Lisboa Cultural al Facebook i al twitter

Si voleu conèixer totes les activitats culturals que hi ha la ciutat de Lisboa res millor que seguir el facebook de Lisboa Cultural, l'organisme dels departament de Cultura de la Câmara Municipal de Lisboa dedicat a promocionar i difondre els esdeveniments i activitats que tenen lloc a la ciutat...

I també podeu visitar el seu twitter o directament l'agenda cultural de la ciutat... Lisboa ofereix mil i una activitats que de ben segur us faran encara més interessant la seva visita !!!

Diuen de Lisboa... (i 3)

Continuant amb les entrades amb el títol "Diuen de Lisboa..." recordar que també des d'Amèrica s'ha lloat Lisboa com ha estat el cas d'Alberto de Oliveira,  destacat poeta, polític i professor brasileny, fundador de l'Academia Brasileira de Letras i autor del poema "Lisboa":

Lisboa Ó Cidade da Luz! Perpétua fonte
De tão nítida e virgem claridade,
Que parece ilusão, sendo verdade,
Que o sol aqui feneça e não desponte...

Embandeira-se em chamas o horizonte:
Um fulgor áureo e róseo tudo invade:
São mil os panoramas da Cidade,
Surge um novo mirante em cada monte.

Ó Luz ocidental, mais que a do Oriente
Leve, esmaltada, pura e transparente,
Claro azulejo, madrugada infinda!

E és, ao sol que te exalta e te coroa,
— Loira, morena, multicor Lisboa! —
Tão pagã, tão cristã, tão moira ainda...

I per acabar, un altre poema dedicat a la ciutat blanca obra de Gabriel Sopeña, músic i poeta. El 1994 va treballar al costat de Loquillo al disc "La vida por delante", on Gabriel Sopeña va posar música a lletres de poetes com Octavio Paz, Pablo Neruda, Cesare Pavese, Gil de Biedma, Pedro Salinas o Antonio Gamoneda. Dues de les cançons del disc són del propi Gabriel, i una d'elles és aquesta, Lisboa...
    


* Les precioses imatges d'aquesta entrada  i de l'anterior són obra de Manuel Sonseca.

Diuen de Lisboa... (2)

Comencem un nou any recollint alguns més bells poemes i cançons dedicats a Lisboa. Primer us volia convidar a llgir en portugès el poema "Lisboa com suas casas" d'Álvaro Campos, un dels heterònims més coneguts de Fernando Pessoa:

Lisboa com suas casas
De várias cores,
Lisboa com suas casas
De várias cores,
Lisboa com suas casas
De várias cores...
À força de diferente, isto é monótono.
Como à força de sentir, fico só a pensar.

Se, de noite, deitado mas desperto,
Na lucidez inútil de não poder dormir,
Quero imaginar qualquer coisa
E surge sempre outra (porque há sono,
E, porque há sono, um bocado de sonho),
Quero alongar a vista com que imagino
Por grandes palmares fantásticos,
Mas não vejo mais,
Contra uma espécie de lado de dentro de pálpebras,
Que Lisboa com suas casas
De várias cores.

Sorrio, porque, aqui, deitado, é outra coisa.
A força de monótono, é diferente.
E, à força de ser eu, durmo e esqueço que existo.

Fica só, sem mim, que esqueci porque durmo,
Lisboa com suas casas
De várias cores.

Podem continuar amb la lectura de la "Balada de Lisboa", obra que forma part de Babilònia (1983), de Manuel Alegre de Melo Duarte, destacat poeta, polític i candidat a les eleccions presidencials del 2011, premi Fernando Pessoa a l'any 1999 i membre de l'Acadèmia de les Ciències de Portugal:

Em cada esquina te vais
Em cada esquina te vejo
Esta é a cidade que tem
Teu nome escrito no cais
A cidade onde desenho
Teu rosto com sol e Tejo

Caravelas te levaram
Caravelas te perderam
Esta é a cidade onde chegas
Nas manhãs de tua ausência
Tão perto de mim tão longe
Tão fora de seres presente

Esta e a cidade onde estás
Como quem não volta mais
Tão dentro de mim tão que
Nunca ninguém por ninguém
Em cada dia regressas
Em cada dia te vais

Em cada rua me foges
Em cada rua te vejo
Tão doente da viagem
Teu rosto de sol e Tejo
Esta é a cidade onde moras
Como quem está de passagem

Às vezes pergunto se
Às vezes pergunto quem
Esta é a cidade onde estás
Com quem nunca mais vem
Tão longe de mim tão perto
Ninguém assim por ninguém.

I en la propera entrada acabarem aquest repàs per alguns dels poemes que més m'agraden sobre Lisboa...

Bones festes i fins l'any 2013...

El "British Bar" de Cais do Sodré

Aquest relloge existeix a la realitat, el primer cop que el vaig veure fou a la pel·lícula "A la ciutat blanca" d'Alain Tanner i el segon cop ja va estar en directe al visitar un d'aquells locals amb petites històries que ens guarda Lisboa, el British Bar de Cais do Sodré, un local que el segle XIX ja era conegut com la taverna anglesa i visitat bàsicament per mariners britànics (o d'altres nacionalitats) que arribaven al port.

Amb els anys, va canviar de propietaris, i el 17 de febrer de 1919 António Prazeres i família va inaugurar-lo amb el nom que encara avui manté British Bar (Rua Bernardino Costa, nº 52 - Cais do Sodré) i per tant aviat farà un segle.

La gran sort d'aquest local és que mai ha estat de moda, el que li permet ser "autèntic", així que no és ni especialment bonic, ni destaca massa per res, però manté el seu ambient popular. Avui en dia la gran majoria dels seus clients són persones anònimes que treballen a la zona o que en el seu camí a casa s'aturen  a prendre una cervesa i xerrar una estona. Esporàdicament, es deixa caure algun estranger o turista, donen un cop d'ull i a vegades fins i tot es seuen a passar una estona (us ho recomano).

L'espai és petit, poques taules, una barra de fusta i prestatges alineats amb les ampolles. La gent entra, descansa un quart d'hora i beu cervesa triant entre les dotzenes de varietats que posseeix la casa. Famosa és la cervesa de gingebre (Ginger Beer), una especialitat de la casa. També hi ha aquells que prefereixen un whisky.

Anys enrere, va ser un lloc de referència dels escriptors i artistes. José Cardoso Pires va ser un dels clients habituals que va escriure les seves memòries "Lisboa. Livro de bordo" sobre la barra del British i va dir del bar: "Té ​​gust de moll sense aigua a la vista".

Altres que van passar hores foren el polifacètic pintor i artista Bernardo Marques o el caricaturista i pintor Carlos Botelho. També forma part de la ciutat literaria d'Afirma Pereira d'Antonio Tabucchi  i encara avui en dia es diu que si un té prou paciència pot veure arribar al jove i subversiu Monteiro Rossi camí de prendre una cervesa.

Alain Tanner el va trobar i el va fer servir a "A la ciutat blanca", el nom que li va donar a Lisboa per la seva intensa llum i així va ésser com l'actriu Teresa Madruga va interpretar algunes escenes darrera del seu taulell...

+ informació: L'ambient de Lisboa: A la ciutat blanca (1983)

Lisboando: com demanar un cafè a Lisboa ?

Una altra de les interessants guies de Lisboa que podem trobar a la xarxa és Lisboando que ja fa tres anys que ens mostra els atractius d'aquesta fantàstica ciutat, com ja us vaig parlar fa une setmanes. Avui volia compartir un dels seus articles que duu el títol "Como pedir un cafè en Lisboa" i que ens acosta a les singularitats pròpies de l'idioma, i en el meu cas, em recorda el divertit capítol de la serie de televisió "Oh Espanya" de Dagoll Dagom on un grup de turistes catalans anava de visita per Madrid...

Bé, tornant a Lisboa, aquí podeu llegir aquest interessant article i descobrir els tipus de cafè: Galão, Meia de Leite, Bica, Café Cheio/Curto, Carioca, etc. ummmm.... ja m'arriba el seu aroma...