Hotels a Lisboa (3): Alberg "Passport Lisbon Hostel"

Continuo amb les recomanacions d'allotjament per passar uns dies a Lisboa... Avui us volia presentar un lloc amb encant, l'alberg Passport Lisbon Hostel, que està situat a la Praça Luís de Camões, 36-2D, una de les places més emblemàtiques entre el Bairro Alto i el Chiado.
 

Aquest alberg disposa de 15 habitacions de diferents modalitats i preus (potser una mica cars en la seva relació qualitat-preu). Així, hi ha les "suites" amb bany privat i equipades amb aire condicionat, tv, wi-fi i amb un balcó amb vista a la Praça Luís de Camões i amb el Tajo com a teló de fons. També hi ha els "quartos", habitacions amb bany compartit amb una habitació més i equipades amb aire condicionat, tv, wi-fi i amb balcó amb vistes a la ciutat; les "camaratas",  dormitoris amb 4, 6 i 8 llits / lliteres (mixtes i/o femenines) amb bany compartit que disposa d'una cuina, completament equipada per preparar els àpats i estan equipades amb aire condicionat. I per últim, hi ha els "estúdios" per a 2 persones amb bany privat i cuina americana que estan equipades amb aire condicionat, tv i wi-fi.

La seva decoració moderna amb tonalitats blanques, vigues de fusta i mobles de fusta reciclada crea un ambient molt agradable que facilita sentir-se com a casa. Disposa també d'algun petit racó de descans i on poder compartir amb altres viatgers els descobriments de la ciutat blanca. I l'atenció del seu personal és agradable i atenta...

Tanmateix, cal recordar que és un alberg i això fa que en ocasions hi hagi algun soroll molest i segons on es trobi l'habitació es sentin massa les converses dels espais comuns. Els que em coneixeu ja sabeu que sóc de tamany gran per la qual cosa vaig trobar un xic petites les "camaratas" i algun dels banys però com sempre això és molt personal... Res millor que conèixer les opinions d'altres visitants gràcies a Booking o Tripadvisor per acabar de fer-se una idea.

Al seu voltant podeu trobar des de restaurants i bars a tavernes típiques o des dels miradors i terrasses a passejades pel riu, per la qual cosa no tindreu problema per trobar llocs on menjar o fer un cafè, així com per gaudir de qualsevol oferta d'oci diürn o nocturn de la ciutat.

Podeu fer la reserva en aquest enllaç i per més informació podeu visitar la web de l'alberg. Per últim us volia convidar a conèixer la resta de recomacions d'allotjament ja publicades en aquesta guia:  l'hotel As Janelas Verdes (4*) o la Pensão Londres (1*)

I recordar-vos que a Lisboa podeu trobar 364 hotels amb el cercador de Booking que us ofereix més de dos mil cinc-cents a tot Portugal.

També podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com,Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.


Mostra un mapa més gran

Lisboa, la ciudad que navega

Molts de vosaltres segur que coneixeu Jaume Bartrolí... fa uns anys quan vaig començar a fer llargs viatges els seus mots van inspirar la meva ruta de la seda... En Jaume és periodista, escriptor de viatges i gran aficionat als atles i a les illes diminutes.

L'any 2001 va publicar el llibre en català "De Sibèria al tropic" i aquests dies es pot trobar de manera digital el seu segon llibre en castellà "Lisboa, la ciudad que navega" on l'autor evoca una ciutat que traspua nostàlgia d'un passat esplendorós en què es va assolir la glòria. Bolcada irremeiablement al mar, Lisboa ha estat port de partida d'alguns dels grans marins i descobridors. Per les seves pàgines el lector s'assabenta de la seva història, personatges populars, escriptors, llegendes, cafeteries, esglésies, miradors i rutes imprescindibles. Un llibre que us vull recomanar...

Ara l'editorial Ecos Travel Books publica de manera digital "Lisboa, la ciudad que navega" (en aquest enllaç podeu veure una mostra) dins de la col·lecció Rihla de literatura de viatges. En ella descriu el fort sentiment de l'autor cap a la capital de Portugal. El leitmotiv de l'obra és el seu esperit marí, ciutat nascuda per al mar. Relata la història de la ciutat i la seva vocació marinera que va obrir l'Atlàntic per als europeus. Aquest és el seu major llegat. Lisboa és una ciutat que s'ha de mirar des de les altures dels seus turons.

Jaume Bartrolí escriu: "Lisboa reclama tenir set turons i això, des dels temps de Roma, Jerusalem i Constantinoble, és marca de noblesa. Les seves ondulacions sembren una mica de desordre a la ciutat. En realitat són volcans antiquíssims, Lisboa està construïda sobre ells. Però tranquils, estan apagats. Això sí, la capital continua creixent prop d'una falla teutònica perillosa .. La mateixa que va causar el gran terratrèmol de 1755. El resultat és una ciutat de pujades i baixades, corbes, tramvies, escaladors, moltes escales, reflexos a l'aigua i amplis panorames. Set turons permeten moltes, moltíssimes vistes. A Lisboa cal contemplar-la, doncs, des dels seus miradors ".

Espero que en feu una bona lectura i ja em direu que us ha semblat...

Hotels a Lisboa (2): Pensão Londres

Continuant amb les entrades dedicades a allotjament iniciades amb l'hotel As Janelas Verdes (4*) i  pensant ja en les vacances d'estiu, avui us parlo d'un allotjament més modest però absolutament recomenable, la Pensão Londres (1*). 

Aprofito per recordar-vos que a Lisboa podeu trobar 364 hotels amb el cercador de Booking i que també podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com, Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.

La Pensão Londres (Rua Dom Pedro V, 53) està situada a la part superior del Bairro Alto i ofereix una vista panoràmica sobre Lisboa, i per aquest motiu cal tenir present en el moment de la reserva que caldrà fer alguna pujada prou pronunciada per arribar des de l'estació del Rossio o anar amb l'elevador da Glória. A prop, a uns deu o quinze minuts caminant, també hi ha les estacions de metro de Baixa/ Chiado (Linha Azul o Linha Verde), Rato (Linha Amarela) o Restauradores (Linha Azul), tanmateix, aquestes molesties es compensen amb les fantàstiques vistes que hi ha des de la seva quarta planta (si podeu reserveu aquestes), així com la seva situació que et permet gaudir de l'encant del barri i de la proximitat de llocs plens de vida: restaurants, botigues de barri, mercats, vida nocturna, el Pavilhao Chines (del que parlaré en una futura entrada) o el Miradouro de São Pedro de Alcântara.

L'edifici és la típica casa lisboeta amb un vell i bell ascensor que ens portarà a unes antigues però prou ben conservades 36 habitacions, algunes d'elles amb bany compartit, internet Wi-Fi gratuït i amb TV per satèl·lit i balcó. Com deia abans, les habitacions de la planta superior de la Pensão Londres tenen una vista panoràmica sobre la ciutat i a la planta baixa de l'hostal hi ha una cafeteria i un forn on podeu comprar pa i dolços portuguesos acabats de fer. I l'atenció del personal de la pensió és molt bona facilitant sempre qualsevol informació turística de la ciutat o solucionant amb bona voluntat qualsevol consulta o problema referent a l'allotjament.

En resum, un allotjament correcte, ben situat, net i amb una bona oferta qualitat-preu... tanmateix, parlem d'una pensió i encara que personalment no vaig tenir cap problema, ans al contrari, m'han comentat que a vegades les parets d'alguna habitació son massa fines o alguna habitació és un xic petita... Us recomano llegir els comentaris de Tripadvisor o de Booking per saber les opinions dels viatgers que han anat abans que nosaltres...

Més informacions:
- Web de la Pensão Londres
- Informació sobre els horaris i preus de l'ascensor da Glória (i d'altres de l'empresa Carris - Transports de Lisboa)



Mostra un mapa més gran

Lux, el club de John Malkovich

Lux o Lux Frágil és un d'aquells llocs de la nit lisboeta que ja fa  força anys que està en boca dels locals i especialment dels turistes... Anècdotes sobre els controls a la porta, l'impossibilitat de comprendre els codis d'accés, les llargues cues, la sala buida o els costos d'entrada les podeu trobar en molts fòrums i de ben segur que no serà fins que ho intenteu que podreu fer-vos la vostra pròpia idea...

El que ningú podrà negar és que pels amants del clubbing una de les millors experiències a Lisboa es poder trobar-se en el seu interior i gaudir una nit i matinada amb la seva música i ambient... Lux és en part propietat de l'actor John Malkovich i des de la seva obertura és un dels locals més de moda (sobretot pel que fa a la decoració d'interiors) de tot Europa. Amb un interior espaiós decorat amb mobles funky i retro, els millors DJs punxen música a la planta baixa en una pista de ball frenètica, mentre que l'últim pis té un ambient més relaxat, amb una banda sonora alternativa.

Un balcó dóna la volta a l'edifici i amb vista sobre el riu, mentre que una terrassa al terrat és un gran lloc per veure sortir el sol a la matinada. Com cal suposar, molt concorregut els caps de setmana, de manera que la selecció dels porters és molt selectiva i toca fer llargues cues en aquests dies.

De ben segur que no sóc el primer que l'anomenaré com el club de Lisboa per excel·lència.


+ Informació:
- Pàgina web de Lux amb horaris, actuacions i altres informacions i l'adreça: Avenida Infante D. Enrique, Armazém A (Cais da Pedra a Sta. Apolónia)
- Altres clubs de nit a Lisboa

Hotels a Lisboa (1): As Janelas Verdes

A Lisboa existeix una àmplia gama de possibilitats d'allotjament, des d'hotels de luxe a d'altres més modestos però amb encant, des de les tradicionals "pensaos" a les més emblemàtiques "pousadas", des de bones "albergarias" per a joves a interessants apartaments situats a l'Alfama, Baixa o Chiado... i normalment amb un preu força atractiu per totes les butxaques i condicions...

D'entrada us recomano un cercador... A Lisboa podeu trobar 364 hotels amb el cercador de Booking que us ofereix més de dos mil cinc-cents a tot Portugal. És el meu cercador preferit d'hotels per diverses raons: té una bona secció de comentaris dels clients (que jo utilitzo sempre en el moment de decidir-me entre dos o més hotels), interessants ofertes, està en català i a més, he viatjat amb ells desenes de vegades i la veritat és que mai m'han fallat !

També podeu consultar molts més hotels a l'apartat d'allotjament de El Bloc dels Viatges, on trobareu altres companyies i cercadors com eDreams, Destinia, Hotel.info, Rumbo, Hoteles.com,Atrapalo, Budgetplaces, Lastminute, Agoda, Expedia, Tripadvisor, Hotelius, Hotelopia, Trivago, Logitravel, Hotelplease o HotelClub. I si voleu hotels "selectes" teniu a Prestigia.

A partir d'avui i en les properes setmanes, pensant ja en les vacances d'estiu, us aniré recomanant alguns allotjaments que per les seves característiques els trobo especials...

Començo per un establiment força encantador As Janelas Verdes, un hotel  de quatre estrelles situat al costat del Museu Nacional de Arte Antiga, que duu el nom de la bellíssima Rua das Janelas Verdes. El trobareu en el número 47.

Aquest edifici és un petit palauet de finals de 1700 decorat amb objectes d'art, llibres i fotografies i acull una biblioteca al terrat amb una terrassa que ens ofereix vistes sobre el riu Tajo i on es respira la tranquil·litat d'una Lisboa antiga, en concret, la del barri de Lapa, una zona d'ambaixades i edificis oficials. També disposa d'un petit jardí que afavoreix l'ambient romàntic de tot l'hotel.

Diuen que el el famós novel·lista  Eça de Queirós va viure i es va inspirar en aquest palauet per a l'obra d'una altra casa màgica, "O Ramalhete" de "Os Maias": "A casa que os Maias vieram habitar em Lisboa, no outono de 1875, era conhecida na vizinhança da Rua de S. Francisco de Paula, e em todo o bairro das Janelas Verdes, pela Casa do Ramalhete, ou simplesmente o Ramalhete. Apesar deste fresco nome de vivenda campestre, o Ramalhete, sombrio casarão de paredes severas, com um renque de estreitas varandas de ferro no primeiro andar, e por cima uma tímida fila de janelinhas abrigadas à beira do telhado, tinha o aspeto tristonho de residência eclesiástica que competia a uma edificação do reinado da senhora D. Maria I: com uma sineta e com uma cruz no topo, assemelhar se ia a um colégio de Jesuítas..."

Tots aquests motius fan que es consideri l'Hotel As Janelas Verdes com un dels hotels històrics més encantadors de la ciutat blanca...

Per tal de fer la reserva, cal tenir present que l'hotel només disposa de 29 habitacions i per tant en dates de vacances o caps de setmana acostuma a estar força ple i també cal tenir present que els seus preus corresponen a la seva categoria i història, però que encara es poden considerar prou assequibles segons els paràmetres de qualitat-preu.Per qualsevol informació sobre l'hotel podeu clicar aquest enllaç: As Janelas Verdes o visitar la seva web.

Mostra un mapa més gran

El fado anarquista de João Black

Com tota la música urbana, el fado explica la història del seu entorn. Fou quan el regim dictatorial de l'Estado Novo (1933-1974) va arribar al poder amb el seu "Deus, Pátria e Família" i especialment en els anys de la postguerra, quan la dictadura va decidir adoptar el fado i utilitzar-lo per als seus propis fins, per elogiar aquests valors patris i familiars. Però d'antuvi el fado mostra les situacions quotidianes de la vida, els mals moments personals i sentimentals o la queixa davant les injustícies humanes de la nostra existència, a través de la nostàlgia o el dolor del cant...

Així, en un dia com avui cal recordar que ben abans d'aquesta manipulació de l'estat feixista, la història del fado compta amb populars cançons anarquistes i esquerranes que es van poder escoltar a principis del segle XX en els als barris populars de Lisboa i d'altres ciutats portugueses on la classe obrera expressava les seves il·lusions i frustracions. En el seu moment aquestes cançons de protesta sembla que foren força conegudes però el fet d'haver estat prohibides durant més de 40 anys han fet que siguin actualment desconegudes per la majoria dels portuguesos.

En els anys posteriors a la revolució dels clavells i la derrota de la dictadura, el fado molt vinculat a aquesta fosca etapa, va patir un cert rebuig social que afortunadament només al voltant d'una dècada després fou arraconat i una nova generació de fadistes han pogut afrontar aquesta música sense la taca de l'antic règim, emergint gradualment el fado als carrers i tavernes de la Lisboa més popular.

A continuació podem escoltar el conegut com "Fado anarquista" amb lletra de João Black (John Monteiro Salustiano, 1872-1955), un dels cantants més ideològicament compromesos amb els valors de l'anarquisme, el socialisme i el republicanisme que va representar el model d'artista popular i actiu en la lluita per un món millor. Fou també l'autor de "A Batalha" un dels himnes revolucionaris més populars a Portugal i en els països de parla portuguesa.

Fado anarquista

"Um símbolo de altruísmo

Tem como fim condenar

Deus, pátria e militarismo

O mundo há-de assitir

Aos pobres livres do jugo

Espezinhar é o futuro

Da burguesia a surgir

E depois quando existir,

O ideal ...
Esplendor e bem-estar
Incitar o patriotismo
A miséria,
O anarquismo tem por base condenar

Mas o povo subjugado
Esfacela-se sob a tortura
Quando o seu mal tinha cura
O ideal desejado

Viver na prisão
Nas garras dos inimigos
Ai ela bem cai no abismo
A fanática humanidade
Pois fia-se nesta trindade

Deus, pátria e militarismo"