar comodament per la ciutat.

El primer disseny d'un sistema de ferrocarrils subterranis a Lisboa del 1888, és obra de l'enginyer militar Henrique Cunha i Lima. Publicat a la revista "Obres Públiques i Mineria", ja tenia previst un sistema complet de línies, formant una xarxa. Més tard, en els anys 20 del segle XX, es coneixen dues propostes arribades a l'Ajuntament de Lisboa, respectivament, de Lanoel d’Aussenac i Abel Coelho (1923) i de José Manteca Roger i Juan Luque Argenti (1924), que no van tenir gaire suport.

(Per cert, no puc deixar de fer un petit parentesi i esmentar aquestes dues darreres personalitats, vinculades activament a la política espanyola, especialment el segon, Juan Luque Argenti, fill de l'alta burgesia de Sevilla nascut a l'any 1890, destacat enginyer, anarquista, dirigent de la CNT de les Illes Canàries i a nivell estatal, opositor a la dictadura de Primo de Rivera i membre actiu a la "Sanjuanada", parella de l'extraordinària Clemencia Hardisson, empresonat per la dictadura de Franco, lluitador per les llibertats a la clandestinitat i mort a Madrid al 1957, a més, es va convertir en el personatge "Zaldívar" del llibre de Joaquín Maurin "En las prisiones de Franco" (1974). Mentre, José Manteca Roger, fou un destacat polític valencià, fill d'una llarga i tradicional família de cacics, dedicat al negoci familiar de tala, el transport d'arbres i els asserradors de fusta, senador a les Corts, republicà liberal i participant també a la "Sanjuanada" de 1926). 

Bé, torno a l'història del metro de Lisboa, no fou fins després de la segona guerra mundial amb la recuperació econòmica i les polítiques d'electrificació i la utilització dels fons del Pla Marshall, que es va prendre seriosament la decisió de construir un tren subterrani a Lisboa. El 26 de gener de 1948 es va constituïr la Societat encarregada de fer els estudis tècnics i econòmics d'un sistema de transport públic que amb els anys seria l'actual xarxa de metro.

Els treballs de construcció van començar el 7 d'agost de 1955 i, quatre anys més tard, el 29 de desembre de 1959, el nou sistema de transport va ser inaugurat. La xarxa pública consistia en una línia, la I que consta de dues seccions diferents: Sete Rios (ara, Jardim Zoológico) - Rotunda (actualment, Marquês de Pombal) i Entre Campos – Rotunda (Marquês de Pombal), que convergeixen en un tram comú  amb Rotunda (Marquès de Pombal) - Restauradores.

La primera etapa de construcció de la xarxa es va dur a terme en fases successives. Així, el 1963, entra en funcionament un nou tram des de Restauradores a Rossio, el 1966, el tram de Rossio a Anjos, i finalment es va completar el 1972 amb l'enllaç  Anjos a Alvalade. Per raons econòmiques des de l'any 1972 els projectes d'expansió de la xarxa de metro van tenir una important aturada que no es va solucionar fins molts anys desprès, el 1988.

A partir dels anys '90 té lloc un important desenvolupament de la xarxa, gràcies en part a la transformació urbanística que va acompanyar Lisboa amb l'Expo '98 i  en resum actualment Lisboa compta amb quatre línies independents amb prop de 43,3 quilòmetres de longitud i 55 estacions, havent estat remodelades darrerament totes aquelles que restaven massa velles.

Per més informació podeu visitar l'article "Um pouco de história"o l'informació del Metropolitano de Lisboa.

Lisboando, guia de Lisboa

Lisboando és una interessant guia en format web dedicada fer-nos descubrir i gaudir de la ciutat de Lisboa on podem trobar tota mena d'informació sobre l'oferta turística, cultural, gastronòmica, d'allotjament, dels barris, etc. Res millor que visitar alguna de les seves pàgines com "Qué ver", "Museos" o "De marcha":



I avui també us volia convidar a la celebració del seu tercer aniversari, així és que amb aquest motiu  Lisboando.com no només estrena nou disseny, sinó que també organitza el concurs dirigit a blocaires de viatge (que escriguin l'entrada en castellà) per al BlogTrip #Lisboando.

Concurs en el que tres afortunats podran embarcar-se en un viatge a descobrir la ciutat amb el següents premis:  Un bitllet d'avió des de Barcelona o Madrid a Lisboa per a 1 persona gràcies a Skyscanner, Dues nits d'allotjament règim esmorzar en habitació doble en algun dels fantàstics Hotels Altis, Visita guiada de Inside Lisbon i una degustació de Pastéis de Belém per Lisboando.com.

Us deixo aquí les bases i us animo a escriure una entrada en els vostres blocs...

15 i 29 de setembre a Lisboa: tornen els clavells

Portugal es mou ! Malgrat les informacions que ens arriben d'aquest país cada dia són menors i esbiaixades el poble de Portugal surt al carrer per lluitar pels seus drets i llibertats...

El passat 15 de setembre de 2012 a més de 40 ciutats de Portugal van tenir lloc grans manifestacions de protesta per les retallades que es viuen en aquest país i a la resta d'occident. Centenars de milers de persones van sortir als carrers a Lisboa en la manifestació més multitudinària des del 25 d'abril del 1974 que van finalitzar al palau de Sao Bento, seu de l'Assemblea de la República, on durant hores els manifestants van envoltar aquest edifici... A més de les detencions indiscriminades de la policia el moment més tràgic es va donar a la població d'Aveiro quan un jove es va immolar davant del Govern Civil d'aquesta ciutat.  Pocs dies desprès, el 21, més de quinze mil persones es concentren durant més de vuit hores a Belém on tenia lloc el Consell d'Estat en protesta per les mesures que s'aproven i per primer cop el govern tira marxa enrera algunes mesures... El 29 S, milers de persones van desbordar el Terreiro do Paço a Lisboa...

Si voleu saber l'actualitat de Portugal podeu visitar la web de Precários Inflexiveis, el diari Público (l'edició portuguesa), l'M12M (Movimento 12 de marzo), CGTP-IN (Confederação Geral dos Trabalhadores Portugueses) o en aquest enllaç podeu veure alguns dels cartells que convocaven a la manifestació del 15 S.

L'ambient de Lisboa: A la ciutat blanca (1983)

L'any 1983 el suïs Alain Tanner va dirigir la seva vuitena pel·lícula "A la ciutat blanca", l'exploració d'un món sense brúixoles i amb un intangible diapasó.

Paul (Bruno Ganz) abandona el vaixell on treballa de maquinista, desembarca a Lisboa i es deixa bressolar per les ones d'una deriva, la de deixar-se portar per les sensacions, el fluir incert, a la recerca d'un instant que l'ompli d'una sensació "autèntica". Durant la seva estada a la ciutat blanca continuament grava amb una càmera de super 8mm tot allò que esdevé, serenament, apassionadament, amb harmonia... Envia les cintes a la seva esposa que viu a Ginebra (Suïssa) mentre s'enamora de Rosa (Teresa Madruga), treballadora de la pensió on s'allotja, amb la qual manté un idil·li sense compromisos.

La pel·lícula descriu la fascinació que Paul sent pel port, la desembocadura del Tajo, els ponts que la creuen, els carrers de la vella ciutat, la seva gent modesta i amable. Aquí hi ha el marc adequat per recuperar-se anímica i físicament, després d'una vida d'agitació, solituds clamoroses, escenaris tediosos i un espai vital propi (la seva cabina) reduït i claustrofòbic. A Lisboa troba companyia, amistat, bellesa natural, calor humà, amor i algunes dificultats, a les justes proporcions que necessita per impregnar-se de bellesa, amarar-se d'humanitat i renéixer a la vida. No vol compromisos ni amb el temps ni amb les persones. No vol recordar el passat, font d'obligacions, constrenyiments i exigències. Vol romandre sense calendari, respirant els aires de Lisboa, la ciutat blanca i pura...

Fa anys, quan la vaig veure per primer cop, va despertar la meva fascinació per conèixer aquesta ciutat, per respirar aquells ambients, per sentir-me sense compromisos... Anys desprès em va tornar a encantar, especialment per la seva fotografia que descriu amb esplendor el paisatge urbà de la vella ciutat, el tràfec assossegat dels veïns, l'absència de trànsit rodat, l'amable antiguitat de les cases, la tortuosa continuïtat dels carrers, les precioses i atrotinades escales. Una Lisboa única, seductora, vella i especial... Us recomano veure aquest  breu vídeo de la pel·lícula publicat a HumanUrban.org

Per cert, segur que us agradarà la música de saxo de Jean-Luc Barbier i recordar que l'any 1983 va rebre el "Cèsar" al millor film francòfon. 

Festa Avante 2012

El primer cop que vaig viatjar a Lisboa i Portugal, l'any '82 o '83, tot just tenia 17 anys (crec recordar) vaig tenir la gran sort de que la meva estada coincidís amb la celebració de la Festa que organitzava Avante !, el diari oficial del Partit Comunista Portuguès (PCP) a l'Alto do Ajuda en Monsanto (parc forestal de Lisboa). 

Aquest festival, que l'any 2012 ha arribat a la 36ena edició i ha tingut lloc els dies 7, 8 i 9 de setembre era, i és, una gran festa popular, de masses, multicultural, oberta, solidària, esportiva i  lúdica que popularitza el missatge comunista a Portugal. Ara aquesta festa té lloc a la Quinta da Atalaia (Amora - Seixal) i si en el passat era una mostra de la capacitat i militància d'aquesta organització, avui en dia ha prés una dimensió i una força que de ben segur ja voldrien alguns partits de casa nostra...

La Festa Avante ! 2012 ha comptat amb sis escenaris, dos espais dedicats exclusivament al teatre, més de 1.000 actors i actrius, músics i orquestres durant tres dies, exposicions - una d'elles dedicada al 75è aniversari del "Guernica" de Picasso-, stands i cafeteries, conferències i debats, carpes amb partits, associacions i representants d'altres països i nacions, cercaviles, cinema, etc. i tot organitzat per més de 12.000 voluntaris...

Aquelles dues nits que vaig passar a la Festa Avante ! encara avui en dia són fantàstics records tant pels nous amics que vaig fer com pels descobriments musicals, tant pels debats i les reflexions polítiques com  pels aprenentatges sobre altres cultures i pobles... Així, si el setembre del 2013 passeu per Lisboa no puc deixar de recomanar-vos visitar (i participar) en aquesta festa... no us penedireu...

+ Festa Avante ! 2012